Consum responsable

S is de cada deu espanyols comprem, com a mínim, una peça de roba al mes, però avui els consumidors triem un producte no només perquè ens agradi o el necessitem; si els valors de l’empresa fabricant no coincideixen amb els nostres, el descartem. Una empresa que pateixi una crisi reputacional, per un tema ambiental o per corrupció, es pot enfonsar. Per contra, les empreses compromeses tenen premi. Els criteris ambientals, socials i de governança (ESG) no són optatius. A més de l’exigència per part dels clients, la llei obliga a fer auditories de sostenibilitat les empreses amb un cert volum de facturació o enclavades en sectors estratègics, com el tèxtil. Les empreses, conscients de les exigències dels seus clients i volent evitar la pena de telenotícies de ser assenyalades per incomplir, han incrementat els recursos que dediquen a garantir que la traçabilitat d’una peça s’adapti, durant tot el procés de producció i venda, als estàndards europeus. Ja no és admissible, i a més és il·legal, fabricar en condicions inhumanes en un país del sud-est asiàtic o realitzar el transport en vaixells que aboquin a l’oceà. El nostre país és una potència mundial en moda i les nostres empreses no ho tenen fàcil. Segons Minimalism Brand, "hi ha gairebé 500 certificats en la indústria tèxtil". Així, doncs, fins i tot l’empresa més compromesa ha de fer front a un eixam normatiu de gairebé impossible compliment. Però no tot depèn de les empreses. Els consumidors som exigents amb les firmes de moda, però hem de ser coherents i també mostrar compromís. Segons Dana Thomas, autora de Fashionopolis (Ed. Superflua), cada any es produeixen 100 milions de peces, però el 20% no es venen i es cremen, s’enterren o es trituren. Tenir la possibilitat de triar i passar hores i hores veient i provant peces té un cost en sostenibilitat. Les grans marques han de fer front a la competència de firmes més petites, que en alguns casos es presenten com a empreses de roba sostenible com una manera d’assenyalar, sense acusar, que les grans no tenen el mateix compromís que aquestes. És molt difícil saber quan som davant l’anomenat greenwashing o és una acusació real. Circle Economy, un organisme dels Països Baixos, va analitzar 10.000 peces de roba i va concloure que en el 41% dels casos la composició de la peça i el que indicava l’etiqueta no era coincident. Els consumidors hem de ser conscients que tenim una gran responsabilitat. El 24% de les compres de roba que fem per internet es tornen, és el segment de mercat amb un percentatge més alt de devolucions i només el 21% es recicla. Entre el 2021 i el 2026, el mercat de roba de segona mà doblarà el seu volum. Les aplicacions han normalitzat l’ús de roba de segona mà i la compra. Vinted té més de 80 milions d’usuaris, i l’èxit és tal que Zara ha creat un servei preowned a diversos països. Són passos per evitar la sobreproducció i incloure l’usuari en els processos d’economia circular.

Consum responsable

Junt amb les empreses, els consumidors també han de mostrar compromís amb la sostenibilitat

El més llegit