"La gestió de la integració ha sigut nefasta en els últims 30 anys"

"Los reportatges d’El corredor del fuet indiquen que hem de treballar la convivència amb la immigració en zones rurals", afirma Silvia Carrasco, antropòloga social i coordinadora del grup d’investigació Emigra (Educació, Migracions, Infància, Gènere, Recerca, Antropologia) de la UAB. "Es mostra un fenomen d’hiperdiversitat en hiperproximitat a què no hem prestat atenció", apunta Gemma Pinyol, investigadora del Grup de Recerca Interdiscipliari sobre Immigració (Gritim) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Després de la sèrie de 14 reportatges fet per EL PERIÓDICO, experts en aquest àmbit lamenten la inexistent política migratòria a Catalunya i apunten mesures urgents que ha d’aplicar el Govern de Salvador Illa. El primer estudi sobre la immigració a Catalunya de Carrasco va ser el 1994, després dels primers reagrupaments familiars. "El vostre reportatge mostra que hi continua havent gent que pensa que, quan acaben la seva jornada laboral, els immigrants no tenen dret a viure amb la seva família", segueix Carrasco. Discurs "racista" "El discurs que necessitem els immigrants per al mercat laboral és racista, perquè reforça la idea que els veiem com a màquines que, quan deixen de funcionar, han de tornar al seu país", qüestiona Mostafa Shiami, filòsof i cofundador de la Càtedra Antiracista de la Universitat de Girona (UG). "Europa atrau immigració per treballar però no té on posar-la a viure. I els ajuntaments dels pobles petits encara tenen menys recursos i infraestructura", diu Blanca Garcés, investigadora i analista de Polítiques Migratòries, Integració i Refugi del CIDOB. "Fa 30 anys que estem igual i no s’ha fet res. Hem perdut dues generacions i moltes oportunitats –admet Carrasco–. Tenim coneixement, però falten polítiques decidides d’inclusió, de ciutadania amb drets". "La política migratòria a Catalunya és nefasta i això ha donat ales a l’extrema dreta", resumeix Mostafa Shiami. Des de fa tres anys, Garcés participa en un projecte europeu que analitza els processos d’integració de la immigració en una desena d’àrees rurals i pobles, entre les quals Olot. Els experts lamenten diferents errors en la gestió de la immigració. "El discurs de les forces progressistes és covard, superficial i simbòlic. No parla de la realitat", qüestiona Carrasco. "El fet migratori no l’estem gestionant. Ho hem fet tan malament que per a moltes persones la vida digna no és possible", afegeix Shiami. L’especialista apunta a les retallades del 2010 del Govern d’Artur Mas –que va deixar a zero els projectes de suport a la immigració, especialment a l’escola– i assenyala una interpretació restrictiva de la llei d’estrangeria durant la crisi financera que va deixar moltes famílies migrants sense papers. Però, sobretot, destaquen la incapacitat d’afrontar els atemptats del 17 d’agost del 2017. "Les forces progressistes no van voler entendre el trauma de l’atemptat i es va tapar amb discursos que no resolien res", qüestiona Carrasco. "Els malestars actuals tenen a veure amb com el procés independentista va eclipsar qualsevol oportunitat de treballar a fons el 17-A", afegeix Garcés. "Se sentien arraconats" Per a Shaimi, aquell any també va aflorar una altra realitat. "Aquestes eleccions les va guanyar Ciutadans perquè els van votar molts fills de la migració espanyola dels anys 50 i 60 que se sentien ressentits i arraconats pel catalanisme. Una cosa semblant està passant amb els fills de la immigració extracomunitària". Sobre la immigració espanyola del segle XX, Garcés apunta que amb aquestes famílies l’ascensor social va funcionar. No obstant, ara no existeix la mobilitat social per als fills de la immigració contemporània. ¿I ara què? "Només amb discursos no es combat l’extrema dreta, perquè la realitat està malament i els dona la raó. Cal actuar i canviar-la", reclama Shiami. Hi ha unanimitat en la necessitat d’impulsar les polítiques de vivenda i de benestar social. "Les classes empobrides es troben demanant un lloguer social i es veuen entre si com a competència perquè no n’hi ha per a tothom. Estem en la misèria absoluta", diu Shiami, que demana reforçar la primera acollida. "Estem a prop del 10% de pobresa severa a Catalunya i la majoria són persones migrants. És un problema gravíssim que cal abordar perquè no hi ha cap societat desigual que sigui segura", hi insisteix Garcés. "Som més i el sistema no està preparat", apunta Pinyol, que demana al Govern més suport als ajuntaments i als barris. Pinyol entén que el dret a vot dels migrants és molt rellevant. Carrasco insisteix a restaurar la inversió en les aules, acompanyar els alumnes i formar els docents. "Les autoritats polítiques han de deixar de reconèixer com a interlocutors vàlids els imams i líders religiosos. És un error que reforça els guetos", afegeix l’antropòloga.

"La gestió de la integració ha sigut nefasta en els últims 30 anys"

Els experts en migració insten a prendre mesures en vivenda, educació i acceptació / "Només amb discursos no es combat l’extrema dreta", diuen

El més llegit