Estratègia del "tot o res"

Assassinat premeditat o desnucament fortuït, el cadafal o la llibertat. A unes hores del desenllaç del cas de Daniel Sancho, el més mediàtic en dècades, no hi ha conciliació possible de les versions sobre què va passar durant les quatre setmanes de judici oral al tribunal de Samui. La porta tancada –sense periodistes i amb amenaces de presó o extradició als filtradors– converteix les percepcions en actes de fe. Només la lectura de la sentència donarà o traurà la raó demà. En les vigílies només ha comparegut un bàndol a Tailàndia. Els pares d’Edwin Arrieta, a la intempèrie financera després de la seva mort, no hi acudiran per l’alt cost dels vols. Juan Gonzalo Ospina, advocat de la família del finat, atendrà des dels platós espanyols el que ha titllat com a mer tràmit processal. A l’altre cantó no hi falta ningú. Hi ha Rodolfo Sancho, pare del presumpte assassí i esquarterador confés, i l’equip de lletrats que l’han acompanyat durant aquest any àrid. L’equip de la defensa A l’hotel costaner triat com a quarter general s’hi sent més el castellà que l’anglès o el tailandès. Al seu nombrós equip i la processó de periodistes s’hi afegeixen els turistes espanyols que a finals d’agost, en anys de bonança o pressions, prenen les platges del sud-est asiàtic. Es respira un ambient de controlat optimisme i satisfacció per la feina ben feta. "Considerem que la premeditació va ser totalment desmuntada en el judici", afirma el criminòleg Ramón Chipirrás, de l’equip de la defensa. Ospina no atén les trucades d’aquest diari. La premeditació és l’oceà entre la pena de mort o una llarga temporada entre reixes i una sentència curta que permeti un ràpid trasllat a Espanya. Per a un observador imparcial semblava evident un any enrere. La va admetre Daniel Sancho en les primeres setmanes davant tothom que volgués escoltar-lo i havia amuntegat armes punxants i tallants en la vigília de l’arribada d’Arrieta a l’illa de Pha Ngan. El sentit comú i la casuística aconsellaven la confessió plena i el penediment per a una sentència misericordiosa. Però en l’obertura del judici oral va arribar el cop de volant. "Hi ha partit", prometien les seves files. La justícia tailandesa atorga a la confessió un pes enorme. Aquest és el lloc comú, però en realitat és més lleuger. Sense ella, una pena de mort que no es compleix mai o cadena perpètua; amb ella, unes dècades de presó. És, en tot cas, un horitzó llarg a l’ombra. Potser hi van influir arguments jurídics. O potser va enviar un càlcul de risc molt humà: si perdem, hi perdem poc; si guanyem, hi guanyem molt. Tailàndia contempla des de 15 anys la pena de mort per l’assassinat agreujat i entre 3 i 15 anys per l’homicidi involuntari. La qüestió és que Sancho es va endinsar en una via que els seus dos primers advocats tailandesos i tots els experts consultats per aquest diari consideren suïcida. La nova estratègia exigia desmuntar aquelles confessions, arrencades segons la defensa sense advocats ni traductors i altres trapelleries, i atribuir finalitats culinàries a aquell arsenal que havia amuntegat el presumpte xef i esforçat youtuber malgrat els mesos de silenci del seu canal. La missió semblava quimèrica fins que el fiscal, Jeerawat Sawatdichai, va admetre dues vegades durant el procés les dificultats que tenia per provar una premeditació que es donava per descomptada. Sancho es va defensar d’una agressió sexual amb una empenta que va impulsar Arrieta contra el bany, va argumentar la seva defensa. Els trossos que es van trobar del cos la van ajudar. Sense el tors no s’ha pogut acreditar la punyalada que havia descrit la policia mesos enrere mostrant una samarreta foradada. I sí que va aparèixer el cap amb una forta contusió compatible amb un desnucament accidental. "Hem treballat des del principi per exculpar el Daniel per defensa pròpia", afirma Chipirrás. ¿I si la sentència demostra que la via conservadora de la confessió i penediment era més idònia? "No podem penedir-nos de la nostra línia de defensa. Va ser decidida per tots, inclosos el Rodolfo i el Daniel, que sabia de primera mà què havia passat. L’altra és simplement la que adopten per costum els advocats tailandesos", assenyala. Si la sentència atén els arguments de la defensa necessitarà una motivació meticulosa per convèncer els tailandesos, acostumats a una condemna inclement perquè un estranger no se surti amb la seva. L’advocat tailandès d’Arrieta va publicar ahir una presumpta filtració de la sentència, que inclouria la pena de mort, i que va esborrar després de les seves xarxes socials.

Estratègia del "tot o res"

El tribunal dicta demà una resolució en què serà clau la premeditació per discernir entre la pena capital o una sentència curta. La defensa de l’espanyol, l’esquarterador confés, ha treballat des del principi «per exculpar el Daniel per defensa pròpia».

El més llegit