Entre la comoditat de l’usuari i les avaries del sistema

Escombraries viatjant de 70 a 90 quilòmetres per hora sota el terra. Sembla futurista, però la recollida pneumàtica va néixer fa més de mig segle. El primer circuit per aspiració de residus es va instal·lar en un hospital de Suècia, el 1961, i va arribar a Espanya fa poc més de 30 anys. A Barcelona es va estrenar a la Vila Olímpica, amb l’apogeu de 1992. "Es va posar sense mirar la gestió de residus, sinó que es pensava en una Barcelona tecnològica", observa Carlos Vázquez, director de serveis de neteja de la ciutat. Els ajuntaments asseguren que les flotes electrificades han atenuat els desavantatges que s’atribuïen als contenidors en superfície. "Les diferències s’han compensat amb el temps", opina Vázquez. El president d’Envac Iberia, Carlos Bernad, defensa que el mètode continua vigent perquè estalvia "la reposició anual constant de contenidors" i redueix "el consum de combustibles fòssils" de la flota de camions de neteja. Poc estesa a Espanya. En comparació amb Suècia, l’evacuació soterrada de residus s’ha expandit menys a Espanya, amb una mica més de 60 circuits actius, xifra la sueca Envac, que n’opera una quarantena. "El 40% de les instal·lacions té més de 20 anys i funciona a ple rendiment", presumeix Bernad. La companyia detalla plans d’ampliació a 15 localitats espanyoles, incloses Barcelona (s’ultima una central en el 22@) i Sabadell. Guerra judicial per la patent. Dues firmes han implantat el sistema a Espanya: la lleidatana Ros Roca i Envac. La nòrdica és la titular de la patent i va demandar la catalana el 2006 per comercialitzar i instal·lar la tecnologia sense permís. El 2013, Ros Roca va pagar una indemnització de 2,8 milions d’euros a Envac. Ara gestiona circuits de pneumàtica a través de la seva filial URD, que no ha atès les preguntes d’EL PERIÓDICO. Comoditat i manteniment. La pneumàtica és capaç d’escalar fins a la porta de casa. Al barri sabadellenc de Can Llong, les comportes de recollida arriben als pisos des que es van construir, recorda Tania Caubera, presidenta de la Unió Veïnal de Can Llong i Castellarnau. "Quan funciona bé, és magnífic, molt còmode, però cada vegada funciona pitjor", afirma. Passa el mateix a la Vila Olímpica de Barcelona. Les canonades van encallar al voltant de 50 boques de residus en algunes escales a partir del mes de juliol i fins a la setmana passada. "El sistema pneumàtic no es qüestiona, però és necessària una anàlisi de com està i què necessita. No pot tornar a fallar", reclama Jordi Giró, president de l’Associació de veïns i veïnes de la Vila Olímpica. Davant els contratemps, els ajuntaments col·loquen contenidors com a alternativa. En tot cas, Caubera respon taxatiu que no canviaria de sistema, "però que funcioni", demana. Els propietaris dels habitatges han de fer-se càrrec de la cura de la instal·lació. "És obligat per a les comunitats de veïns disposar d’un contracte de manteniment. Si no se’n disposa d’un, hi pot haver problemes i quan no es fa el manteniment adequat, les canonades es poden tapar", exposa Pere Escudero, tècnic de l’Ajuntament de Sabadell. L’empremta mediambiental. Bernad recalca que "la recollida pneumàtica no és un sistema més de recollida de residus, sinó una tecnologia molt més avançada" que la retirada mitjançant camions. "És més sostenible, al reduir les emissions de CO2, reduir el trànsit pesat de camions per les ciutats o eliminar els contenidors de la via pública", addueix. Afegeix que allibera els carrers de contenidors i de trànsit nocturn de camions, "que causen molèsties en la major part de municipis", observa. Vázquez aplaudeix que ocupi menys espai públic: "A Barcelona, ha tingut sentit desenvolupar-lo en nuclis antics, com el Raval o Santa Caterina". El repte de la recollida selectiva. La Unió Europea obliga a arribar al 50% de recollida selectiva d’escombraries el 2025 i creixerà fins al 55% i el 65% el 2035. Catalunya, amb el 48,6%, es troba lluny. Els municipis amb recollida pneumàtica tampoc compleixen amb els índexs. A Barcelona, la mitjana va ser del 42% el 2023; Sabadell es va quedar en el 38%; Reus, en el 43,4%, i Barberà, en el 46,2%. "El que és molt negatiu en la pneumàtica és la corresponsabilitat ciutadana", adverteix Vázquez. Afirma que es detecten més impropis en el circuit de recollida pneumàtica de l’orgànica que en el convencional: "Anem cap a sistemes d’identificació, ja sigui el porta a porta o els contenidors amb control d’accés, el contrari d’amagar residus". Bernad defensa que la pneumàtica aconsegueix millors resultats en reciclatge. "Separa més del 92% dels envasos lleugers, pel 87% al contenidor tradicional", exemplifica. "No sembla que la pneumàtica sigui una bona solució per millorar la recollida selectiva perquè des del punt de vista del cost d’inversió és molt cara", assumeix Escudero. Quant als contenidors soterrats, Vilanova i la Geltrú cerca "altres sistemes que redueixin el cost de manteniment i que permetin millorar les taxes de recollida selectiva".

Entre la comoditat de l’usuari i les avaries del sistema

Envac Iberia i URD són les companyies que capitalitzen el mètode i han sigut clau en l’expansió

Els propietaris dels habitatges han de fer-se càrrec de la cura de les instal·lacions

La recollida pneumàtica és capaç d’escalar fins a la porta de casa, cosa que suposa una facilitat per als usuaris. Els veïns que disfruten del sistema no volen canviar-lo, però sí que demanen que funcioni. «No es qüestiona, però no pot tornar a fallar», afirmen des de la Vila Olímpica.

El més llegit