Només el 15% de docents en educació infantil i primària són homes

Està tan normalitzat que donem per fet que és així, igual que el cel és blau, i el carbó, negre. "¿Com es diu la teva mestra?", solem preguntar a una criatura quan ens interessem per la seva vida escolar, donant per fet que el seu referent a l’aula serà una dona. Efectivament, a més, la gran majoria de vegades no ens equivoquem. És així. I les poques ocasions en les quals no ho és, la resposta ens sorprèn per excepcional. Les dades, a més, no deixen lloc a dubtes. La situació (que les mestres d’infantil siguin dones i els homes només comencin a aparèixer a l’escola fins als cursos superiors, per impartir les matèries importants) no ha canviat en les últimes dècades. La docència en les primeres etapes de la vida, en el 0-3 i en el 3-6, per descomptat, però també a primària, continua sent un ofici absolutament feminitzat. "Coses de nois" Segons xifres recollides per l’Observatori per la Igualtat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en el curs 2022-2023 un 94,2% dels estudiants que accedien en aquesta universitat al grau d’Educació Infantil eren dones, i un 79,4% en el grau de Primària, on els nois continuen sent minoria i es concentren, a més, en especialitats molt concretes, com a educació física ("coses de nois"). És a dir, sumant Infantil i Primària, les dones composen el 85%. Fotografia gairebé idèntica a les diferents facultats d’Educació del país, que es reflecteix, després, segons els especialistes, en els claustres. "L’altre dia es van organitzar les jornades d’acollida dels graus, quan vam rebre els de primer; de les quatre reunions d’Infantil –en cada sessió eren unes 60 persones– la cap d’estudis va comptar cinc nois en total", explica Encarnación Carrasco, cap d’estudis del grau d’Educació Primària a la Universitat de Barcelona (UB). Montserrat Rifà-Valls, professora de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal a la UAB, parla d’una segregació vertical que fa que els homes ocupin els llocs de més estatus social i econòmic (els professors de les etapes més avançades, els que ensenyen els "temes importants"), i les dones es trobin als llocs amb menys reconeixement (l’etapa 0-3). Una cosa que "respon a fenòmens socials i econòmics més amplis, que tenen a veure amb una certa resistència als treballs de cures d’algun sector de la societat", assenyala Rifà-Valls. David Altimir és mestre d’educació infantil a l’escola pública (3-6) i ha treballat sobretot a I-3. Té 57 anys i perspectiva històrica, i la seva vivència confirma les dades. "Aquest biaix respon a la importància que es dona en la nostra societat a l’educació; al ser una cosa a què socialment s’ha donat poca rellevància, s’ha vinculat a la figura femenina", assenyala, convençut. "És evident que l’educació dels més petits no és atractiva per als homes com a feina i ens hem de plantejar per què", prossegueix el mestre, a qui l’incomoda que se’l pugui valorar més que a les seves companyes per fer el mateix. "No es tracta de reconèixer els pocs homes que ens dediquem a això, sinó de posar en valor els sabers que han sigut invisibilitzats", resumeix. Qüestió de prestigi Amb unes paraules o altres, la resposta és pràcticament la mateixa preguntis a qui preguntis. Es tracta d’una qüestió de prestigi social, "la mateixa causa per la qual les educadores de les bressol són les que treballen més hores i cobren menys", afegeix Altimir, que té dubtes sobre si la introducció d’alguna reserva de places per a homes (discriminació positiva) ajudaria a canviar la situació. "Estic convençut que el canvi ha de passar per prestigiar l’ofici", diu. En el mateix sentit, Rifà-Valls (UAB) explica que als països nòrdics, als quals tant ens agrada mirar, hi ha més pressió per accedir a Magisteri, demanen notes més altes i els sous són més alts. "El menyspreu cap a les Proves d’Aptitud Pedagògica (PAP) [les universitats privades les han eliminat, vistos els mals resultats] va en detriment del sistema. Sembla que estiguem abaratint constantment aquesta professió", reflexiona Rifà-Valls, que parla d’un biaix global que té a veure amb les atribucions de rols. Carrasco (UB) opina exactament el mateix. "La primera vegada que vaig sentir a parlar de la feminització de la docència i les seves causes i conseqüències va ser a França, on vaig viure molt temps, fa 20 anys; però la situació no ha canviat", remarca la professora. "Si hi ha un lloc on s’innova és en l’educació infantil; però socialment això no es reconeix; no té prestigi i això és també pel paper que juga la infància en la nostra societat", assenyala Rifà-Valls, que afegeix que des de la perspectiva de la coeducació les coses són més difícils de canviar. "No n’hi ha prou amb incorporar la perspectiva de gènere en el currículum, es tracta d’abordar problemes estructurals", assegura la professora de la UAB especialitzada en gènere i educació. De fet, la feminització dels claustres també té efectes en la coeducació. La societat sol problematitzar la falta de dones en oficis masculinitzats, però no la falta d’homes dedicats a les cures. De la mateixa manera que a casa es pot parlar d’igualtat i després desmuntar els discursos si els progenitors es reparteixen els papers segons els rols tradicionals de gènere, a l’escola també sorgeixen dificultats a l’abordar de forma crítica el sexisme i el masclisme quan gairebé no existeixen referents masculins que contribueixin a dissoldre –parlant i actuant– les velles idees sobre què significa i què no ser home. "¿Com ensenyem a les criatures que els homes també podem ser bons cuidant si no ho viuen mai?", apunta Pau Sobrerroca, mestre de 0-3.

Només el 15% de docents en educació infantil i primària són homes

En el curs 2022-2023, el 94,2% de l’alumnat que va accedir al grau d’Educació Infantil a la UAB eren dones. Els experts denuncien una segregació vertical: ells ocupen la franja superior, més valorada des d’un punt de vista social i econòmic.

El més llegit