Xarxes de narcotràfic aprofiten la temporada d’esquí per moure droga

Les xarxes internacionals de narcotràfic confien en la temporada d’esquí per introduir a Europa grans quantitats d’estupefaents –cocaïna, drogues de disseny i haixix– a través de les carreteres del nord de Catalunya. Fins fa poc, les organitzacions seguien entossudides a intentar-ho pel pas fronterer de la Jonquera, a l’Alt Empordà. També triaven aquesta opció petits delinqüents que viatjaven al Marroc pel seu compte per vendre haixix als països del centre i el nord del continent. Sovint, l’aventura acabava en fracàs. La Guàrdia Civil els enxampava i els detinguts eren jutjats i condemnat per l’Audiència de Girona a desenes d’anys de presó. Per això, els responsables de les bandes estan desplaçant el seu interès a l’Alt Urgell i la Cerdanya. "Ens sorprenia que els patrons que seguien els traficants que eren interceptats a la AP-7, a la Jonquera, fossin tan evidents", recorda el Juan, un agent, actualment ja retirat, que havia sigut destinat a l’Alt Empordà. "Si portaven pastilles o coca, els transportistes, homes de mitjana edat, solien anar sols. Conduïen bons vehicles i tenien un aspecte que no es corresponia amb el perfil de les persones que poden permetre’s automòbils de gamma alta", afegeix. Com passar inadvertits Un col·lega d’aquest guàrdia, en actiu tot i que de servei al sud d’Espanya, Antonio, assenyala: "Aquests individus no tenien res a veure amb els desgraciats que portaven cotxes vells i desgavellats, i que se’t presentaven als controls nerviosos i amb fetor de porro. Havien baixat al moro —expressió d’argot que s’utilitza per referir-se a les incursions al Magrib per aconseguir cànnabis— amb tanta il·lusió com inconsciència". I fa broma: "En la segona pregunta que se’ls formulava, els pobres diables ja confessaven". Els volums de substàncies prohibides més importants entren a la península Ibèrica amb vaixell i, en menys mesura, en avió. L’Amèrica Llatina proveeix Europa de cocaïna; Àfrica, d’haixix; i l’heroïna ve principalment d’Àsia. En qualsevol cas, quan les xarxes ja tenen aquest material als seus magatzems, els queden moltes gestions per fer, i no són senzilles. El transport per carretera o autopista es complica si és necessari superar llocs blindats com la Jonquera. En conseqüència, els narcos han hagut de trobar solucions perquè els seus correus –els xòfers– passin inadvertits. Difícilment se sospita d’una parella jove, amb un aspecte saludable, roba de marca, a bord d’un Audi, un Mercedes, un Volvo o un BMW, preferentment blanc o d’algun color discret, i que va equipada per disfrutar d’un cap de setmana en una estació d’esquí, o que torna a casa després d’un pont a la neu", revela un extraficant barceloní que actualment viu del negoci de les apostes online, el Paco. "Molt diferent" "La situació, avui, és molt diferent del que passava en la meva època", insisteix, perquè, malgrat que el modus operandi és similar a l’anterior, s’ha modificat la caracterització dels actors i les rutes escollides per al tràfic. La C-16 i la C-17 desemboquen a les instal·lacions de La Molina, Masella, Guils Fontanera, Lles i Aransa. Aquestes dues estan connectades, i en la segona es pot accedir per la C-13. Interpretant un paper La ficció que les bandes volen crear és aquesta: un noi i la seva nòvia, catalans o francesos, acudeixen a un municipi amb estació d’esquí per practicar aquest esport durant uns dies. Per això, van junts, amb el vestuari, els complements i accessoris adequats. "Han d’aparentar que són de bona casa. No importa si no ho són. De fet, rarament es localitza algú amb diners que s’hi avingui", comenta l’Antonio, el guàrdia encara en exercici. Els correus han de fingir. És probable que no siguin parella en la vida real, i potser ni tan sols han estat mai a la neu. L’únic que els demanen les màfies internacionals és que interpretin correctament el seu paper, que consisteix a ser invisibles entre una multitud que s’hi assembla. O, més ben dit, en el seu nou look. O en la seva identitat fugaç. Com sempre, la droga s’oculta en dobles fons al motor, les portes, el maleter o altres parts dels vehicles. "El francès amb qui em vaig embolicar va prometre que no sabia el que hi havia amagat al cotxe que li havien deixat. Ho imaginava, però no n’estava segur", insisteix l’Ana, una cambrera de la Cerdanya que va estar "dues nits" amb un d’aquests conductors "de la ruta del Pirineu". Detalls que s’obliden L’actitud d’aquest transportista, és a dir, la relació despreocupada amb terceres persones, no és l’habitual, més aviat el contrari. "Al principi, jo pensava que la cayetana que l’acompanyava era la seva parella. M’equivocava... La seva moguda era molt tèrbola", admet l’Ana abans de rematar: "El tio estava bo i em va convidar a M —manera d’abreujar l’MDMA, Molly o èxtasi—. Anàvem bastant col·locats i se m’han oblidat molts detalls d’aquelles matinades". Els agents consultats coincideixen. "Si la noia que l’acompanyava va explicar aquest comportament als seus caps, el van escarmentar", especula el Juan. Les organitzacions criminals, satisfetes per l’excel·lent balanç de l’hivern del 2023 al 2024 a la Cerdanya i l’Alt Urgell, han planificat augmentar els enviaments en aquesta campanya. Temeritats com la del correu francès els podria costar molts diners. I arrestos. Per desplegar la seva estratègia, els narcos preveuen mantenir la seva metodologia: utilitzar joves catalans que arriben a poblacions del Pirineu amb cotxe, s’allotgen unes quantes jornades en hotels o apartaments i, canviant les matrícules dels vehicles o fins i tot sense aquesta modificació, ingressen a França amb la mercaderia intacta.

Xarxes de narcotràfic aprofiten la temporada d’esquí per moure droga

Les bandes contracten joves que, amb roba i material de marques cares, traslladen en vehicles de gamma alta enormes quantitats de cocaïna i pastilles sense aixecar sospites enmig de les llargues cues d’esquiadors.

El més llegit