El seu avi era mecànic. I un de bo. Tan bo que va decidir fabricar un autobús que el va acabar arruïnant: costava més del que la indústria estava disposada a pagar per ell. Així que no va tenir més remei que, amb la seva dona, buscar-se la vida. Es van convertir en drapaires, i després en intermediaris de la compravenda de ferro, ferralla, cartró i ampolles de cava. D’allò, que va néixer per pura supervivència, van fer un negoci familiar que va heretar el seu fill i que ara els seus nets han convertit en una companyia amb 230 treballadors, 6 plantes i una facturació que aquest any rondarà els 60 milions d’euros. ¿El que explica el salt? Haver apostat per la gestió de residus de grans empreses industrials.