BCN no vol tenir una altra Copa Amèrica amb 54 milions de subvencions

Barcelona tanca el capítol de la Copa Amèrica de vela amb una sensació agredolça. Ningú sembla satisfet del tot malgrat els resultats: la competició esportiva ha suposat una injecció pública de 54,45 milions d’euros (45 sense IVA), però, a l’espera d’uns balanços finals que no arribaran fins a d’aquí un parell de mesos, les primeres estimacions apunten que generarà al voltant de 1.200 milions d’impacte econòmic. A més, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, els càlculs de l’empresa organitzadora revelen que l’America’s Cup Event (ACE) ha destinat "molts més" fons procedents del sector privat. Es tracta principalment de la llarga llista de patrocinadors que han col·laborat perquè la Copa Amèrica es portés a terme durant dos mesos i la inversió dels quals supera "significativament" els 45 milions públics. Setmanes o mesos La repercussió econòmica de l’esdeveniment no s’anirà concretant fins a d’aquí unes setmanes o mesos: hotelers i restauradors també faran balanç; com també ho faran les tres marines on s’ha concentrat l’activitat nàutica (Marina Vela, Marina Port Vell i Port Fòrum). Aquestes dades, no obstant, ja no serviran per prendre decisions ni als responsables polítics ni als organitzadors de la següent edició, novament els neozelandesos. Tots dos s’han acomiadat, en paraules del tinent d’alcaldia d’Economia de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, amb una "desconnexió amistosa". Les valoracions de l’impacte de la Copa Amèrica quantificaran l’"èxit" que les dues parts sí que verbalitzen, amb 2,56 milions d’assistents en els espais públics, en els hospitalities d’administracions i empreses o a l’aigua. La xifra estimada en l’estudi de la Universitat Pompeu Fabra és de 1.200 milions: un segon informe encarregat a la Universitat de Barcelona està compilant també la informació dels sis equips participants. En cada un d’ells hi havia una mitjana de 120 persones, famílies incloses. Alguns, com l’Alinghi Red Bull Racing, han viscut a Barcelona durant dos anys, des de l’estiu del 2022: lloguers, escoles, manutenció, oci… Això també ha sigut impacte de la Copa Amèrica per a la ciutat. "El nivell d’implicació social ha anat de menys a més, la progressió ha sigut evident. Prevèiem més gent a tot arreu i no ha sigut tant, és cert, però estem contents perquè no s’han materialitzat els riscos possibles que havíem quantificat", valora el director general de la Fundació Barcelona Capital Nàutica, Ignasi Armengol. Gratuït i obert No hi ha hagut aglomeracions de gent, tampoc caos de trànsit a la Barceloneta com es temia, els visitants no han protagonitzat cap aldarull com sol passar amb les cites de futbol. I a jutjar pels dos espectacles més grans organitzats –la cerimònia d’inauguració de la platja del Bogatell (amb 60.000 assistents) i el concert de Josep Carreras i Sara Baras al passeig de Gràcia (amb 8.000 més)–, l’acollida popular ha existit. Ha sigut un esdeveniment gratuït i obert, cosa que no sempre passa, per exemple amb els esports de motor. Hi ha altres aspectes molt difícils de quantificar, com la repercussió en la marca Barcelona. L’anunci publicitari de la capital catalana al llarg de dos mesos per a milers d’espectadors és complicat de mesurar. A més, el públic que segueix l’esport de la vela és majoritàriament de poder adquisitiu elevat, amb la qual cosa es pot preveure que el turisme que arribi a Catalunya com a conseqüència de la Copa Amèrica sigui d’aquest segment. Els equips marxaran abans o després del Port Vell. Però l’espai portuari tanca l’etapa de la Copa Amèrica amb una inversió total de 140 milions d’euros en una vintena de projectes. D’aquests, el 60% han sigut de fons privats i el 40% restant, de les arques públiques, que ja tenien programades aquestes actuacions. En el cas del Port Olímpic, amb una renovació completa d’instal·lacions, s’hi han dedicat 100 milions públics més.

BCN no vol tenir una altra Copa Amèrica amb 54 milions de subvencions

La col·laboració amb els neozelandesos acaba amb una «desconnexió amistosa» / Els organitzadors afirmen que la seva inversió, procedent sobretot de patrocinis, supera «significativament» la de l’Administració

El més llegit