Hi ha un punt de partida, que és que la majoria de concertades la tenen, mentre que a la pública només la fan les de màxima complexitat. No té sentit. Ara el currículum és molt obert, cada vegada has de treballar més coses, però ¿com ho fas si tens una hora menys al dia? Crec en la sisena hora i que la jornada sigui de matí i de tarda. Si no, després de dinar, ¿què fan els nens? Els que tenen diners, sí, fan 50.000 extraescolars, però el que estan fent les famílies és suplir les hores de classe. ¿Fa falta que paguem per això? L’educació és un dret i ha de ser gratuïta. Dins de l’horari escolar haurien d’entrar tots aquests coneixements. L’exemple de l’anglès és molt clar. ¿Per què s’ha de pagar una acadèmia d’anglès? Si a l’escola oferíssim tots els coneixements diferents que l’alumnat necessita, les extraescolars serien realment un complement, no gairebé una necessitat. És clar. Perquè, ¿quines extraescolars són les que més es fan? Si ho féssim ben dins de l’escola, no faria falta aquest complement d’anglès o de reforç que es fa fora. Les extraescolars haurien de ser o d’esport, perquè facin més exercici físic, o de música... Més personals, per plaer, no d’anglès per reforçar el nivell acadèmic. La sisena hora és clau per avançar en aquesta direcció. Sí. Quan es va treure la sisena hora a les escoles públiques, en el marc de les grans retallades, només es va deixar als centres de màxima complexitat. Amb la pandèmia, ens van tornar a preguntar si volíem continuar fent-la o no, i la majoria de centres vam dir que sí, que la volíem conservar, perquè et dona marge per fer moltes més coses. Parlàvem de l’anglès. Nosaltres fem tres hores a la setmana d’anglès en tots els nivells. Aquí, a Mataró, som quatre centres públics amb sisena hora, dos d’alta i dos de màxima, i els quatre no vam dubtar que la volíem mantenir. Els projectes de robòtica o STEAM. Sense aquesta sisena hora no sé com ens podrien cabrien en l’horari que tenim. Les hores lectives són les mateixes, només que ara canvia l’horari. El nostre horari és com un tetris, és a dir, un dia uns comencen abans, un altre dia, ho fan més tard. És una mica com els horaris d’institut. Fa poc. Amb la pandèmia vam decidir fer un canvi radical. Veníem de ser una escola molt tradicional, amb llibres de text per a tot. La covid ens va servir per fer molta reflexió sobre com treballàvem; en aquell moment vam prendre la decisió de retirar tots els llibres de text i començar a treballar per projectes. Fer racons des d’I3 fins a sisè de primària i incloure tota la part de robòtica, de STEAM. ¿Com valoren el canvi? Ha sigut molt positiu. Molt, de veritat. L’alumnat realment està molt motivat. No gaire. El barri on som, i nosaltres portem el seu nom, està bastant estigmatitzat. Una part molt important del veïnat és musulmana i aquest és bàsicament el nostre alumnat. Sí que ens passa que venen famílies d’altres perfils, ens diuen que els encanta el projecte, però quan veuen els noms del nostre alumnat es fan enrere i prefereixen una altra opció. Vam estar quatre anys en el programa d’Aliances Magnet i és un dels temes que ens van proposar: com que fèiem tot un canvi de línia d’escola, ens van convidar a adoptar un altre nom per canviar la visió que es tenia sobre l’escola. Però es va plantejar tant en el consell escolar com en l’AFA, amb famílies i mestres, i tothom va dir que de cap manera, que l’escola Rocafonda era l’escola Rocafonda i que el nom era el que ens identificava. Les dues coses. El barri està segregat i les escoles també s’estan segregant per comunitats.
