L’alt cost frena la recollida subterrània d’escombraries

Quan va arribar a Espanya a finals del segle XX, s’intuïa que seria el mètode per desfer-se de les escombraries en el futur. Muntar una estructura subterrània de dipòsits i canonades per evacuar residus era un signe de modernitat, amb unes prestacions sense parangó en la reducció de camions, pol·lució i soroll. No obstant, la posada al dia del servei ordinari de contenidors de residus coincideix amb una frenada en l’expansió de la xarxa soterrada a Catalunya. Les poques ciutats que van provar amb la recollida pneumàtica (Barcelona, Sabadell, Reus i Barberà del Vallès) han posat límit al desplegament de sistemes d’aspiració sota el subsol. Al seu torn, diverses localitats estan prescindint dels contenidors soterrats. En la decisió influeixen incidències que han aflorat amb la gestió però, abans que res, pesen els problemes de manteniment i els elevats costos. Barcelona suma més de 57 quilòmetres de canonades sota Ciutat Vella, Sant Martí, Sant Andreu i Gràcia per desembarassar-se de les escombraries d’una mica més de 100.000 habitants. A Barberà del Vallès, uns 9.500 veïns (el 36% de la població) fan ús del sistema. A Sabadell, la pneumàtica s’estén per 9.000 vivendes. A Reus, dona servei a 12.000 veïns. El director de serveis de neteja i gestió de residus de Barcelona, Carlos Vázquez, afirma que costa més desprendre’s dels rebutjos mitjançant la recollida pneumàtica que amb el procediment tradicional. La recollida pneumàtica redueix el nombre de camions d’escombraries i contenidors, però porta desavantatges, com l’"alt cost d’inversió" per instal·lar-la, al qual apel·len els governs de Reus, Sabadell i Barberà. No en va, bona part dels problemes de manteniment de la recollida pneumàtica tenen a veure amb llençar residus a la bústia que no toca. Són els anomenats impropis. Jordi Puerto, tècnic de Medi Ambient de Barberà, explica que la planta on van a parar les deixalles transportades sota terra va patir un incendi a l’agost. La causa, els impropis: algú va llençar runa d’obra a una bústia i va causar un tap. Vázquez assenyala que l’aspiració de deixalles "és més cara perquè necessita el manteniment d’unes instal·lacions fixes i úniques", a les quals suma el consum elèctric, "10 vegades superior". "Parlem de 50 kilowatts hora per tona en la recollida en contenidors i de 500 amb la pneumàtica", concreta. "Això no significa que els sistemes pneumàtics siguin més cars", rebat Carlos Bernad, president d’Envac Iberia, filial de l’empresa sueca que opera la major part dels circuits en ús a Espanya. Apunta que "la localització de la central, la tipologia del barri o l’existència de bústies a l’interior de les urbanitzacions o només als carrers" influeixen en la despesa energètica. Bernad defensa que la pneumàtica té "un cost altament competitiu" i que l’import de la recollida tradicional "sol ser notablement més alt". En canvi, Vázquez distingeix que, a grans xifres, "la recollida d’una tona d’escombraries en contenidors costa 60 euros a Barcelona i per sistema pneumàtic, uns 160 euros." La capital va transportar més de 15.000 tones d’escombraries a través dels túnels d’aspiració el 2017, segons dades de la contracta vigent. Va concentrar entre el 2% i el 3% de les deixalles de l’urbs, una taxa similar a la d’ara. Suposa que, amb el preu mitjà actual, caldria pagar 2,4 milions d’euros per desprendre’s d’aquests residus. En cas de fer-ho a través de contenidors, s’abonarien uns 914.000 euros. Els costos anuals a la resta de ciutats varien des dels 800.000 euros per any que assenyala l’Ajuntament de Reus fins als 300.000 de Sabadell o els 140.000 de Barberà. El govern d’aquest últim municipi assenyala que la central que concentra els residus va tenir un cost de 73.000 euros en consum energètic el 2023. Sense ampliació a la vista Barcelona va inaugurar vuit centrals de la xarxa pneumàtica entre el 2002 i el 2012. No se n’ha estrenat cap des d’aleshores, tot i que se n’ultima la construcció d’una altra al 22@ prevista fa més de 15 anys. "No n’hi ha planificada cap altra", aclareix Vázquez. Dues dècades enrere, es projectava eixamplar-ho a la Marina del Prat Vermell, Can Batlló i la Sagrera, però es va descartar per falta de densitat de població. "L’obra és costosa i lenta", enumera Vázquez, partidari de restringir les ampliacions a "optimitzar" la xarxa ja creada. Reus no aclareix si estendrà el sistema en el futur, mentre que Sabadell sí que assegura que no té intenció d’ampliar-lo. A Barberà tampoc preveuen desplegar-lo més, més enllà d’implantar-lo en una macrocomunitat de veïns, "prevista des de fa molt temps". A Badalona, el tinent d’alcalde Daniel Gracia va anunciar a aquest diari la pròxima eliminació dels 299 contenidors soterrats de la ciutat. Es farà amb l’entrada en vigor de la nova contracta de neteja, prevista per a finals d’any. A Vilanova i la Geltrú s’han suprimit fa poc 196 contenidors subterranis. En la mateixa línia, Sant Cugat els va eliminar el 2023 i Sitges no en disposa des de fa cinc anys. Tarragona els ha anat retirant des del 2015 i Reus va decidir eliminar-los el 2023. Barcelona només comptabilitza 48 contenidors soterrats i fa molt que va desestimar augmentar-los.

L’alt cost frena la recollida subterrània d’escombraries

La central de Barberà del Vallès va invertir 73.000 euros en consum energètic l’any 2023

Barcelona i altres ciutats catalanes eviten els sistemes de retirada pneumàtica de deixalles i prescindeixen dels contenidors soterrats per la seva ineficàcia

La capital catalana amaga 57 quilòmetres de canonades

El més llegit