Andoni Canela: "El més normal és que Catalunya tingui alguna manadade llops"

Territorio lobo, un llibre que veu la llum aquesta setmana, és un resum fotogràfic i textual de diverses dècades rastrejant els moviments del llop a la península Ibèrica. Andoni Canela (Tudela, 1969), establert a Banyoles, ha aconseguit retratar aquests cànids en llocs com Catalunya on trobar un exemplar és com "buscar fantasmes". Depèn. En zones de la serralada Cantàbrica, la serra de La Culebra o alguns llocs de Galícia i Portugal, amb esforç i escollint els punts idonis, és possible veure’ls. Però als llocs de nova colonització és dificilíssim. Sí. A Catalunya se n’han detectat uns 20 exemplars en els últims 20 anys. I són animals que poden recórrer 20 o 30 quilòmetres en una nit. En punts de la costa gallega, el sud d’Àvila, la serra de Gredos, la plana cerealística o hàbitats esteparis també ha sigut un repte. Amb molta paciència. Esperant moltes setmanes i després de molts mesos sense veure res. En el cas del Pirineu, després de tres o quatre mesos d’esperes, i sortint cada dia, vaig aconseguir observar-los en quatre ocasions. Es tracta de fixar-se en la llum, l’orografia, i intentar endevinar per on poden passar els animals. En el meu cas, trio un punt i m’hi quedo molt temps, camuflat. Només així pots arribar a albirar-los caçant o jugant amb els cadells. No utilitzo esquers ni atraients perquè vull documentar la seva conducta natural, sense que em detectin. Sí, els llops són molt intel·ligents. Pot ser que les fotos perdin nitidesa, però considero que una bona foto de natura ha de captar l’animal en estat salvatge. Sempre he buscat vida salvatge. Vaig començar amb el linx quan només n’hi havia 92 a Espanya. Ara n’hi ha gairebé 3.000. Vaig seguir amb l’àguila imperial, el llop, l’os bru i el gall fer. Però he hagut de tornar als llops. Tenen un atractiu especial perquè són dels més complicats. Són intel·ligents, astuts i difícils de veure. Una espècie social i familiar. La manada col·labora per tenir cura dels cadells. És el gran carnívor que més s’assembla a l’ésser humà. No. A Espanya en l’últim segle i mig, els llops van matar només una persona i en unes circumstàncies molt concretes. És pràcticament impossible que passi. Res preocupant. La Comunitat de Madrid és molt més petita i té cinc o sis manades establertes. Amb la densitat d’ungulats que hi ha, és normal que es formin algunes manades. Ningú els veurà i faran una tasca important en els ecosistemes. La conflictivitat entre l’home i el llop existeix, sí. En la prehistòria els humans seguíem els llops per aprofitar-nos de la carronya que deixaven al seu pas. Ara la pel·lícula ha canviat. Però en països desenvolupats, amb ajudes i mètodes per a la protecció, es pot trobar l’equilibri i la coexistència, malgrat els atacs als ramats. La polèmica està alimentada per interessos partidistes i polítics.

El més llegit