Estar assegut tota la jornada laboral incrementa un 16% la mortalitat

Un mal de la nostra era és el sedentarisme. Si els nostres avantpassats caçaven, sembraven o feien de pastor, avui dia hi ha moltes feines que es desenvolupen en una cadira, i això cal afegir-hi el temps d’oci davant la televisió, jugant a videojocs o utilitzant el mòbil al sofà. Segons diversos estudis, els nord-americans passen asseguts unes 9 o 10 hores diàries, temps que ascendeix a 12 hores si es tracta de gent gran. I a Espanya la situació no és gaire millor. Gairebé 4 de cada 10 persones admeten que són sedentàries en el temps lliure i el 62% passen més de cinc hores assegudes cada dia. Davant aquest panorama, s’han fet desenes d’estudis per determinar com afecta el cos el sedentarisme, i n’hi ha alguns que fins i tot comparen la falta d’activitat amb el tabaquisme. Un d’aquests estudis es va publicar a The Lancet, amb dades de centenars de països, i va concloure que el sedentarisme causa 5,3 milions de morts a l’any, una mica més que el tabac, al qual se n’atribueixen 5,1 milions. Ara bé, hi ha més persones sedentàries que fumadores, de manera que el tabac és més letal. Una altra investigació, publicada al British Journal of Sports Medicine, va concloure que cada hora que es passa assegut davant la tele redueix 22 minuts l’esperança de vida, mentre que els fumadors escurcen una mitjana d’11 minuts per cada cigarret. Comparar sedentarisme i tabaquisme és una manera "impactant" de cridar l’atenció sobre el primer problema, però el mecanisme d’acció de cada un dels dos hàbits nocius és diferent, precisa Maribel Mármol, presidenta de l’Associació d’Infermeria Comunitària (AEC). Ara bé, "tant l’un com l’altre incrementen la mortalitat i la possibilitat de patir malalties greus, i per tant són igual d’importants per a la salut pública i individual", precisa. De fet, el tabac afecta el sistema respiratori i cardiovascular i altres òrgans a través de les toxines que té, mentre que l’efecte cadira influeix en el metabolisme i el sistema circulatori, i també muscularment, però el "resultat és el mateix" pel que fa als "innombrables riscos per a la salut i la reducció en l’esperança de vida", acaba assenyalant l’especialista. Risc de mort Un estudi –publicat a JAMA– que van seguir gairebé mig milió de persones durant 12 anys va concloure que els que treballaven la major part del temps asseguts tenen un 16% més risc de mortalitat i un 33% més de patir una malaltia cardiovascular que els que treballen en moviment. Daniel E. Lieberman, expert en biologia evolutiva, resumeix els tres problemes principals en el llibre Ejercicio. "El primer té a veure amb el que no fem mentre estem asseguts", és a dir, moure’ns. El segon, "amb l’augment de les concentracions de glucosa i lípids en el torrent circulatori". I el tercer, i "més alarmant", amb la possibilitat que el sistema immunitari ataqui el cos a causa del sedentarisme mitjançant un procés conegut com a inflamació. La inflamació crònica "fa malbé els teixits d’artèries, músculs, fetge, cervell...", i té a veure "amb nombroses malalties associades amb l’envelliment", com cardiopaties, diabetis tipus 2, Alzheimer, alguns tipus de càncer, esclerosi múltiple o artritis. Segons l’opinió de Lieberman, comparar el sedentarisme amb el tabac és "exagerat" perquè "seure és més vell que Matusalem, però el problema no ve de seure per si mateix, sinó de les hores i hores que ens estem sense moure’ns, inactius, i això s’hi ha d’afegir que fem poc o gens d’exercici". El gimnàs no compensa I hi ha una altra mala notícia: una hora al gimnàs no esborra els efectes negatius d’estar asseguts la resta del dia. Un exhaustiu estudi que van seguir 240.000 nord-americans –publicat a l’American Jorunal of Clinica Nutrition– va revelar que fer esport disminuïa, però no eliminava, el risc de mort associada al sedentarisme. "El temps que estem asseguts no es pot compensar. Passar així gaires hores provoca canvis en la fisiologia i trencar l’estat de sedentarisme és l’única manera d’evitar que ens porti a un empitjorament de la salut", indica César Bustos, vocal de la Societat Espanyola de l’Obesitat i expert en activitat física. Així doncs, gairebé l’única solució que tenim és seure activament. És a dir, interrompre el sedentarisme laboral o d’oci cada 30 o 60 minuts –90 com a molt– per fer passejades curtes, pujar escales o treure la pols si som a casa. En vista d’aquest panorama, la resposta de les autoritats és "insuficient", per als especialistes.

Estar assegut tota la jornada laboral incrementa un 16% la mortalitat

El sedentarisme perjudica teixits i músculs i està associat a nombroses malalties com càncer, cardiopaties, diabetis i Alzheimer. Causa 5,3 milions de morts a l’any, una mica més que el tabac.

El més llegit