Ripoll, on la convivència està trencada i creix la por a la immigració

"Em dic Mohamed Amin Boubash, tinc 13 anys, visc a Ripoll i soc del Marroc. M’agrada molt jugar a futbol i vaig a l’institut Abat Oliba", pronuncia en perfecte català aquest nen magribí després de passar sis mesos per l’escola pública catalana. L’alcaldessa, Sílvia Orriols, va postergar de manera injustificada el seu empadronament, cosa que va demorar la seva escolarització, però el menor ha aconseguit empadronar-se i espera acabar allà la seva etapa acadèmica. En canvi, la Halima, una veïna de 28 anys, desitja abandonar el poble des que li van prohibir l’entrada al gimnàs municipal per portar vel. "Abans que em facin fora, me’n vaig". Des dels atemptats, la convivència a Ripoll s’ha anat estellant fins a arribar a la fractura actual. Molts veïns diuen sentir-se "envaïts" pels nouvinguts. "Són nens xusma", en paraules de la Pilar, que és fornera. "Ens han de fer por", insisteix Orriols. Ripoll amb prou feines compta amb indústria càrnia, però és la zona zero d’Aliança Catalana, el partit ultra i independentista que promulga la puresa de la raça catalana. La líder de la formació i actual alcaldessa, Sílvia Orriols, ha passat d’aconseguir 500 vots en les municipals del 2019 a guanyar les últimes catalanes, superant els 1.500 sufragis, el 30% dels vots. El municipi on van créixer els autors dels atemptats de la Rambla i de Cambrils, que no va aplicar les receptes que van recomanar experts de mig món, és l’única institució catalana en mans d’un partit xenòfob. Clima de sospita i traïció "Ripoll es va militaritzar després dels atemptats i es va instaurar un clima de sospita que ha arribat fins avui. Es va trencar l’esquema habitual dels autors d’atemptats a Europa, perquè aquí no eren nois de guetos. Molts els coneixien i els veien integrats i ara la gent se sent traïda", apunten des dels serveis socials de Ripoll, que demanen anonimat. "L’extrema dreta ha aprofitat aquest clima i ara veiem dos mons enfrontats, amb la comunitat musulmana sota l’ull de l’huracà. Som un experiment per a la resta de Catalunya que es basa en una cosa: en amagar el dolor sota de l’alfombra i transformar-lo en por", diu aquesta mateixa font. El discurs d’Orriols és nítid. Segons la seva visió, qualsevol musulmà és un potencial terrorista. "La comunitat musulmana fa por perquè s’ha imposat a mig món amb atemptats i fonamentalisme. És lícit tenir por d’una religió política que fa les barbaritats que comet l’islam. Això no significa que tots els fidels combreguin, però costa molt diferenciar qui és fonamentalista de qui no". Por de l’islam Orriols manté que la convivència a Ripoll mai ha existit. "Hi ha dues societats que avancen en paral·lel sense interactuar". Però, segons la seva visió, la culpa la tenen els immigrants. "Cada vegada tenen més pes demogràfic i els seus valors suposen un risc per a la continuïtat de la nostra civilització. Intenten per tots els mitjans que els seus fills no s’occidentalitzin i adoptin els valors que tenim aquí". I va més enllà. "S’imposen a casa nostra i un dia podran implantar el que vulguin. Això ens ha de fer por. Ens imposaran la barbàrie. Ens ha de fer por", insisteix. Ripoll ha passat d’un 2% d’immigració el 2000 a un 14% el 2023. Però la taxa d’atur s’ha mantingut gairebé intacta en el 7%. Molts immigrants treballen a les fàbriques de la comarca i en restaurants o hotels d’aquesta zona pirinenca. Però Orriols diu que la majoria d’aturats a la seva ciutat ja no són catalans, sinó dones magribines. No obstant, el 70% dels usuaris dels serveis socials