"Som inconformistes i prioritzem la nostra carrera"

L’Adriana i a Paula, de 28 i 37 anys, respectivament, han congelat els seus òvuls. Algunes de les seves amigues ho han fet també. Volen ser mares, no es volen perdre aquesta oportunitat, però més endavant. En el cas de l’Adriana, que es planteja tenir el seu primer fill amb 34 anys, una qüestió mèdica la va fer prendre la decisió de preservar la seva fertilitat. Totes dues són pacients de la Clínica Dexeus Dona, a Barcelona. "La meva capacitat d’ovulació disminueix molt més ràpidament que la de les dones sanes i, a més, tinc un gen canviat i existeix la possibilitat de passar-lo als meus fills. Per això els metges seleccionaran genèticament els ovòcits", assenyala. Però, del meu cercle d’amigues, totes més o menys estan pensant a congelar-se’ls. Ara és més difícil tenir parella. Ja no som tan conformistes. Ja no tenim l’obligació d’estar amb un home per tenir un fill, perquè s’ha demostrat que es pot criar sense tenir parella", reflexiona l’Adriana. La Paula va decidir congelar-se’ls fa tres anys, als 34. Tenia parella, però no estava segur de voler ser pare. A més, tots dos tenien una feina bastant inestable. La Paula va haver de congelar els òvuls dues vegades. "Això és important: no sempre surt bé a la primera", explica la Paula. Li va costar uns 3.000 euros (medicació inclosa: la pacient també s’ha de pagar els fàrmacs) cada cicle. Uns 6.000 en total. "Com que va ser bastant fort el procés, no és trivial: per mi va ser dur psíquicament i em sentia molt inflada i molesta, i a sobre va sortir malament, vaig decidir esperar un temps per tornar a congelar". "Tres amigues ho han fet" Es va plantar als 36 anys sense parella, ja que el seu nòvio i ella havien trencat. I va decidir tornar a congelar a l’adonar-se que la maternitat no seria immediata en el seu cas. Aquella vegada va sortir bé i creu que es quedarà embarassada de la seva nova parella, quan tingui 38 o 39 anys. "Tinc tres amigues que han congelat òvuls. Les dones ara prioritzem més la nostra carrera i no volem tenir fills tan aviat", explica la Paula, que, a més, assenyala l’"arma de doble tall" de la "tecnologia de criopreservació" per retardar la maternitat. Un procés complex "Això s’ha convertit en un negoci privat (en la sanitat pública només es pot congelar òvuls per qüestions mèdiques). El problema és que al final només ens ho podem permetre les dones que ho podem pagar. Es converteix en una qüestió de classe. Només les que podem pagar 3.000 euros ens podem permetre aquest luxe", critica la Paula. Tant la Paula com l’Adriana destaquen, això sí, que el procés de congelar els òvuls no és tan fàcil com sembla. "És molt pesat i ningú t’ho diu", explica l’Adriana. El tractament és "extremadament llarg", segons la seva opinió, ja que dura un mes. "És un mes en què passaràs consulta dia sí, dia no. I les dues setmanes finals t’has d’estar punxant hormones. T’infles... Un dels efectes és que et provi malament el menjar. La gent s’ha de demanar la baixa, i això no tohom pot fer-ho", diu l’Adriana. La Paula, per la seva banda, destaca l’efecte que les hormones provoquen a nivell emocional. Només entre un 10% i un 12% de les dones que congelen òvuls els utilitzen després. "La recomanació és sempre intentar quedar-te embarassada de manera natural [la taxa d’èxit és més alta], els òvuls estan com a pla b", conclou.

"Som inconformistes i prioritzem la nostra carrera"

"Al final només ens ho podem permetre les que ho podem pagar; es converteix en una qüestió de classe", critica la Paula, que va decidir congelar fa tres anys, als 34, moment en què tenia parella, però no estava segur de voler ser pare; un cas semblant al de moltes dones.

El més llegit