Gabriel Rochet: "Les xarxes socials creen un bucle d’infelicitat"

Als 13 anys, Gabriel Rochet (Vincennes, França, 2007) es va ficar a la habitació decidit a fabricar el seu propi mòbil. Havia de ser ecològic, assequible i de codi font obert. Va començar amb una capsa de bombons i uns cables, i després de tones de fracassos, la pantalla del Paxo –que així s’anomena el seu dispositiu– es va il·luminar. Avui estudia enginyeria informàtica a la Grande École du Numérique i fa conferències –acompanyat per la seva mare, Cécile– per animar els joves a "crear coses" (dimarts va brillar a la Conferència Europea 4D: Digitalització Democràtica i Drets Digitals organitzada per Xnet). Veig que no utilitza el seu mòbil. Utilitzo un Fairphone, un smartphone ecològic i de comerç just. No contamina i pots arreglar-lo. El Paxo encara és un prototip, tot i que ja he rebut ofertes per comercialitzar-lo. ¿Quines prestacions té Paxo? Pots fer trucades, enviar missatges de text, jugar a jocs senzills –Snake i 2048– i, recentment, el sistema operatiu permet instal·lar aplicacions per a Paxo. Vull obrir una botiga a internet perquè la gent pugui posar les seves pròpies aplicacions en línia i descarregar-les en el Paxo. Es pot accedir a internet, però no a través d’una pàgina web. Intentaré crear l’aplicació Viquipèdia i alguna d’IA, com GPT o Gemini, que ofereixi informació sense distraccions i sense caure en anuncis. ¿Res de xarxes socials? Tinc WhatsApp i Discord, per connectar amb la comunitat de Paxo. Mai escrollejo a Instagram ni TikTok, i no aconsello a ningú que comenci a fer-ho, perquè no serveixen de res, només ensenyen coses inútils que oblides al cap d’un minut. Les xarxes creen un bucle infinit d’infelicitat, mentre que YouTube, que l’utilitzo molt, posa a l’abast un oceà de coneixement. Va començar amb només 13 anys. ¡Quina precocitat! Vaig aprendre desmuntant joguines i construint amb Lego i, quan ja no em van resultar interessants, vaig començar amb l’electrònica fins a aconseguir encendre un led. Sense gaires habilitats, no molt després se’m va posar al cap construir el meu propi mòbil. ¿Des de zero? Vaig anar aprenent continguts diferents amb tutorials d’internet. El meu motor és la curiositat. Si la tens, les altres coses venen soles. Tot i els constants fracassos, vaig perseverar. Vaig aprendre electrònica, programació, modelització i impressió 3D. Vaig passar un any investigant abans que se m’acudís alguna idea que, potencialment, podria conduir a alguna cosa. Tot, a partir d’una capsa de cartó. Una capsa de bombons i, més tard, amb carcasses fetes de closques de vieira, ampolles de cervesa, blat. Un matí d’estiu, a Biarritz –passem allà les vacances familiars–, es va encendre la pantalla. ¡Va ser un moment de revelació! Vaig veure que el temps dedicat no havia sigut en va i que, pel camí, havia après un munt de coses. L’objectiu és que fos ecològic. Era l’objectiu inicial, però, amb els mitjans que tinc, he reciclat elements. Tot i que en el circuit de la placa hi ha pocs components electrònics en comparació amb els que hi ha en un smartphone convencional, en què hi ha tones de sensors. ¿A quina edat li van comprar un mòbil? Als 13 anys. La veritat és que no tenia gaire interacció social. Preferia desarmar coses, entendre com funcionaven. [La seva mare, Cécile, intervé: "Gabriel estava en el seu propi món i va tenir problemes per connectar amb altres nens"]. ¿Vostè era el geni (incomprès) de la classe? No era dolent, però tampoc molt bo. [Cécile afegeix: "Mai va treballar gaire. Jo li deia que si s’esforçava més, seria excel·lent. I ell em responia: ‘¿Per a què? Fent coses n’aprenc més’. Al principi, ens va preocupar. Després, ens vam centrar a treballar sobre el seu ego, intentant que dosifiqués la seva ambició i s’interessés pels altres"]. ¿Patia amb la seva diferència, Gabriel? No hi ha hagut un moment en què hagi sigut realment infeliç perquè cada vegada sorgia una cosa que m’interessava. Quan, en secundària, em va interessar tenir amics, els vaig tenir. El meu motor és la curiositat. Preguntar com funciona una cosa, per recrear-la. Des d’un aparell a una peça de Chopin. ¿També toca el piano? Raonablement bé. Steve Jobs tocava "l’orquestra". ¿Per què l’enfada que el comparin amb ell? Steve Jobs era un líder empresarial. El meu objectiu mai va ser innovar. Només volia construir, aprendre i, pel camí, compartir-ho amb els altres. Paxo avui és una associació en què participen 20 persones. Mai serà un negoci. A mi m’agradaria que fos utilitzat amb finalitats pedagògiques.

Gabriel Rochet: "Les xarxes socials creen un bucle d’infelicitat"

Inventor d’un mòbil de 50 euros

El més llegit