Els 10 grans reptes del nou curs

Millorar el nivell educatiu. El repte indiscutible del curs és remuntar els mals resultats educatius, no només de PISA o de PIRLS (comprensió lectora), sinó també, per exemple, en les noves proves diagnòstiques de la LOMLOE a l’equador de l’ESO, en les quals el curs passat el 44% de l’alumnat de segon va suspendre matemàtiques. Retallar la desigualtat. En l’acord d’investidura amb els Comuns, el PSC va pactar dues qüestions que podrien suposar un canvi de paradigma: la sisena hora també a l’escola pública (per estar en igualtat de condicions amb la xarxa de la privada-concertada) i el menjador escolar gratuït. Una implementació que podria ser clau en la lluita contra la segregació escolar, un altre dels grans reptes de l’escola. Assentament dels nous currículums . El gran repte del sistema és que els nous currículums passin del paper a les aules. Una de les lectures del desastre de PISA va ser que, segons la normativa, l’educació a Catalunya ja és plenament competencial, una cosa encara molt allunyada de la realitat. Reduir l’abandonament escolar primerenc. La taxa d’abandonament escolar prematur és del 14% a Catalunya, segons dades del Ministeri d’Educació en relació amb el 2023. Aquesta xifra està per sobre del 13,6% de la mitjana estatal. Qui més abandona és l’alumnat més vulnerable. Els experts alerten de l’elevat preu social i emocional de l’abandonament escolar, més greu en les dones que en els homes. Una escola inclusiva. Tot i que el decret de l’educació inclusiva és vigent des del 2017, encara no s’ha desplegat. Urgeix una dotació pressupostària que asseguri sense mitges tintes l’atenció d’un alumnat cada dia més divers en el marc d’un sistema educatiu inclusiu real. Universalitzar l’educació sexual. Tot i que hi ha consens en la creença que el porno no pot ser l’encarregat de l’educació sexual dels nostres nens i joves, i que el relat de submissió i violència que mostra ha de ser contrarestat per una bona educació afectivosexual, aquesta encara no ha arribat de forma estructurada a les aules. Lluitar contra el ‘bullying’. Els casos de violència contra l’alumnat català atesos el curs passat a Catalunya van experimentar un augment del 75,9% respecte a l’exercici anterior, segons dades obtingudes per la Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència (Usav). Dels 1.547 casos del curs 22-23 s’ha passat a 2.722. Millorar els equipaments educatius. Les escoles públiques catalanes tenen seriosos problemes en les seves envellides instal·lacions, que incrementen la bretxa entre centres. Amiant, barreres arquitectòniques, altes temperatures a l’estiu i baixes a l’hivern i un miler de barracons. Millorar la formació inicial. La diferència entre el que s’ensenya a les facultats d’Educació i el que se’ls exigeix als professors a les escoles és un dels punts febles del sistema. Els plans d’educació del grau universitari de Magisteri es van posar en marxa el 2008 i la necessitat de la seva revisió és un clamor tant a les mateixes facultats com al Departament d’Educació, però també al Ministeri d’Universitats, que és qui al final té la clau. Gratuïtat del 0-3. Forma part de l’acord d’investidura amb els Comuns "avançar cap a la gratuïtat de l’educació 0-3". Es tracta d’un procés que va iniciar el Govern d’ERC el 2022 amb la introducció de la gratuïtat de l’I-2 i que havia de ser progressiu, tot i que es va quedar allà.

Els 10 grans reptes del nou curs

Després d’un curs infaust marcat pels mals resultats de l’alumnat català a PISA, el nou Govern té el desafiament no només de remuntar el nivell acadèmic, sinó de revertir el malestar tant de les famílies preocupades per l’educació dels seus fills com de docents desbordats.

El més llegit