Els abocadors d’amiant es dupliquen

La sensació de perill davant la presència pròxima d’amiant ha crescut al llarg dels últims anys. Els plans polítics i l’alerta mediàtica han provocat que la ciutadania sigui cada vegada més conscient del problema. Per tant, hi ha més pressa per desfer-se de les plaques d’uralita. Però eliminar-les no és tasca fàcil: contractar una empresa especialitzada és car, mentre que les subvencions de l’administració són un llarg camí ple d’obstacles burocràtics. Davant aquestes dificultats, alguns opten per deslliurar-se de l’amiant "pel broc gros", en paraules de Lena Martí, membre de la comissió contra l’amiant de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). "Alguns tenen por que els plans d’erradicació d’aquest material puguin acabar en sancions i decideixen no seguir el procés legal", denuncia. El fet preocupant del cas és que aquest fenomen es tradueix en un desastre ambiental i en un risc per a la salut pública: els abocadors il·legals d’amiant. Durant la primera meitat del 2024, els agents rurals de la Generalitat han detectat 79 dipòsits no controlats, segons dades a què ha accedit EL PERIÓDICO. El 2023, en van ser 42. El problema creix i els rurals adverteixen que és una amenaça per a les persones i el medi natural. Si en sis mesos se n’han detectat 79, es dona per descomptat que s’assoliran els 100 a finals d’any. I això és només la punta de l’iceberg, ja que cada reducte d’amiant abandonat es desconeix fins que es descobreix i es retira de manera segura. Camp i ciutat En la majoria dels casos, es tracta d’abocadors petits, tot i que també n’hi ha d’una gran magnitud. De vegades, simplement s’inclouen peces d’amiant barrejades entre una important concentració de runa. No només es localitzen en hàbitats naturals com els cursos dels rius, sinó que també es troben en nuclis urbans. Xavier Asensio, director tècnic d’una de les principals empreses de retirada d’amiant de Catalunya, Ibérica Desamiantados, detalla que els abocadors il·legals que es troben als carrers solen ser "un recopilatori de trossos trencats" que la mateixa població no sap on portar. Es troben majoritàriament en jardins, solars o en algun racó poc transitat. La companyia treballa amb diversos ajuntaments de la regió metropolitana, com per exemple el de Castelldefels, per mirar de retirar aquest material tòxic de la via pública a través d’un protocol d’emergència en menys de 48 hores. "Si un veí troba amiant al carrer i ho notifica al seu ajuntament, aquest està obligat a donar resposta en un termini màxim de dos dies", assenyala. Asensio fa almenys sis retirades al mes a cada ciutat per eliminar abocadors d’aquestes característiques. "Són intervencions molt complexes, ja que s’ha de seguir un pla de treball molt estricte, utilitzar els equips tècnics necessaris i seguir la normativa de descontaminació", diu. Mig milió d’euros Les multes per abandonar amiant en la via pública poden oscil·lar entre els 300.000 i els 600.000 euros, segons explica Julio González, de l’empresa Desamiantados Barcelona SL. Quan es tracta d’abocadors de gran mida, que normalment superen la tona, s’ha de pressupostar una partida extraordinària municipal. Des de l’Ajuntament de Barcelona asseguren que el servei s’emmarca en el contracte de neteja, per la qual cosa no hi ha un cost específic ni un registre detallat de les actuacions realitzades. Tot i així, fonts municipals expliquen que són serveis habituals que, a més de la retirada, solen acabar en denúncia. Per la seva banda, Terrassa subcontracta una empresa habilitada per gestionar aquests residus, igual com Sabadell. L’ajuntament licita el servei i després l’empresa adjudicatària s’encarrega de l’emergència. Les dades facilitades pel consistori egarenc acrediten que la recollida d’amiant ha augmentat de manera significativa en els últims anys. Des de principis del 2024, ja s’han realitzat 118 actuacions. El 2021 van ser 138 al llarg de tot l’any. En canvi, a Granollers, aquesta gestió la realitza el mateix ajuntament, a través del Departament de Medi Ambient. "Fàcil i il·legal" El problema, segons apunten des dels agents rurals, són els casos no detectats. Quan en una ciutat o en un bosc es descobreix un d’aquests abocadors il·legals, la retirada és "immediata". No obstant això, ¿quants nuclis il·legals d’amiant hi ha ara mateix a Catalunya? Aquesta és una pregunta sense resposta. Martí reclama una política valenta: "En el dia d’avui, hi ha poc control sobre les empreses especialitzades i els elevats preus faciliten aquests abocadors tan greus. Necessitem un inventari detallat i més inspeccions". També considera que ha de ser més senzill i eficaç l’accés a les ajudes perquè l’administració assumeixi la retirada de l’amiant. "Si l’abandones al carrer o en un camp, la retirada és immediata, malgrat que t’exposes a una multa", diu. "En canvi, si mires de fer les coses bé, el procés és lent i car", acaba dient.

El més llegit