La genètica dels superavis pesa més en la seva longevitat que els hàbits

La població espanyola que supera els 100 anys s’ha duplicat en els últims 15 anys: ha passat de 7.426 el 2009 a 14.660 el 2023, segons les dades de l’INE. Entre aquests destaca el cas de Maria Branyas, traspassada l’agost passat als 117 anys, que va ostentar el títol de persona més longeva del món. Són els anomenats supercentenaris, persones –habitualment dones– que aconsegueixen viure més de 110 anys perquè han aconseguit driblar malalties com el càncer, els desordres cardiovasculars o cerebrals i solen arribar fins al final dels seus dies amb una funció cognitiva acceptable. Per això estan al punt de mira de bona part dels investigadors i de les empreses que busquen aturar l’envelliment, l’anomenada indústria de la longevitat, on farmacèutiques i biotecnològiques estan invertint grans quantitats de diners per, si no trobar l’elixir de l’eterna joventut, trobar fórmules per envellir bé. La mostra de Branyas En aquest sentit, un dels focus està centrat en analitzar els supercentenaris, per saber si als seus gens, la seves funcions vitals o els seus costums hi ha alguna cosa que ajudi a entendre millor el procés d’envelliment i com alentir-lo, per complir més anys però en el millor estat possible. Les primeres investigacions apunten que els factors genètics i el sistema immunitari pesen més en el bon envelliment que els hàbits o estils de vida. Un dels estudis és el que dirigeix l’especialista en epigenètica Manel Esteller, a l’Institut d’Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras. Esteller, juntament amb Salvador Macip, expert en malalties de l’envelliment de la Universitat de Leicester i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), estan analitzant mostres biològiques de Branyas, que va conservar intactes les seves facultats mentals fins i tot gairebé la seva mort i deia que el seu secret va ser adaptar-se a les dificultats de la vida. Els investigadors estan analitzant mostres de la seva sang, saliva i orina a la recerca de "marcadors que puguin suggerir per què els supercentenaris envelleixen millor", així com "entendre millor el procés molecular que porta a l’envelliment", segons explica Macip. Segons el doctor Esteller, les cèl·lules de Branyas tenen un "aspecte més jove" respecte a l’edat biològica que tenia quan va morir. Però hi ha més investigacions en marxa, com la portada a terme per Natalie Coles a l’empresa R3 Bio, que es proposa crear un banc cel·lular amb mostres de supercentenaris d’arreu del món. Coles, directora del projecte amb superavis i una de les participants a Madrid de la Cimera Internacional per la Longevitat, ha estudiat una vintena de persones de tot el món que han superat els 110 anys, així com els seus fills,perquè normalment les persones més longeves tenen familiars que també ho són. Un dels factors que, segons Coles, n’explica la longevitat "és la genètica", que passa habitualment de generació en generació i els fa "capaços d’esquivar durant molt temps la diabetis, la tensió arterial o malalties neurodegeneratives". "Tendeixen a tenir familiars longeus perquè el seu rellotge epigenètic envelleix més lentament", afegeix. Així mateix, l’autòpsia d’alguns cossos els ha permès descobrir que "tendeixen a morir per una acumulació de proteïnes anomenades TTR amilodoisis, però això només es pot descobrir en les autòpsies, a les quals tenim menys accés," explica. De fet, una de les dificultats de la investigació rau que els supercentenaris de vegades viuen en llocs de difícil accés o on la documentació sobre la seva data de naixement no és fiable. De fet, Coles té constància que hi ha uns 100 supercentenaris vius, però en podrien ser 200 o 300 si es tinguessin dades fiables. L’equip de Coles està investigant les cèl·lules dels supercentenaris per intentar crear òrgans per a trasplantaments que durin més, mentre que altres investigacions, als EUA, "han reprogramat les cèl·lules d’un supercentenari i han posat el rellotge a zero, que suposa posar la cèl·lula en un estat que li permet convertir-se en qualsevol tipus de cèl·lula". Segons ella, aquesta tècnica podria ajudar a trobar teràpies que retardin l’envelliment, si bé reconeix que "és necessària més feina". Sistema immune Una investigació al Japó, el 2019, va concloure que l’envelliment saludable de les persones molt longeves té a veure amb el seu sistema immune, que, pel que sembla, té una proporció de limfòcits més potents per detectar i fer front a malalties. Macip indica que "té lògica" que una de les raons de la longevitat es relacioni amb el sistema immune, ja que, com més anys es compleixen, pitjor funciona. Però remarca que l’envelliment és un procés "complex, variat i multifactorial", per això "encara no hi ha respostes" clares . Una altra de les circumstàncies que s’estan estudiant és la influència dels factors ambientals, com la dieta, els hàbits i el lloc de residència, atès que en alguns punts del planeta, anomenades zones blaves, hi ha una concentració de centenaris sorprenent. A Espanya, el quart país amb més esperança de vida per darrere del Japó, Suïssa i Corea del Nord, sobreviuen especialment a les zones rurals i del nord del país. Macip explica que "la longevitat pot ser resultat de diversos factors, com els gens, no patir accidents o infeccions greus i els estils saludables". "Si una persona no té bons hàbits, pot ser que tingui uns gens que ho compensin o que tingui sort, però, com que no se sap, el més lògic és tenir hàbits que ens ajudin a envellir millor", recomana.

La genètica dels superavis pesa més en la seva longevitat que els hàbits

Farmacèutiques i biotecnològiques estan invertint en trobar fórmules per envellir bé

Experts en longevitat busquen en les persones de més de 110 anys les claus per viure més i millor. Les primeres investigacions apunten que els factors genètics i el sistema immunitari hi influeixen més que els estils de vida.

El més llegit