són espanyols. "És que molts immigrants ja s’han nacionalitzat", argumenta. "No s’integren" Aquest discurs de la por cap a la immigració s’ha estès per tot el poble. Mentre una li tenyeix els cabells a l’altra, la Gisela i la Paquita exposen els mateixos temors. "No s’integren, no els veuràs comprant a les botigues de tota la vida, aquí a la perruqueria... Tenen les seves idees, el seu idioma i no canvien", diu la Gisela. "El primer de tot: som a Catalunya. ¡Fora mocadors del cap!", exclama la Paquita, farta de veure-ho en les mares marroquines amb qui coincideix a l’anar a buscar els nets a l’escola. "Si la Sílvia no ho arregla, no sé qui ho farà". En Jordi, des de la carnisseria; la Pilar, des de la fleca, i en Ramon, assegut a l’estació, també assumeixen el mantra. "No és que sigui racista, és que ens han fet ser-ho: ens hem passat d’oberts i ara et sents estranger a casa teva", diu en Jordi. "Estem envoltats, es pensen que el poble és seu. Tot i que des que hi ha Orriols no veig tanta xusma", afegeix la Pilar, veïna de l’imam dels atemptats. El discurs ha calat fins i tot al Dóner Kebab de Muhammad Shapal, refugiat en els anys 80 del Caixmir i president de l’associació de boletaires de Ripoll. "Que no deixi empadronar no em sembla bé, però tenim massa immigrants que ens porten molts problemes". "Sembla que tinguem lepra" "Tinc 20 anys i soc de Ripoll, però si em posés el hijab ja no ho seria", es presenta Butayna Attou, estudiant, filla de pares magribins, dependenta d’una cafeteria a l’estiu i la vicepresidenta de l’Associació Marroquina Juvenil del Ripollès. La seva mare neteja cases, el seu pare treballa a la fàbrica de Comforsa. Diu que Orriols ha deixat de saludar la família arran dels atemptats. "La meva germana era amiga d’una de les seves filles, però després del 17 A la va canviar d’escola. Et sents assenyalada, la gent s’aparta com si tinguessis la lepra". La Halima és copropietària d’un locutori, carnisseria i supermercat. Va arribar a Espanya amb 5 anys. Als 18 va trepitjar Ripoll i ara en té 28 i dos fills. El seu marit va ser detingut després dels atemptats perquè els terroristes li van comprar uns bitllets d’avió. "Abans érem una família... Ara els comentaris et fastiguegen la vida, la gent pensa que sota del hijab no tenim cervell ¿Per què he de lluitar tant?", es pregunta la dona. El futur se’n va de Ripoll La Halima pensa a tornar al Marroc des que va intentar apuntar-se al gimnàs municipal de Ripoll, fa pocs mesos. "Em van dir que jo no podia anar-hi perquè portava vel. Al meu marit, que hi anava amb una gorra, no li van dir res. Això és racisme, no tinc ni un dret", explica. "Sempre seràs la mora. Creus que és el teu país però mai seràs catalana. No vull que els meus fills passin per això". Els nens ronden per la botiga. Podrien ser el futur de Ripoll, però no ho seran: tornaran al Marroc amb la seva mare. "Als nens catalans no els agrada que els marroquins siguem aquí. No ens passen la pilota. Diuen que som dolents". Parlar en català amb Mohamed Amin, sis mesos després d’arribar del Marroc, és l’èxit i el fracàs de la integració. La seva assignatura favorita és Català. ¿I la seva paraula preferida? Encara.

Ripoll, on la convivència està trencada i creix la por a la immigració

«Als nens catalans no els agrada que els marroquins siguem aquí»

Aquest municipi és la ‘zona zero’ d’Aliança Catalana, el partit ultra i independentista que promulga la puresa de la raça catalana. Aquesta és la segona entrega de la sèrie d’EL PERIÓDICO que busca explicar el malestar a l’interior del territori.

El més llegit