Quan les baralles de germans s’acaben convertint en ‘bullying’

Cada tarda, a l’arribar a casa, Mónica García, empresària de 53 anys de Barcelona, sap que el seu fill petit, de 15, li explicarà amb ràbia i embafament que el seu germà gran l’ha apallissat. No es queixa de friccions puntuals, una aspecte natural en les relacions fraternals. El seu cas s’acosta al malson. "No em deixa en pau", es lamenta. El germà més gran, de 19, entra a la seva habitació quan vol (una cosa que no fan ni la Mónica ni el seu marit), li interromp la migdiada o el temps d’estudi, es burla d’ell i l’obliga a menjar un plat que no li ve de gust. Així, cada dia. Si el fill de la Mónica li expliqués que tots aquests conflictes els pateix a l’institut en mans d’un company, ella sabria quin nom posar-li: bullying. També sabria com actuar: trucar el centre educatiu i parlar amb les famílies dels assetjadors. Però aquesta batalla es produeix a casa, entre germans. ¿Com s’anomena això? No té nom, és tabú. A la Mónica li fa vergonya batejar-lo com a maltractament, però sap que ho és. Intervenir-hi "No podem tolerar el maltractament entre germans. I efectivament, de vegades n’hi ha", explica Míriam Tirado, periodista especialitzada en maternitat i paternitat i consultora de criança. Autora, entre altres llibres, de Criar junts. Com tenir una bona relació de parella criant i creixent junts (Grijalbo), l’especialista demana les famílies que intervinguin en l’afer i no el deixin passar. "Amb freqüència veiem pares i mares que es cansen de posar límits a aquesta actitud i aposten per la deixadesa. Si hi ha un germà que maltracta un altre o es maltracten mútuament, la família ha de tenir una postura ferma i deixar clar que aquesta actitud no es permet a casa", destaca Tirado, que hi afegeix: "Els germans es relacionen de la manera que nosaltres permetem. Cal tenir estratègies per tallar aquesta batalla. I, sobretot, veure on és l’arrel del problema, on comença tot". Si bé els manuals de criança adverteixen que un senyal d’hipermaternitat és intentar solucionar totes les petites i esporàdiques disputes dels fills, en aquest cas l’actitud no pot ser passiva. "En conflictes menors, és beneficiós que resolguin per si mateixos les diferències perquè això fomenta habilitats de negociació, empatia i paciència. Les friccions i els desacords entre germans són normals. Però els pares hem d’estar atents quan aquestes situacions es tornen constants i nocives", adverteix Nora Kurtin, fundadora i CEO de la plataforma Sapos y Princesas i autora de l’assaig Crianza activa (Larousse). Un senyal d’alerta per a les famílies seria, per exemple, constatar que un dels germans és sempre el dominant i insulta i intimida l’altre. Fins i tot l’agredeix. "Si un dels teus fills se sent constantment humiliat o temorós, és crucial intervenir-hi", destaca. "Quan hi ha conflictes entre germans, molts progenitors diuen ‘bé, que s’apanyin ells’. Aquesta frase és tremendament errònia perquè els nostres fills ens necessiten i no com a jutges, sinó com a pares i mares, cosa que significa que el nostre paper és el d’acompanyar correctament les seves emocions. En aquells moments ens requereixen més que mai per comprendre’s a si mateixos i les seves reaccions, els seus germans i els seus sentiments", explica l’assessora familiar Tania García a Germans, educar la relació entre els teus fills (Vergara). ¿Com intervenir-hi? La fundadora de Sapos y Princesas recomana no augmentar la tensió i no estirar frases fetes com "deixa de molestar el teu germà" i "sempre li estàs causant problemes". El pitjor que podem fer, segons la seva opinió, és comparar-los o batejar-los com "la pesada", "el bo" o "la manaire". Aquestes etiquetes només serveixen per "generar gelosia i rivalitats innecessàries", el mateix que frases com "aprèn de la teva germana" o "sempre ho fas tot malament". La consultora de criança Tirado recorda que el germà víctima ho passa malament, però també pateix el que pica. "Hem d’anar al seu malestar o el seu trauma perquè si no, ho continuarà fent", adverteix. No acceptar l’altre ¿Per què passa una cosa tan greu entre germans? Per la seva experiència com a assessora, la periodista especialitzada sap que hi ha nens que, en un moment donat, no accepten el seu germà. No digereixen que la família tingui un membre més. "El que apallissa no ho expressa, però pensa que la seva mare o el seu pare estimen més l’altre. S’indigna i entra en una dinàmica perillosa: el maltracto i em renyen, i aquesta bronca li serveix per recolzar la seva teoria que l’altre gaudeix de més afecte. És una espiral que no para". Tirado proposa donar el germà que està fent la vida impossible temps en exclusiva. "Cal mirar-lo, cal fer-lo sentir que sí que és volgut i estimat. De fet, aquest tipus de conflictes sol donar-se entre els germans que passen molt temps junts. La gelosia es mostra més perquè no hi ha exclusivitat, no hi ha un moment de soledat amb la mare i el pare sense que l’altre germà estigui pul·lulant per allà", acaba després de deixar clar que igual que les parelles que tenen fills requereixen un temps d’intimitat, els fills també necessiten aquest espai. L’espiral de maltractament entre germans pot començar a qualsevol edat. Un desencadenant, afegeix Kurtin, pot ser que un dels germans senti que rep menys atenció i afecte, i que es percebi favoritisme per part dels pares. "També pot sorgir si se’ls permet utilitzar un llenguatge ofensiu i agressiu sense conseqüències", afegeix. Les expertes en criança aconsellen a les famílies proporcionar eines per a la resolució de conflictes. Per exemple, parlar per torns, expressar el que senten sense agredir i disculpar-se quan sigui necessari.

Quan les baralles de germans s’acaben convertint en ‘bullying’

Existeix un tabú per admetre que en realitat els xocs són assetjament

Els experts aconsellen no augmentar la tensió i fugir de les etiquetes

Les friccions fraternals són normals, però les especialistes en criança asseguren que hi ha «senyals vermells» que

les famílies no han de passar per alt per evitar una nociva espiral d’assetjament: «Si hi ha maltractament, cal intervenir».

El més llegit