Riera de Cassoles, riera de Sant Miquel, riera de Sant Andreu, riera Blanca, riera d’Horta. Però també els carrers de Balmes, l’avinguda de Vallcarca, el passeig de Sant Joan, la rambla de Prim, la Via Laietana o la Rambla mateixa de Catalunya. La Barcelona que va sorgir després de la caiguda de les muralles a mitjans del segle XIX va haver d’establir-se sobre un pla que contenia un sistema de torrents que, de manera natural, naixien i morien amb la pluja i es dirigien al Llobregat, al Besòs o al mar. L’excepcional dilluns 4 de novembre va posar a prova tota la maquinària de col·lectors i de dipòsits pluvials, un engranatge que en els últims 40 anys ha fet un salt qualitatiu fonamental per evitar mals majors, i que té pendents obres importants, encara que sense calendari, com una trentena de nous dipòsits de retenció d’aigües pluvials en cartera, sobretot a les zones del litoral. No es preveu per ara una Barcelona inundada a conseqüència d’un temporal, però segur que aquest escenari seria molt més factible sense tota la infraestructura subterrània, que amaga però manté viu el cicle de l’aigua de la Barcelona anterior al pla Cerdà.