La fiscalia alerta de l’augment del tràfic de cocaïna al port de BCN

El contenidor que el juliol passat van contractar els narcos en un port fluvial del Paraguai va travessar l’oceà, es va endinsar en el Mediterrani i va arribar al port de Barcelona amb quatre tones de coca amagades en sacs d’arròs. La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, que el passat 26 de juliol va culminar aquesta confiscació, va descobrir que els narcos utilitzaven diversos ports per als seus nolis. En aquesta ocasió, havent-hi grans molls a Vigo i Algesires, cridava l’atenció un final de travessia a Barcelona, i més sent el destinatari d’aquest carregament atlàntic un importador d’aliments… de Toledo. El port de Barcelona creix en nombre de contenidors gestionats, i alhora creix també l’interès del crim organitzat per utilitzar-lo per als seus carregaments de droga. Un laberint de contenidors –amb 3.280.000 de moguts a l’any, ja és el novè port a Europa– facilita l’ocultació. Però no és només la mida, també les deficiències en matèria de seguretat, fins al punt que han motivat una queixa de la fiscalia amb un to gens freqüent. En la Memòria Anual del ministeri públic, la Fiscalia Antidroga de Barcelona descriu una situació que podria servir per al guió d’una altra pel·lícula o sèrie: "A Barcelona preocupa extraordinàriament el creixement del narcotràfic al port, que es reflecteix en un creixement alarmant del nombre de contenidors", exposa l’informe. Es refereix als contenidors confiscats. Vint d’aquests calaixos de 12 metres de llarg el novembre passat, amb més de 17 tones intervingudes. El 2022 en van ser vuit, i cinc el 2021. En la Memòria, la fiscalia deplora "greus deficiències de seguretat" en un cas d’octubre del 2023. Havia sigut apartat un contenidor per a inspecció duanera, però algú va poder treure’l de la zona de seguretat, el va obrir, el va buidar i el va tornar a col·locar on l’havia agafat. "S’està produint una insuficient supervisió de l’estiba –conclou la Fiscalia Antidroga de Barcelona–, activitat externalitzada amb un règim de recursos humans opac, privilegiat i basat en relacions familiars fora de control i incompatible amb les mesures de seguretat requerides". Tant la Delegació del Govern a Catalunya com el Ministeri de l’Interior han declinat comentar aquesta denúncia. La fiscalia no obvia que el fenomen que descriu "no és només espanyol, sinó que s’estén per Europa". Barcelona, doncs, no és un cas únic, tot i que sí que és únic l’escàner de les forces de seguretat de l’Estat. Es tracta d’una instal·lació nova, que ocupa una edificació a la terminal HP Best, i el manegen guàrdies civils, i no personal de contractes privats. Les revisions es fan de manera aleatòria… tret que una indagació prèvia porti del cert a un carregament. I en aquests casos, no sempre es requisa als molls: policies, mossos i guàrdies poden preferir deixar córrer la droga i seguir-la fins al seu punt de destí per desmantellar tota la xarxa. Un sol escàner suposa un màxim de 40 escanejos al dia; un vaixell de càrrega pot portar 3.000 contenidors. L’excessiva aleatorietat d’aquestes revisions es mira de pal·liar mitjançant prèvies avaluacions de risc. Si, per exemple, les connexions policials internacionals informen d’una ratxa de nolis de droga des de l’Equador, es miren més els carregaments procedents d’aquest punt de partida. Però també els narcos fan les seves avaluacions. I últimament consideren Barcelona un port favorable. L’escàner no és la panacea. Els narcos amaguen eficaçment la coca. Per exemple, en paquets submergits en melassa, al seu torn emmagatzemada en dipòsits de resina. Són grans recipients, capaços de guardar mil litres d’aigua. En aquests casos, en lloc del líquid element porten una pastosa càrrega, una substància "més opaca i viscosa que la mel. Allà veure la coca amb escàner és difícil", explica un membre de les forces de seguretat de l’Estat al Port de Barcelona. Suborns "Lluitar contra la droga al port precisa la col·laboració de l’estibador; sense la seva implicació és impossible", opina, i subscriu la crítica de la fiscalia. Aquesta font policial refereix suborns de fins a 100.000 euros per noli si l’estibador contactat ha de "tacar-se" en "moure bé" el calaix. Una temptació difícil de vèncer, un laberint de calaixos, racons als quals no arriben les càmeres de seguretat i que se saben els veterans de la càrrega i descàrrega… i una supervisió molt automatitzada, massa, segons l’opinió d’aquesta font: "Ens van canviar per ordinadors i el resguard fiscal és cada vegada menys humà". Fa cinc anys, abans de la informatització del moviment de contenidors als molls, "almenys la supervisió de guàrdies civils col·locats a les sortides podia dissuadir el camioner que no vulgui jugar-se-la a la ruleta", refereix. Hi ha tres raons amb què una altra font de la Guàrdia Civil explica l’atractiu del port de Barcelona per al tràfic de drogues. Una: "Ha pujat molt en volum de contenidors" i, a més contenidors, més aleatoris els controls, "a menys que n’obris algun per una xivatada o pel fil de la investigació". Dues: "La seguretat en tota l’àrea portuària… diguem que es podria millorar", expressa eufemísticament. I tres: "El Port està a quatre passes de la frontera, i és a altres països europeus on va la majoria de la droga; s’estalvien centenars de quilòmetres des d’Algesires i València, i el risc de controls a l’AP-7".

La fiscalia alerta de l’augment del tràfic de cocaïna al port de BCN

Els narcos comencen a triar el recinte portuari de la capital catalana per les seves debilitats en seguretat i la seva proximitat amb la frontera francesa. Els responsables de la lluita antidroga demanen més control en la supervisió de l’estiba.

El més llegit