L’impacte dels imputats, desafiadors, en el tribunal

Amb caputxa, ulleres de sol i mascareta, però amb el cap ben alt i sense retirar la mirada. Per a sorpresa dels presents ahir al Tribunal d’Avinyó (França), almenys dues desenes dels acusats de violar durant 10 anys Gisèle Pelicot es passejaven, desafiadores, pel vestíbul. Te’ls trobaves a la màquina de cafè situada a l’esquerra de la sala A, on té lloc el judici, o fumant a l’entrada principal. Te’ls creuaves de camí al bany o esperant als passadissos durant les aturades. "¡Deixeu de filmar!", cridaven a les càmeres. A les portes, veïns i activistes els recordaven, com ja va remarcar Gisèle a l’acudir a cara descoberta davant el tribunal, que la vergonya ha de canviar de bàndol. "Som aquí per fer pressió, per mirar-los a tots a la cara", deia la Lola, veïna de la localitat, que es va desplaçar fins al tribunal per "recolzar la víctima". A diferència de la Gisèle, a ells ningú els persegueix, els demana declaracions, ni els dirigeix la paraula. La seva presència és notòriament invisible. Els seus advocats treballen per presentar una querella contra els que van gravar les cares dels acusats els primers dies de judici i, vulnerant el seu dret a la intimitat, van publicar els seus noms i les seves direccions. Ahir, desenes de persones van acudir a la primera sessió de la declaració del principal acusat, Dominique Pelicot, que va drogar la seva dona durant 10 anys perquè ell i desenes d’aquests tipus que ahir estaven al tribunal la violessin. "És impactant veure com es passegen desafiadors i com si res", afegia la Lola. Davant aquesta inquietant normalitat, la Gisèle està actuant com a revulsiu durant aquest procés ja històric. "Ella ja és un símbol i farà canviar les coses aquí a França", apuntava l’Axelle, veïna d’Avinyó present en el judici. La Gisèle entra i surt del tribunal amb el cap ben alt i el pas ferm. Sap que el seu testimoni pot establir un precedent al país. A mesura que han passat els dies, s’ha tret les ulleres de sol per mirar a la cara els seus violadors, a excepció d’ahir, quan el seu exmarit li va demanar perdó mirant-la als ulls: "Lamento el que he fet tot i que això sigui imperdonable". Només en aquell moment, la Gisèle es va tornar a posar les ulleres. Abans i després La denunciant és molt conscient del paper històric del seu cas. "Dedico la batalla a totes les persones, dones i homes, que al món són víctimes de violència sexual. A totes elles vull dir-los avui: ‘Mireu al voltant vostre, no esteu sols", va dir dilluns al sortir del tribunal. En efecte, pocs dubtes queden ja que aquest judici va més enllà de posar sobre la taula el debat del consentiment i que pot marcar un abans i un després a França. La postura de la Gisèle ja s’ha pres com un símbol de resiliència i de lluita contra la violència sexual i la submissió química. Tot i que, ahir, veient els seus violadors passejant, desafiadors, pel tribunal o escoltant el seu exmarit declarar, està clar que encara queda molt per fer.

El més llegit