El Besòs, davant els accidents químics

A Catalunya, malgrat els matisos, no hi ha gaire gent que dubti dels passos gegantescos que s’han fet al riu Besòs per millorar-ne la qualitat ecològica i la situació general. La qualitat de l’aigua encara té un gran marge de millora, que en bona mesura passa per les obres pendents a les depuradores del tram mitjà del curs. Els ecosistemes, molt antropitzats i sotmesos a la pressió urbanística i amenaçats per la presència d’espècies invasores, encara són mediocres. Però s’ha avançat i per aquesta raó el Govern de la Generalitat situa el Besòs com una de les futures aixetes metropolitanes, una cosa impensable fa uns anys. Malgrat això, en els últims anys hi ha hagut diversos episodis que han enterbolit el progrés aconseguit fins ara. Al Vallès, la majoria de ciutadans saben de què els parles si esmentes els casos de Ditecsa, el 2019, i de Polinyà, al juliol, després d’un incendi al polígon industrial de l’empresa Barnastock i que van obligar a tancar el parc fluvial. Dos incendis originats en indústries pròximes al riu van provocar un abocament tòxic que es va qualificar com a "desastre ecològic". Aquests dos són els que criden més l’atenció, però el Besòs, en les últimes dècades, ha patit altres abocaments perillosos per a la qualitat de l’aigua. Per fer front a aquest tipus d’episodis i minimitzar-ne l’impacte, Catalunya treballa per respondre a aquests incidents químics amb un grup de treball i un protocol que haurà d’establir les mesures necessàries. Tant el consorci Besòs–Tordera (ajuntaments implicats inclosos) com l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) i Protecció Civil ja han començat els contactes i han agendat reunions per constituir el grup de manera formal i estudiar com s’ha de reaccionar davant l’impacte d’eventuals incendis industrials al Besòs. Incendi industrial Fonts de Protecció Civil de la Generalitat remarquen que aquests episodis, oficialment, no s’aborden com a accidents químics sinó com a incendis industrials. Molt sovint, els impactes al riu tenen l’origen en la quantitat d’aigua utilitzada per a l’extinció, que arrossega productes químics o altres substàncies que posen en perill l’ecosistema fluvial. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, una de les principals qüestions que es posaran sobre la taula és la necessitat de crear nous tancs de gran capacitat per emmagatzemar els abocaments corrosius o l’aigua en cas d’un d’aquests accidents. Una altra possibilitat és disposar d’aquests dipòsits també en les plantes depuradores. D’aquesta manera, en cas que l’abocament malmeti l’estació de tractament, es pot rebre més quantitat d’aigua residual sense que la planta es vegi obligada a traslladar-ne al riu, fet que comporta conseqüències negatives per a la qualitat de l’aigua i també per al posterior tractament que es porta a terme en potabilitzadores com la de la Trinitat i les que es preveuen edificar a Montcada i Reixac i el Bon Pastor (Barcelona). Durant aquest estiu, després de l’accident de Polinyà del Vallès, la depuradora de la Llagosta va experimentar dificultats importants per recuperar el funcionament habitual. La potabilitzadora, però, aigües avall, també va rebre una aigua amb més contaminants i, per tant, més complicada de sanejar i transformar en un recurs potable. Per tenir a punt més tancs d’aigua d’un volum considerable faran falta inversions. En les futures reunions s’haurà d’analitzar, a mitjà termini, com es pot fer front a aquesta despesa. ¿Han de ser costejats per les empreses, els ajuntaments o l’ACA? Es tracta d’una altra de les discussions que s’hauran d’afrontar. En paral·lel, hi ha diverses veus que plantegen un marc normatiu més exigent per a les companyies que operen en polígons industrials, normalment de química fina. Sectors ecologistes i consistoris afectats pels abocaments han suggerit més d’una vegada la importància de les mesures preventives per mirar d’evitar que es produeixin aquests episodis. Tant Aigua és Vida com Ecologistes en Acció reclamen un sistema de bloqueig obligatori que impedeixi que l’abocament acabi a les aigües del Besòs. Després del cas de Polinyà, però, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va remarcar que s’havia de posar fi a la recurrència, ja que cada desastre ecològic declarat a la zona suposava una frenada o directament una marxa enrere respecte a les millores obtingudes en els últims anys pel riu i el seu ecosistema. "És important que es blindi la qualitat de l’aigua, i al consistori veiem bé que es treballi en un pla amb l’objectiu de frenar aquests accidents, encara més si es té en compte que l’ACA té la intenció de treure més aigua del riu per a l’ús domèstic", afirma Amparo Benjumea, responsable de Medi Ambient de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. En els casos de Ditecsa i de Barnastock, el fiscal de medi ambient de Barcelona, Toni Pelegrín, també ha assenyalat les responsabilitats que tenen les companyies i ha apuntat que es podrien prendre més mesures per mirar de reduir riscos. En el cas de Ditecsa, el ministeri fiscal sol·licita en l’escrit d’acusació sis anys de presó, una multa de 16.200 euros i la inhabilitació durant quatre anys per a qualsevol professió i ofici relacionats amb la gestió de residus tòxics i perillosos per a tres directius de l’empresa Ditecsa (Disseny de Solucions Mediambientals) de Montornès del Vallès pel cas del 2019. La fiscalia va qualificar de desastre ecològic els dos successos pels danys produïts al medi ambient i per la "inacció de Ditecsa", en el que va passar cinc anys enrere, a l’hora de prendre mesures que ho podrien haver evitat. Ara, al cap de cinc anys i amb els ulls posats també en l’accident d’aquest estiu, els agents implicats en la gestió del riu Besòs es conjuren per evitar que es repeteixi i confien que la creació del grup de treball i l’elaboració de protocols precisos podran servir per aconseguir-ho.

El Besòs, davant els accidents químics

Els ajuntaments, l’ACA i Protecció Civil preparen un grup de treball per respondre a incidents com el que hi va haver a Polinyà aquest estiu després d’un incendi al polígon industrial.

El més llegit