De la caça a l’expansió

Ser els últims té l’avantatge que es pot aprendre del que han fet els altres. Aquesta és l’oportunitat que té al davant Catalunya a l’hora de gestionar la presència del llop, un animal protegit a Europa, però amb matisos. No a tots els països s’ha decretat el mateix grau de protecció. No n’hi ha cap que hagi aconseguit que desapareguin els danys en la ramaderia, però sí que s’ha aconseguit reduir-los a través de mesures de prevenció. En la majoria d’estats de la Unió Europea, el llop forma part de l’annex IV de la directiva Hàbitats. Aquest annex en la llei descriu el carnívor com una espècie estrictament protegida que s’ha de conservar. Només es permet l’eliminació d’algun exemplar concret si es justifica tècnicament que s’han intentat posar en marxa totes les mesures possibles per minimitzar els danys i no s’ha aconseguit. En alguns territoris, en canvi, el llop s’inclou en l’annex V de la directiva, un apartat una mica més lax: continua estant protegit però se n’autoritza una certa explotació, que queda en mans del govern respectiu, sempre que l’estat de conservació sigui favorable. Els països sempre tenen marge per traslladar el marc legal europeu als seus propis plans de gestió. La directiva Hàbitats ha funcionat: des que el llop es va protegir a finals del segle passat, l’animal ha reconquerit diversos territoris. Ara mateix, però, alguns sectors han exigit que es reobri el debat pel que fa a la seva custòdia. Al setembre, la Unió Europea va fer un primer pas per rebaixar-ne el grau de protecció. Si acaba passant, es podria incloure el llop en l’annex V de la directiva en països en què el seu estat sigui favorable. Cada govern ha gestionat l’animal de manera diferent dins dels marcs legals. Aquests en són alguns exemples. A les portes de Berlín. A Alemanya, un país descentralitzat amb algunes lleis federals, s’ha seguit la normativa, i el nombre de llops presents als boscos ha crescut molt en 10 anys, fins a arribar a pocs quilòmetres de les grans ciutats. El 2010 es comptabilitzaven set bandades, set parelles i sis individus. Ara el llop s’ha expandit fins als Països Baixos i en total es compten 190 bandades, 52 parelles i 23 individus solitaris. Les bandades s’han multiplicat per 27. El país, com Àustria, pressionarà ara per reduir el grau de protecció, ja que considera que l’estat de l’espècie és favorable. França i Itàlia. El segle passat, a Itàlia no hi quedaven gaires llops, però la protecció va facilitar-ne la recuperació i el posterior creixement cap a França. Aquests dos països han caçat alguns individus (justificant-ho de manera tècnica com a única opció per acabar amb els danys) malgrat el màxim grau de protecció de la directiva Hàbitats. França va estimar quants animals es podien eliminar sense posar-ne en risc la conservació. Al final del 2023, el nombre d’exemplars eliminats coincidia amb la quota (207 llops) que havien marcat. En aquest país, alguns grups ecologistes han denunciat que aquesta política ha provocat la reducció de la població de llops, però el Govern no n’ha facilitat les dades. Tant a França com als altres estats de la Unió no es tenen en compte les morts no registrades, causades per atropellaments, accidents o caçadors furtius. Si la protecció del llop es rebaixa, França tindrà la possibilitat de matar més llops sense requerir una justificació tan concreta. La gestió que es faci a França pot tenir efectes sobre l’arribada d’exemplars a Catalunya. Espanya. Al nord del Duero, a Espanya, el llop també s’inclou en l’annex V; per tant, sobre el paper, es podria caçar. Però es va decidir impedir-ho amb una llei estatal. La població, malgrat aquesta protecció política, no ha crescut al ritme de l’alemanya. Algunes comunitats autònomes han exigit a l’Executiu relaxar les mesures i permetre una certa gestió. "Protegir el llop com ha fet Espanya és sempre una decisió impopular perquè a la meitat de la gent no li semblarà bé", opina l’investigador Víctor Sazatornil, del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). Tot i així, en un cas concret i seguint uns protocols, es permet matar un llop que causi problemes impossibles de resoldre amb prevenció. Els llops es continuen considerant extingits en llocs com Andalusia i Catalunya, on si l’espècie apareix de manera natural s’ha de preservar. Fins ara no hi ha hagut cap exemplar de la població cantàbrica que hagi arribat a Catalunya (només llops procedents de la resta d’Europa). Suïssa i Noruega. Els governs d’aquests països de fora de la Unió Europea han legislat per permetre la caça de certs exemplars, però sense que l’espècie deixi d’estar protegida, ja que van firmar el Conveni de Berna. A Noruega, algunes entitats ecologistes han denunciat la caça excessiva de llops. A Suïssa, la població ha crescut i el Parlament ha autoritzat eliminar els llops abans que hagin atacat algun ramat. Hi ha alguns estudis que conclouen que el fet de matar llops pot desestructurar les bandades i d’aquesta manera poden augmentar els danys a la ramaderia.

De la caça a l’expansió

Al nord del Duero, el llop figura en l’annex V i en teoria es podria caçar, però una llei estatal ho impedeix

Catalunya pot aprendre del que s’ha fet a Europa amb la gestió de la presència del llop. Un animal protegit, però amb matisos, ja que no gaudeix del mateix grau de conservació a tots els països.

El més llegit