La tornada dels grans carnívors

Les escenes de mamífers salvatges caçant un gran herbívor i esbudellant-lo amb sang entre les dents ens solen traslladar a alguna jungla inexplorada d’Àsia o a la sabana africana. Però Europa és lloc també per als grans carnívors. Les últimes dades publicades per la Comissió Europea, que analitzen els canvis del 2016 al 2023, evidencien que aquests animals han crescut en nombre i han colonitzat nous territoris. ¿Com s’explica que aquests depredadors s’hagin recuperat quan durant els anys 70 i 80 van quedar gairebé reduïts a la mínima expressió? "L’abandonament del camp va facilitar que es recuperés molta vegetació i milloressin les poblacions d’ungulats silvestres com el cérvol, el cabirol i la daina en el cas d’Espanya", assenyala el científic Juan Carlos Blanco, un dels especialistes més importants en grans carnívors a Europa. "La presència d’aquests herbívors sumada a la restauració d’alguns hàbitats ha sigut un escenari òptim per a espècies com el llop, l’os o el linx europeu", continua explicant Blanco. A aquestes circumstàncies se suma una qüestió social important: "La urbanització de la societat ha generat una espècie d’ànsia per conservar la natura i ja no ens sembla raonable exterminar els llops perquè causin mal a la ramaderia". Europa, a partir del Conveni de Berna, de 1979, va començar a protegir diverses espècies de carnívors i va optar per compensar el sector primari per mirar de fer viable la coexistència. "Semblava complicat, però les accions de conservació van ser un èxit", destaca l’expert. Blanco està convençut que l’Europa dels grans carnívors no té marxa enrere, malgrat que el continent estigui molt poblat. "El procés s’ha desenvolupat de manera molt natural i té sentit que, igual que han reaparegut els esglaons més baixos de la cadena tròfica, guanyin rellevància també les espècies paraigua, les de la part de dalt de la cadena", afirma. "No ens ha d’espantar en absolut perquè aquests animals sovint vistos com a perillosos visquin a prop de nosaltres", considera. Si la rebaixa de la protecció del llop es ratifica i s’acaba modificant la directiva Hàbitats, és possible que l’augment dels llops sigui més lent o que s’estabilitzi. "Però no recularem respecte a la conservació dels carnívors i és impensable que la societat europea exigeixi l’erradicació dels llops i altres animals com l’os", diu Blanco, que assegura que la presència d’aquestes espècies es mantindrà a Europa. Les últimes anàlisis de la Comissió Europea inclouen en el grup dels grans carnívors cinc animals: el llop, l’os bru, el linx europeu (no l’ibèric), el golut i el xacal daurat. Llop. Els llops han reconquistat terreny després que fossin protegits, però no s’ha organitzat cap reintroducció a Europa per aconseguir-ho. Aquest cànid, que és un dels carnívors que més problemes presenta pels atacs als ramats, ha augmentat un 35% i ocupa un 35% més de superfície que el 2016. Es calcula que al continent (sense comptabilitzar Rússia) hi viuen uns 23.000 individus. A Alemanya es va passar d’una parella a 200 manades en una mica més de 10 anys, mentre que a Espanya, malgrat estar específicament protegit, la població s’ha mantingut més estable. "Als llops se’ls caça il·legalment a tot arreu", remarca Blanco. Os bru. Les poblacions a l’Europa occidental eren molt petites a finals dels 80. Es van organitzar plans de reintroducció com el del Pirineu i es van reforçar altres poblacions. Aquests mamífers, que no causen tants problemes a la ramaderia com els llops, han crescut un 17% en set anys, però la seva zona de colonització no ha canviat gaire. Linx europeu. El linx europeu o linx boreal és una espècie diferent del linx ibèric. L’ibèric no es considera un gran carnívor perquè la seva alimentació es basa principalment en el conill, tot i que també pot capturar algun ungulat. Tant el linx boreal com l’ibèric han recuperat efectius en les últimes dècades. En concret, l’espècie euroasiàtica ha crescut un 12%. Tot i així, no és una espècie gaire abundant i causa pocs danys als ramaders. Anys enrere es va plantejar la possibilitat de reintroduir-lo al Pirineu, però el projecte no va avançar. Golut. El golut habita els boscos escandinaus. A la zona de Lapònia el cacen per evitar atacs als ramats de rens, però es considera un animal protegit. Ha crescut un 16% en els últims anys, però ocupa territoris similars. Xacal daurat. El xacal daurat és un animal que només es trobava a l’est d’Europa però que ha experimentat un creixement molt important. La seva àrea de distribució és un 46% més gran que el 2016 i ha arribat a aparèixer a Espanya. Diversos experts consideren que s’establirà de manera estable a nous països, ja que, com la guineu, és un oportunista i no es pot qualificar exactament com un gran carnívor. És un animal que pot habitar en tota mena d’hàbitats, com en zones humides, espais agroforestals i boscos.

La tornada dels grans carnívors

Cinc espècies han experimentat a Europa una clara expansió en les últimes dècades tant en efectius com en territori. Els experts afirmen que la coexistència és possible i que, malgrat la recent desprotecció del llop, els depredadors continuaran reconquerint el continent.

El més llegit