Sira Rego: "S’ha de regular internacionalment l’accés de menors a webs violentes"

Els drets de les nenes, els nens i les persones adolescents són el seu camp de batalla, no només en el món físic sinó també en el digital, en què "regna la llei de la selva". Ha arribat el moment –conclou– de posar portes al camp. Feminista, ecologista i mare d’un noi de 18 anys, Rego (IU) proposa una aliança internacional que reguli globalment la indústria digital perquè deixi de passar el que passa fins ara: que hi hagi empreses que facin negoci permetent que la infància accedeixi a continguts online violents o inapropiats, com el porno. De les 107 mesures proposades pel comitè, 35 ja estan recollides en la norma. Per posar dos exemples, el control dels pares als dispositius i l’elaboració d’una estratègia nacional. Perquè no s’hi val només amb normes, s’ha de treballar en tots els entorns socials, amb formació, pedagogia i acompanyament. Els nens i les nenes tenen dret que els seus pares passin temps amb ells, que els espais urbans siguin adequats per a ells, a l’ocupació de la via pública i al joc. És a dir, hi ha un paquet reglamentari i un altre que té a veure amb la societat. El meu fill acaba de fer 18 anys, ja hem transitat totes les etapes i em sento molt pròxima a aquest debat. S’ha de ser exigent amb la indústria, una cosa que requerirà molt temps i acords europeus i internacionals. Però hem de donar eines perquè els nens estiguin protegits: control dels pares, etiquetatge de productes, protocols en la sanitat pública per avançar-nos a usos problemàtics de les eines digitals… Crec que aquestes mesures són realistes, requereixen un cert esforç de la societat, però el Govern les ha d’impulsar. Necessitem ordenar l’entorn digital en el qual estan creixent els nostres fills i filles. Tenint ben clars quins són els drets i les llibertats en l’àmbit digital. Dret al desenvolupament ple i al benestar emocional i físic dels menors. Hem de garantir que l’esfera digital s’adapti a aquests drets. S’ha de regular, ja l’hi hem dit a la indústria. No estic d’acord amb l’autoregulació de la indústria perquè no ha funcionat. L’evidència científica diu que els nens i les nenes estan creixent en un entorn digital sense control. No hi ha cap raó perquè no estigui sotmès a examen, igual que qualsevol altre sector econòmic. Una altra cosa és la complexitat extraordinària que té perquè determinats continguts no es produeixen a Espanya. Vull que l’informe que han elaborat els experts, que és pioner al món, i l’avantprojecte de llei de protecció digital en la infància serveixin com a elements per treballar a Europa i a la resta del món perquè posen el nostre país a l’avantguarda de fer una proposta avançada en la protecció dels drets infantils. És una oportunitat de treballar a escala internacional. No sé el termini concret, però em consta que s’està treballant amb afany des del Ministeri de Transformació Digital. Hem de ser responsables amb aquest assumpte i desactivar aquest relat perquè estem parlant de protegir els drets de les nenes i els nens perquè creixin sense violència. L’entorn digital s’ha convertit en una finestra a la violència per a molts menors, no ho podem permetre. Educar-los en conductes violentes o que normalitzen la violència, ja sigui la sexual o la de l’assetjament, és un problema perquè estan en una etapa vital en la qual s’estan formant com a éssers humans. No és una restricció a ningú, és un mecanisme per protegir els nostres fills i filles. L’entorn digital funciona ara mateix com la llei de la selva, no té regulació, no hi ha control públic i s’estan generant patrons de conducta problemàtics en nens i adolescents. Aquesta és una dificultat que tenim amb la indústria que genera aquests continguts. Reconec, no obstant, que hi ha una part que és lideratge i voluntat política. Nosaltres la tenim i estem treballant a escala internacional, també amb les Nacions Unides, per erradicar la violència en els entorns digitals. Hi ha molts països que treballen en això, es necessita voluntat política per emprendre accions contundents a escala internacional. Si hi ha tecnologia per plantejar un sistema global, ¿per què no hi pot haver mecanismes globals que regulin l’accés a continguts que són clarament violents i poden estar vulnerant els drets de la infància a tot el món? Si hi ha solucions tecnològiques per a una cosa n’hi ha d’haver per a d’altres. El triomf de la indústria és que ens ha convençut que no hi ha manera de posar límit a la llei de la selva. Si hem sigut capaces de regular a escala internacional altres dinàmiques comercials i econòmiques, ¿per què no amb això? Això sí, hi ha d’haver voluntat política i s’ha de posar a l’agenda global. L’entorn digital té control privat partint de l’interès particular d’uns quants. Això ha de formar part del debat públic, no pot continuar sent així. Hi ha interessos creats, però no en funció de l’interès general, sinó d’uns quants. No pot ser que es faci negoci a costa dels nostres fills i filles, és inadmissible.

El més llegit