Unes cent persones moren cada dia a Espanya per mort sobtada

Unes 35.000 persones moren cada any a Espanya per mort sobtada, unes 96 al dia. La més impactant, la que surt als mitjans de comunicació, és la mort sobtada –aturades cardíaques en persones aparentment sanes– de persones joves que, mentre fan esport, es desplomen de cop. En la memòria encara hi ha Dani Jarque, el futbolista de l’Espanyol que el 2009 va morir sobtadament a Florència mentre disputava un partit. El que Dani Jarque va patir va ser un infart agut de miocardi. La mort sobtada és la causa més freqüent de les morts cardíaques. Dit d’una altra manera: la meitat de les morts cardíaques són morts sobtades. "És la típica situació d’una persona gran que no es desperta o que cau morta. La mort sobtada és una problemàtica molt freqüent que antigament no es veia als hospitals perquè la gent no arribava viva", explica el cardiòleg Jordi Mercè, que treballa en la Unitat d’Arrítmies de l’Hospital de Bellvitge. Mercè va ser un dels ponents en el IX Congrés Nacional contra la Mort Sobtada, organitzat per l’Associació Espanyola Contra la Mort Sobtada José Durán #7 (AEMS) i la Fundació Quaes, i celebrat divendres passat a Barcelona. Mesures insuficients Des que la mort sobtada va arribar als esportistes, la cardioprotecció ha millorat, però no és suficient. A Espanya hi ha set desfibril·ladors per cada 10.000 habitants, molt lluny de la ràtio de 45 per cada 10.000 habitants de països com els EUA, Japó, França i Alemanya, segons l’AEMS. La mort sobtada recuperada és la de la persona que aconsegueix sobreviure gràcies a un desfibril·lador cardíac o a qui una tercera persona entrenada li aplica tècniques de reanimació. La mort sobtada també pot afectar nens, tot i que la seva incidència és molt menor que en adults. En adults, oscil·la entre els 1,5 i els 8,5 casos per 100.000 habitants a l’any, mentre que en nens (de 0 a 18 anys) és fins a vuit vegades menor: 1,5 casos per 100.000 habitants. Existeixen tres grans grups d’afeccions que poden causar la mort sobtada: les malalties hereditàries familiars, les congènites i les adquirides. Com explica l’arritmòleg pediàtric Ferran Rosés, cap clínic de Cardiologia Pediàtrica de l’Hospital de la Vall d’Hebron, en les malalties hereditàries familiars hi sol haver un problema genètic al cor que predisposa a patir arrítmies ventriculars greus. "Les diagnostiquem en nens perquè el pare sol ser pacient de l’hospital", explica Rosés. La Vall d’Hebron és l’únic hospital de Catalunya que disposa d’una consulta d’atenció integral a la mort sobtada en la qual tracta tant els nens com els seus pares, i precisament "la majoria d’aquestes malalties són familiars". En el segon grup, el de les malalties congènites, hi sol haver alteracions en l’estructura del cor. "No és una condició genètica ni té un component familiar", afegeix Rosés. Finalment, en el tercer grup, el de les malalties adquirides, estan, per exemple, les malalties inflamatòries del cor, com ara les miocarditis i els infarts (aquests últims es produeixen en adults, no en nens). En persones de més de 35 o 40 anys, la patologia que més morts sobtades causa és la malaltia isquèmica del cor (una malaltia adquirida), que afecta les artèries coronàries i provoca infarts o angines de pit. La malaltia isquèmica del cor està darrere del 90% de les morts sobtades. El 10% restant la causen les embòlies cerebrals. El tabac, la diabetis i el colesterol augmenten el risc de patir-la. En el grup d’edat menor de 35 o 40 anys és infreqüent que pateixin malalties isquèmiques. No obstant, sí que és més habitual que tinguin malalties d’origen genètic o congènit. ¿Què es pot fer per detectar-les en persones joves? "En gent que fa esport de competició, federat, la prevenció permet detectar precoçment aquestes malalties. L’electrocardiograma és una prova molt fàcil que permet detectar moltes patologies. Si hi ha nens o joves que es desmaien mentre fan esport o els fa mal el pit, és un signe alarmant", afegeix Mercè. Si, a més, tenen familiars amb antecedents, també s’han de realitzar proves. Detectar les malformacions Tot i que no sempre és possible i moltes vegades es descobreix la patologia un cop que ja hi ha hagut un cas de mort sobtada, existeixen malalties congènites que sí que es poden detectar a temps, i són aquelles que presenten malformacions. "En les ecografies prenatals que es fan durant l’embaràs poden veure’s les morfologies del cor. No obstant, el problema de les malalties que provoquen arrítmies és que la morfologia del cor sol ser normal. Així, per detectar-les a temps, t’has de basar en familiars que hagin patit un esdeveniment", afegeix Tapia. "Cada persona hauria de conèixer la seva història familiar. Però hi ha uns signes d’alerta aguda, que són les pèrdues de coneixement", explica, per la seva banda, Georgia Sarquella Brugada, especialista en arrítmies pediàtriques, cardiopatia familiar i mort sobtada de l’Hospital Sant Joan de Déu. Com apunta Araceli Boraita, que durant més de 30 anys va ser cap del Servei de Cardiologia del Centre de Medicina de l’Esport, prevenir la mort sobtada en l’esport és possible si es tenen en compte tres pilars: reconeixement cardíac abans de la competició, que tots els espais esportius tinguin desfibril·ladors i que totes les morts sobtades siguin comunicades en els registres perquè contribueixin a investigar-ne les causes.

Unes cent persones moren cada dia a Espanya per mort sobtada

Les malalties hereditàries familiars, les congènites i les adquirides són les principals causes de les defuncions. La mitjana estatal de desfibril·ladors és de 7 per cada 10.00o habitants.

El més llegit