Joves en solitud no desitjada

La soledat no és exclusiva de les edats més avançades. Un 28,4% de joves catalans –d’entre 18 i 34 anys– pateixen solitud no desitjada, una xifra que duplica la dels més grans de 55 anys (12,4%) i que trenca amb la idea que aquest fenomen s’acarnissa més en els avis. És una de les dades del Baròmetre de la Soledat No Desitjada a Catalunya, elaborat entre l’ONCE i AXA, que es va presentar ahir en roda de premsa. "Veiem diversos factors que l’expliquen i un d’ells és la digitalització, hi ha joves que no saben relacionar-se", va explicar Adrián Tuñón, representant de l’Observatori Estatal de la Soledat No Desitjada i consultor a Fresno. En total, a Catalunya, un 18,4% de ciutadans se senten sols i un 12,6% pateix solitud crònica (la que es prolonga més de dos anys). Unes dades més baixes que la mitjana espanyola. "A Catalunya, els indicadors són millors perquè el treball de les entitats socials i el teixit associatiu és més fort que a la resta d’Espanya, i fa anys a més les administracions públiques, especialment l’Ajuntament de Barcelona, que fa programes, treballa i estudia aquest assumpte", opina Tuñón, que cita com a exemples el programa municipal Radars o Vincles. "La solitud no desitjada funciona com una U. Veiem que els joves i els més grans en són els més afectats", apunta Tuñón. El primer baròmetre de la soledat a Catalunya demostra que, de fet, les persones d’entre 18 i 34 anys són les més afectades. La digitalització explica part d’aquesta realitat. "Les persones que es comuniquen de manera online tenen quatre vegades més soledat que les que no ho fan. I aquest és un comportament que veiem en els joves especialment", afegeix. Tuñón considera que els joves estan perdent habilitats socials i que els costa relacionar-se amb altres persones. "Necessitem treballar a les escoles, que les persones sàpiguen que quan se senten soles poden demanar ajuda. Hi ha estudis que apunten que el lloc en el qual els nens se senten més sols és el pati de les escoles: hem de poder fer-hi alguna cosa", demana. Però Tuñón va més enllà. "També té a veure amb la discriminació, amb no sentir-se part de la societat. Entrar en una festa i sentir-se diferent potencia el sentiment de soledat, i això alhora provoca que s’aïllin com a forma d’autoprotecció. En aquestes edats, sentir que no encaixes té més impacte", segueix Tuñón, que assenyala col·lectius com l’LGTBI, immigrants o amb discapacitat, a més de la pobresa, com a factors que potencien el sentiment de soledat. De fet, més de la meitat (63%) de les persones que se senten soles han patit assetjament a l’escola o a la feina, una xifra, la catalana, sensiblement més alta que la mitjana de l’Estat, que està en el 50%. Les xifres de soledat no desitjada entre els migrants o entre els que tenen almenys un progenitor immigrant es dupliquen respecte als que són espanyols i els seus pares també ho són. La sensació de solitud passa del 15% al 31%. En el cas de les persones amb discapacitat, aquesta sensació puja fins al 37%, tot i que a la resta d’Espanya és encara pitjor i arriba a la meitat del total de persones amb discapacitat. En relació amb els ingressos econòmics, als que els costa més arribar a final de mes tenen deu punts més de soledat que els que ho fan amb facilitat. Salut mental L’informe també assenyala la interrelació que hi ha entre la salut mental i la soledat no desitjada. El 44% de les persones amb un trastorn de salut mental se senten soles, mentre que aquest sentiment existeix entre el 13% dels que no pateixen cap problema de salut mental. La meitat de les persones que se senten soles a Catalunya ha tingut pensaments suïcides, i és el suïcidi la primera causa de mortalitat entre els més joves. Malgrat les xifres de solitud no desitjada en joves, Tuñón recalca que els avis, especialment aquells més grans de 74 anys, també en són víctimes destacades. "Són perfils diferents: gent que ha enviduat, que ha perdut amistats, que té problemes de mobilitat, la casa del qual no està adaptada i no pot sortir-ne, que no té qui l’ajudi... Aquest és un aïllament social més físic i són els casos més complicats perquè també es barregen problemes de salut i de poca capacitat econòmica", descriu. En aquests casos, les noves tecnologies poden ser una ajuda. "La teleassistència que els permet estar en contacte amb altres persones, videotrucades amb qui està igual que ells per fer activitats conjuntes. És una eina, tot i que no es pot substituir per les persones". L’informe també revela que la solitud va per barris. "A les grans ciutats és on la gent gran experimenten més soledat. I en canvi els joves se senten més sols als pobles petits. Els grans tenen una xarxa de suport més gran als pobles, mentre que a la ciutat és tot més anònim. En canvi, els joves senten que en una gran ciutat tenen més accés a persones com ells, poden fer activitats d’oci que els agradin...", apunta Tuñón.

Joves en solitud no desitjada

Un 28% dels catalans d’entre 18 i 34 anys se senten sols en determinats períodes o fins i tot pateixen soledat crònica, un percentatge molt superior al 12,4% registrat entre els més grans de 55.

El més llegit