El clima i el gènere

Les cimeres del clima acullen milers de debats paral·lels en els quals s’aborden des de qüestions existencials (com la dependència de certs països dels combustibles fòssils, la necessitat d’accelerar la transició energètica o les crides per augmentar el finançament climàtic per ajudar les grans víctimes del caos climàtic) fins a qüestions de forma que tenen a veure amb com es redacten els acords (i que moltes vegades es resumeixen en la inclusió o no d’un parèntesi o en l’elecció d’una paraula concreta per sobre d’una altra). Aquest any, a la cimera de Bakú, entre els milers de fronts oberts n’hi ha hagut un que ha passat desapercebut però que, tot i així, ha protagonitzat un acalorat debat a les sales de negociacions: la qüestió del gènere i el llenguatge inclusiu. El bloc europeu i sud-americà, entre d’altres, pressiona perquè els acords finals es redactin amb un llenguatge inclusiu que tingui en compte la vulnerabilitat de les dones en el context del canvi climàtic. Però els delegats de l’Aràbia Saudita, Rússia, l’Iran, Egipte i fins el Vaticà, entre d’altres, s’oposen a la inclusió del concepte "gènere". El quid del debat, una vegada més, torna a estar en la definició que es té del concepte de dona: mentre que hi ha qui considera que aquesta etiqueta es pot aplicar a qualsevol que s’identifiqui amb el gènere femení, d’altres defensen que només al·ludeix a aquelles persones el sexe biològic de les quals s’ha associat tradicionalment amb la definició de dona. Segons la BBC, en les taules de negociacions s’ha pressionat per eliminar el concepte de "gènere" davant la por que sota aquest paraigua es poguessin incloure persones trans. Segons assenyala Valvanera Ulargui, negociadora d’Espanya a Bakú, "una de les grans prioritats d’Europa en aquesta cimera era justament defensar el llenguatge inclusiu i amb perspectiva de gènere" en la redacció dels acords que sortiran. "En aquests dies hem vist amb molta preocupació com diversos països estaven pressionant per fer marxa enrere i esborrar les referències al gènere en els textos, una postura retardista que ens sembla inacceptable en ple 2024", destaca Ulargui amb referència a aquest debat que per a molts ha passat inadvertit. En la mateixa línia es posicionava fa uns dies el comissari europeu Wopke Hoekstra, que també va afirmar que "Europa no estava disposada a fer un pas enrere" en aquesta qüestió. La ministra de Colòmbia, Susana Muhamad, s’ha posicionat públicament sobre la qüestió i ha definit com a "inacceptable" el bloqueig d’alguns països sobre la qüestió de gènere. "Els països llatinoamericans estan treballant de valent i no permetrem que s’abandoni ni el programa de gènere ni els drets humans", va mantenir en una entrevista concedida a la BBC. En aquest sentit, entitats com ActionAid també han defensat la necessitat de poder arribar a un acord sobre aquesta qüestió, ja que "les dones i les nenes són un col·lectiu molt vulnerable al canvi climàtic i representen fins al 80% dels desplaçats per desastres naturals" i, per tant, és urgent incloure la menció a aquestes en els acords de Bakú. Mencions específiques Per ara, a falta que s’acabin les negociacions i que es tanquin els acords definitius, tot apunta que els textos finals de Bakú s’escriuran amb llenguatge inclusiu i perspectiva de gènere. Els últims esborranys publicats inclouen mencions específiques a les dones i al gènere i, almenys pel que fa a la forma, no suposen un retrocés respecte al que s’havia aconseguit altres anys. Amb tot, fonts pròximes a les negociacions afirmen que bona part dels debats relacionats amb aquesta qüestió han quedat pendents i que no s’ha avançat tant com es volia.

El clima i el gènere

Entre els milers de fronts oberts a la cimera de Bakú (COP29) n’hi ha hagut un que ha passat desapercebut però que, tot i així, ha protagonitzat un acalorat debat a les sales de negociacions: la qüestió del llenguatge utilitzat als documents.

El més llegit