Armes de 3D, "amenaça emergent"

Apareixen en sèries de televisió quan el guió dona pas a un grup llibertari o una secta supremacista (La locura, Netflix) als Estats Units, el país de la seva màxima implantació. Les armes fabricades en impressores 3D causen enrenou a les xarxes socials després de successos com l’assassinat el passat dia 4 a Nova York del directiu de la companyia asseguradora UnitedHealthcare Brian Thompson. I més quan el presumpte assassí, Luigi Mangione, podria haver utilitzat una pistola imitació de la Glock 19, de fabricació artesanal. Però les armes impreses en 3D encara no han sortit del tot del terreny de la distopia per entrar en el de les preocupacions prioritàries de les forces de seguretat. La Guàrdia Civil les considera una "amenaça emergent, però de baixa intensitat", explica un oficial del Grup de Tràfic d’Armes. Les armes impreses en 3D representen encara una fracció mínima de totes les que les diferents policies intercepten cada any a Espanya, insignificants encara en nombre, però amb un significatiu potencial com a tecnologia que busca un mercat futur entre fanàtics i delinqüents. A Espanya, un país on les forces de seguretat intercepten una mitjana de 8.000 armes convencionals a l’any, en els últims sis anys s’han produït set casos de confiscacions d’armes impreses i les seves impressores 3D, quatre de la Guàrdia Civil i tres de la Policia Nacional. D’aquests cops, els principals els va fer la policia l’abril del 2021 en un petit taller a Tenerife regentat per un neonazi que ja tenia impreses nou carcasses de pistola. Un any més tard, la Guàrdia Civil va desmuntar a Bermeo (Biscaia) un altre taller que fabricava armes curtes, i el 2023 l’operació internacional Carmelo va desarticular a Madrid, Lleó i Jaén tres tallers clandestins, en els quals es van confiscar 42 armes en procés de muntatge. En una de les fàbriques desmuntades en l’operació Carmelo s’estava imprimint un subfusell que la Guàrdia Civil considera arma de guerra, un FGC9, semiautomàtic, les peces més bàsiques del qual pot crear una impressora 3D comuna en 21 dies. Explica l’oficial expert en tràfic d’armes que el perfil habitual del fabricant amb impressores 3D a Espanya és "més d’un friqui que d’un delinqüent, gent intel·ligent, inquieta, que s’informa d’avenços tecnològics i es pren muntar una arma com un repte". Subfusell de plàstic L’"amenaça emergent" de les armes 3D de moment també és minoritària als EUA. El 2023, es va intervenir en 11 casos d’extremistes de dreta que imprimien armes 3D, segons la publicació especialitzada CTC Sentinel. Però el subfusell de plàstic FGC9 també va aparèixer en les esmentades operacions, igual com també a Irlanda del Nord, a Myanmar i "entre neonazis a Espanya", segons va publicar The New York Times l’any passat. Tard o d’hora les pistoles impreses a casa seran un maldecap per a les forces de seguretat, però avui, ateses les seves limitacions, continua sent més senzill per als criminals aconseguir pistoles i fusells metàl·lics convencionals i molt més letals. Hi ha una raó tècnica de moment insalvable: el canó. Les impressores 3D treballen amb polímers plàstics i resines. Només algunes impressores industrials de molt alt preu poden crear peces amb certs aliatges metàl·lics. "Un cartutx de 9 mil·límetres parabellum, el 9x19, genera molt altes temperatures i pressió en la detonació –explica un oficial de la Policia–. Al canó es concentren 2.400 bar quan la pólvora de la munició es crema i llança el projectil". En aquest moment del tret, "la temperatura de combustió de la pólvora arriba fins als 2.000 o 3.000 graus". No hi ha plàstic que aguanti aquestes temperatures sense trencar-se o deformar-se. Per això les armes impreses en 3D que ultres, llibertaris i aficionats mostren en nombrosos canals de Youtube solen ser de calibres petits i tenir dues parts: l’empunyadura i altres elements en plàstic imprès, i el canó sempre d’acer o alguna de les seves variants. Són les anomenades "armes híbrides". La pistola que hauria utilitzat Mangione està "parcialment impresa", segons les informacions que han transcendit. O sigui: és d’impressió 3D la carcassa, l’empunyadura i l’arc en què s’insereix el gallet i és de metall el canó, la corredora i la molla. Fabricar artesanalment el canó de l’arma no és tan fàcil: requereix una farga per tractar el metall, un motlle d’argila i torns i especialistes perquè l’interior del canó vagi estriat, de manera que imprimeixi un gir a la bala al sortir. O bé, adquirir el canó al mercat negre alemany. No obstant, aquestes dificultats podrien tenir els dies comptats. A més, a Espanya, a internet es pot adquirir per 300 euros una impressora 3D.

Armes de 3D, "amenaça emergent"

Pistoles com la utilitzada en l’assassinat del CEO de UnitedHealthcare representen una fracció mínima de les confiscacions policials registrades a Espanya: set cops des del 2018. Els dispositius, encara molt fràgils, requereixen un canó d’acer només accessible al mercat negre.

El perfil del fabricant casolà és «més un friqui que un delinqüent»

El més llegit