Cada cop més menors incompleixen el règim de visita després d’un divorci

Els advocats de família alerten sobre l’augment de casos de menors, sobretot adolescents d’entre 12 i 15 anys, que es neguen a complir el règim de visites acordat amb els seus pares després del seu divorci. Avisen, així mateix, del que consideren una mala resposta judicial davant una situació que, en realitat, és difícil de resoldre. «No vull anar amb el papa», «no vull anar amb la mama» són frases cada vegada més usuals entre els fills de matrimonis divorciats. Els motius poden ser diversos: des que se senten més atesos i protegits per un dels progenitors, que té una més estreta vinculació emocional amb ells, fins que han agafat mania a un d’ells o s’hi han barallat per alguna cosa o, fins i tot, per una eventual influència materna o paterna. «Una cosa és l’interès del menor, però una altra és l’imperi del menor. El menor té drets i obligacions», explica a EL PERIÓDICO Ramón Quintano, vicepresident de la Societat Catalana d’Advocats de Familia (SCAF). Una enquesta elaborada per aquesta entitat entre els seus socis, prop de 500, mostra una «preocupació creixent» per aquests incompliments de sentències de divorci respecte al règim de visites: un 61,5% dels lletrats especialistes consideren que s’està un produint un increment de casos de rebuig per part dels menors, mentre que el 38% opina que la situació no ha canviat. Els jutges de família també confirmen aquest augment. Lligats de peus i mans I és que, en molts casos, els jutges estan lligats de peus i mans davant la impossibilitat d’obligar l’adolescent. Només poden prendre algunes mesures, com el nomenament d’un coordinador parental per resoldre conflictes, el seguiment per part d’un psicòleg, acordar una teràpia de família, visites en punts de trobades, multes coercitives cap al progenitor que no compleix o, en casos extrems (manipulació del menor), canviar el règim de guarda i custòdia. «El dret de família pot aspirar a regular conductes humanes, però el que no pot fer és imposar o treure afectes, vinculació afectiva», assegura el jutge de família de Barcelona Xavier Abel. No obstant, s’ha constatat que hi ha jutjats de localitats que són mixtos penals i civils (no estan especialitzats en família) que no escolten el menor, com marca la llei, ni prenen cap decisió coherent i consoliden que un dels progenitors no pugui veure el seu fill menor d’edat, que augmenta la ruptura. Segons els advocats de família, l’especialització dels òrgans judicials afecta «clarament» l’acció judicial (61% dels enquestats). Només un 10,3% estima que no hi ha diferències significatives. Pel que fa a la resposta judicial a aquesta problemàtica, l’enquesta entre els advocats de família és contundent: el 82,1% dels preguntats consideren que és «insuficient» i el 15% la valora de «molt negativa» i únicament un 2,6% creu que és adequada. Cap lletrat ha defensat que la resposta judicial és positiva, cosa que demostra, segons indica la SACF, la necessitat de revisar l’eficàcia de les actuacions judicials en aquest àmbit. La solució, segons els juristes consultats, és molt complicada, tot i que un pas important seria la implicació dels pares per resoldre el conflicte i agilitzar els tràmits. La lentitud i el col·lapse judicial no ajuden a resoldre l’assumpte amb la rapidesa necessària. «Les relacions familiars cada vegada són més complexes en la societat occidental», reconeix el jutge Abel, que remarca que per a ell les multes coercitives no són eficaces. En ocasions, els jutges s’han hagut d’enfrontar a l’«empoderament del menor». La jutge de Girona Ingrid Lloveras va explicar en una taula rodona celebrada ahir que ella intenta donar la volta al menor perquè aquest expliqui els motius del seu rebuig d’un dels progenitors i intentar trobar-hi una solució. «Imposar mai és bo. S’hauria de fer un treball conjunt, de col·laboració i empatia. I que els advocats no culpabilitzin un dels progenitors, sinó que ajudin a minimitzar el problema», va apuntar. La seva companya de Tarragona Raquel Marchante va apuntar que «són menors que tenen les idees molt clares i que coneixen molt bé els seus drets. Creuen que la seva voluntat està per sobre dels pares i de la nostra. Quan el jutge els diu que no, la seva frustració és més elevada i augmenta la confrontació. Venen exigint i amb la perspectiva d’un adult». Per a la majoria d’aquests juristes, una de les qüestions per millorar seria la compareixença del menor davant el jutge per ser escoltat i que aquest pugui explicar els motius per no voler anar amb algun dels progenitors.

Cada cop més menors incompleixen el règim de visita després d’un divorci

Segons una enquesta, el 61,5% dels advocats de família afirmen que hi ha un increment del rebuig a veure un dels progenitors per part dels adolescents. Els jutges confirmen l’augment.

El més llegit