La mobilitat és la columna vertebral sobre la qual s’assenta qualsevol civilització. Es basa en rutines que permeten ordenar i planificar totes les facetes de la vida laboral i social. Per això, quan es veu truncada, l’alteració de l’hàbit implica un cert caos. Posem per cas les obres en una línia de Rodalies. Gairebé mig milió de persones agafen diàriament un tren de rodalies a Catalunya, així que és fàcil imaginar com pot arribar a afectar que un traçat quedi tallat. Allà és on entren els plans alternatius de transport que Renfe elabora per a cada cas, una xarxa d’autobusos que salten la cicatriu ferroviària perquè els usuaris notin les molèsties el mínim possible. No és el mateix que anar amb tren, per descomptat, però és un mal menor necessari. I organitzar-ho no és tasca fàcil. Més encara si parlem del tall de Roda de Berà, el més complicat de la història recent de Rodalies.
Mobilitat interurbana
El pla més complicat de Rodalies
El projecte del Corredor del Mediterrani ha obligat a tallar el servei ferroviari a l’altura de Roda de Berà (Tarragonès) i teixir el pla alternatiu de transports, que és un autèntic teixit molt ben organitzat. Renfe ha creat del no-res una nova xarxa d’autobusos per carretera que cobreix bona part del sud de Catalunya.
La nova xarxa d’autobusos s’ha coordinat amb els horaris dels trens
«El pack de Roda de Berà és el més complicat de la meva vida», confessa un directiu de Renfe
L’operatiu inclou 90 busos, 600 serveis i més de 30.000 places diàries

El més llegit
- La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança