La fiscalia demana penes més altes per ser el mòbil "més que un objecte material"

La Fiscalia de Barcelona aprova que els robatoris de telèfons mòbils siguin considerats "furts qualificats" i que s’agreugi la condemna als autors d’aquests delictes. D’aquesta manera, s’alinea amb la proposta de Junts, aprovada al setembre al Congrés amb els vots del PSOE i del PP, i que insta que s’elevi la pena per la sostracció d’aquests aparells fins als tres anys de presó. La proposta està pendent de la tramitació parlamentària i les esmenes. En la seva última memòria, la Fiscalia de Barcelona argumenta que s’ha d’agreujar la pena pel robatori de telèfons mòbils "per tenir el seu contingut un valor pràctic superior" al material. Segons la seva opinió, aquest aparell de telefonia "no pot ser valorat com un simple objecte, ja que, més que això, és un magatzem de dades". Aquesta informació, precisa, és íntima i "resulta imprescindible" per al dia a dia del perjudicat, de manera que "fa especialment sensible la seva sostracció". L’impulsor d’aquesta proposta de reforma legislativa va ser el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. El seu degà, Jesús Sánchez, afirma que "aquesta mesura busca ser dissuasòria. No es tracta d’endurir les penes per la sostracció de dispositius mòbils, sinó d’evitar que Barcelona es percebi com una ciutat on delinquir sigui una opció viable a causa d’una regulació penal més permissiva en comparació amb altres països del nostre entorn". Segons aquest jurista, tampoc "resulta adequat fixar el llindar de 400 euros com a criteri de valoració per aplicar un tipus delictiu específic, ja que un mòbil conté gran part de la nostra vida: des de dades personals fins a informació imprescindible en la nostra vida diària. El seu valor emocional i personal va molt més enllà del seu preu material, i aquest valor és incalculable". No obstant, adverteix que "per lluitar contra la multireincidència, les mesures legislatives han d’anar acompanyades de mitjans; es necessiten més jutges, fiscals i funcionaris perquè aquestes puguin ser eficaces". "Per fi, sembla que la majoria de partits estan alineats en l’afany de reformar el furt multireincident i el de dispositius mòbils. Però la reforma del Codi Penal no servirà per a res per si sola si no va acompanyada d’un augment considerable de jutjats penals, sales de l’Audiència i jutjats d’executòries. Si ens quedem amb els jutjats que tenim en l’actualitat, és impossible complir els terminis que marca la llei per jutjar aquests delictes. Quinze dies es converteixen en un any, de vegades dos", apunta per la seva banda l’advocat penalista Emilio Zegrí, un dels impulsors de la proposta de reforma legislativa. El valor econòmic De moment i fins que no tiri endavant la proposició de llei per a la reforma del Codi Penal, el delicte que s’aplica quan es produeix la sostracció del mòbil depèn del seu valor econòmic, no de la informació que contingui. Com ha pogut comprovar EL PERIÓDICO al jutjat de guàrdia, quan es produeix un robatori d’un smartphone, el jutge de torn requereix a un pèrit judicial que valori, si és possible, l’aparell. En l’actualitat, aquesta taxació és important des del punt de vista judicial. Si el mòbil té un valor inferior als 400 euros, la pena a imposar és de multa (delicte lleu), i si és superior, de sis a divuit mesos de presó. Però no només això. Si el lladre té, almenys, tres condemnes més anteriors per un delicte lleu de furt, la condemna també serà de sis a divuit mesos si la suma del material sostret en aquestes accions (individualment són multes) supera els 400 euros. Aquest sistema, segons la Fiscalia de Barcelona, tampoc està donant "els resultats esperats" davant les dificultats per consultar les sentències antigues. Precisament, la proposta de Junts també aposta perquè s’elimini la suma de quantitats i únicament es tingui en compte si el sospitós ha sigut condemnat abans tres vegades per furt. El 17 de setembre, el Congrés va donar suport a la presa de consideració de la proposició de llei de Junts, que va rebre el suport del PSOE i del PP, que busca endurir les penes per furt en aquests dos supòsits: quan hi hagi multireincidència (eliminació de la suma fins als 400 euros i penes d’un a tres anys de presó) i quan l’objecte robat sigui "dispositius mòbils informàtics o de comunicació" o aparells "electrònics o tecnològics". No obstant, el que es va aprovar només va ser la presa en consideració, que implica el començament de la tramitació parlamentària, però no garanteix que la norma acabi tirant endavant. De fet, mesos abans, l’11 de juny del 2024, va rebre el plàcet de la Cambra baixa una proposició del PP, amb algunes diferències, que perseguia el mateix objectiu: endurir les penes per la multireincidència. Aquesta iniciativa està congelada en un tràmit d’esmenes que no conclou, han recalcat des de les files populars. Si la proposició de llei presentada per Junts finalment tira endavant, la condemna pel robatori de mòbils (d’un a tres anys de presó) s’equipararà a les sostraccions d’objectes de valor artístic, cultural o científic o béns de primera necessitat, "sempre que es causi una situació de desproveïment", o d’infraestructures de subministrament elèctric quan es generi un mal greu o productors agraris o ramaders extrets a les seves explotacions d’origen.

La fiscalia demana penes més altes per ser el mòbil "més que un objecte material"

"És un magatzem de dades imprescindible per al dia a dia del perjudicat", argumenta per reclamar condemnes de fins a tres anys de presó pel seu robatori

Els juristes consultats remarquen que la reforma ha d’anar acompanyada de més jutges i mitjans

La jutge degana de Barcelona reclama més jutjats per lluitar contra la multireincidència

El més llegit