Una de cada tres dones assassinades per la seva parella tenia més de 60 anys

Pilar Muñoz i Maria Àngels Pi estan ja, tristament, incloses en la llista dels feminicidis ocorreguts des de començament d’any a Catalunya: 20, la xifra més alta des que la Generalitat fa estadístiques. Totes dues van ser assassinades dimarts per l’exnúmero dos de la Policia Nacional a Catalunya, un home de 66 anys amb qui totes dues havien tingut una relació sentimental. Pilar, mare de dues filles d’uns vint anys, tenia 61 anys. I Maria Àngels, mare de tres fills, 64. De tots els feminicidis ocorreguts a Catalunya des de gener, gairebé una de cada tres víctimes tenia més de 60 anys (una de cada quatre si es tenen en compte els últims quatre anys). El 25% de les assassinades pel simple fet de ser dones tenien entre 61 i 70 anys, mentre que un altre 5% figurava a la forquilla dels 71 als 80. És a dir, un 30% tenien més de 60. El 2023, el percentatge va ser inferior (21%) mentre que el 2012, quan es van començar a fer estadístiques, va ser del 27%. "Amb tota probabilitat, es tracta de dones que han pogut patir violència en el passat i que ara, més grans, s’atreveixen a fer algun pas. Sigui denunciar, separar-se o posar límits. Els homes no estan acostumats a això perquè l’arrel patriarcal és molt forta, així que la capacitat d’elles per exercitar aquest límit és molt menor", explica Gemma Altell, psicòloga especialitzada en violències i codirectora de la consultora de gènere G-360. Efectivament, Pilar, funcionària a l’Ajuntament de Rubí (estava de baixa mèdica) i graduada en Magisteri es va atrevir a fer el pas. Després de nou mesos de relació amb l’excomissari Juan Fortuny de Pedro, condecorat al seu dia pels seus mèrits com a responsable policial, li va dir que no volia continuar amb ell. L’agressor era "gelós i controlador", segons els pròxims a Pilar. I, com explica Altell, tot apunta que "no va saber digerir la negativa de Pilar". Metge forense, professor universitari i exdelegat del Govern contra la violència de gènere, Miguel Lorente demana analitzar les dades sobre les dones grans assassinades amb perspectiva àmplia perquè són crims amb una enorme variabilitat en el temps. A l’hora de trobar alguna raó que expliqui l’alt percentatge d’assassinats i homicidis de dones grans, Lorente destaca com a factor de risc la jubilació del botxí. "Si el teu agressor té feina, tu tens més espais d’autonomia. Però els perds amb la seva jubilació i, a canvi, el tens tot el dia a casa", explica. El patró quadra amb el cas de Pilar i Maria Àngels, l’assassí de les quals estava, efectivament, jubilat. Maria Àngels, que treballava a Cal Pupinet, el restaurant més reconegut de Castellbisbal, s’acabava de jubilar i s’havia separat de l’excomissari feia un any, tot i que ell continuava anant amb molta freqüència a la casa familiar. A més tenien una filla en comú. La fiscal especialitzada en violència de gènere, Susana Gisbert, explica que, de moment, no hi ha cap explicació que doni resposta a la pregunta de per què hi ha tantes dones grans en la llista dels feminicidis. "Abans, fa temps, sí que podíem pensar en l’estereotip de dones que provenia d’una altra cultura i que va ser criat en el franquisme. Això ja no és així", destaca Gisbert, que, no obstant, sí que traça un perfil de les víctimes grans: "Són dones que, amb tota probabilitat, han anat augmentant el llindar de tolerància al maltractament. Una bufetada, un cop... S’han anat acostumant i s’han resignat". Igual com el 88,9% de les víctimes de feminicidis, ni Pilar i Maria Àngels havien interposat denúncia contra el seu agressor. En el seu cas, era bastant impensable ja que l’assassí era un exalt comandament policial. Col·lectiu vulnerable Segons l’estadística sobre feminicidis fora de l’àmbit de les parelles o exparelles que el Ministeri d’Igualtat va fer públic l’any passat, el col·lectiu de dones grans és el més vulnerable a l’hora de patir violència per part del seu entorn. El recompte va demostrar que les dones grans són les més afectades per la violència extrema: sis de cada 10 víctimes superaven els 60 anys i van ser assassinades pels seus fills, nets o veïns. Normalment, fa anys que aquestes víctimes pateixen violència en silenci. Dels 20 feminicidis registrats a Catalunya des de principis del 2024, el 40% va ser en mans de la parella i el 25%, de l’exparella. El pare va ser el responsable en el 25% dels casos i els fills, en el 10%. Violeta García, psicòloga especialista en violències i membre d’AADAS (Associació Assistència Dones Agredides Sexualment), remarca que el maltractament masclista és transversal. "Moltes persones pensen que el feminisme ha anat massa lluny i que aquestes coses ja no passen. Doncs bé, les dades demostren que sí que passa. La violència afecta totes les generacions", conclou l’experta. Dels 20 feminicidis registrats a Catalunya el 2024, 15 eren dones i 5 de menors d’edat, dels quals tres estan catalogats com a víctimes de violència vicaria.

Una de cada tres dones assassinades per la seva parella tenia més de 60 anys

Des de començament d’any, a Catalunya ja han mort 15 dones i cinc menors a causa de la violència masclista, la xifra més alta des que hi ha registres. L’arribada a la jubilació dels maltractadors podria explicar per què les víctimes són grans.

El més llegit