Joan Miquel Verd: "Després de 10 anys servint copes és difícil fer el salt laboral"

Vostè reconeix que tenir una relació familiar formidable comporta avantatges, però també inconvenients. Parlem primer dels avantatges. Tots els estudis demostren que el contacte cara a cara ajuda a millorar la salut mental i el benestar emocional. És una manera de combatre la soledat no desitjada. L’aïllament social és un concepte més subjectiu que no té una escala internacional per mesurar-lo, però es fa amb tres factors: la mida de la xarxa, les hores d’interacció i l’accés al suport social. A Polònia només el 21% dels joves es declara molt pròxim a les seves famílies. A Letònia, el 28%, i a Estònia, el 18%. La sociabilitat no només repercuteix en termes de salut mental sinó de recursos. La família és una proveïdora de recursos absoluta, una ajuda emocional i econòmica. La família cobreix els recursos que en altres països cobreix l’Estat, amb polítiques de joventut i suport a l’emancipació. Allà hi ha la part negativa: els joves espanyols se’n van molt tard de casa, 30,3 anys de mitjana davant 26,4 a la UE. Efectivament. En alguns països com Alemanya i el Regne Unit, el 30% dels joves resideixen en habitatges socials per a aquest segment de població. La millor manera d’afavorir l’emancipació és l’habitatge per a joves, una cosa que no hi ha a Espanya tret de les iniciatives d’alguns ajuntaments. A Alemanya i el Regne Unit, a més, hi ha generoses beques per estudiar en una altra ciutat. Una recent enquesta a Catalunya va demostrar que les persones que expressen més malestar emocional són les d’origen obrer que no estudien ni treballen i que viuen amb els seus pares. Viure a casa de la teva família pot estar molt bé si tens una formidable relació i una habitació pròpia. Si no tens res d’això i a més no tens una ocupació pots patir malestar emocional. La sobreprotecció. Tens 18 o 20 anys, però vius com si en tinguessis 16. A Europa la gent de 20 anys és adulta, té ingressos, gaudeix de capacitat per gestionar el seu temps i els seus diners, i pren les seves pròpies decisions. Retardar l’emancipació és retardar la seva maduresa, una cosa que comporta efectes psicològics. Una altra conseqüència és que tenim els fills tard. Hem traslladat les angoixes dels anys 90 als nostres fills. Els insistim que estudiïn molt i trobin una feina estable. Tot això incrementa la seva pressió. En altres països, els joves estan més relaxats, saben que trobaran una feina tot i que no sigui la de la seva vida. Alguns estudien prendre’s un any sabàtic. Cal animar els fills a anar-se’n de casa, però amb ajudes oficials, amb beques i amb polítiques d’habitatge. Fa 20 o 25 anys no era tan fàcil trobar feina a temps parcial. O s’estudiava o es treballava. Avui el mercat està més flexibilitzat i pots trobar feina per unes hores. Està comprovat que la combinació d’estudis i feina millora la inserció, però sempre que siguin feines amb algun tipus de vinculació amb la teva formació. Tant a l’FP com a la universitat és molt bona notícia que cada vegada hi hagi més pràctiques laborals dins del currículum. Si treballes per pagar-te els estudis, llavors parlem d’una necessitat econòmica. També hi ha estudiants que treballen no per això sinó perquè disposen d’aquests buits de temps a les seves agendes, una cosa que ha permès la reforma del mercat laboral. Per desgràcia tenim un mercat amb ocupació precària, amb un sector serveis low cost que competeix en preus i massificació. Depèn. No és un problema si tu estàs treballant en una cosa relacionada amb la teva formació acadèmica. Si estudies Belles Arts i treballes de cambrer sí que ho és. El mercat laboral espanyol està molt segmentant, és difícil passar d’un sector amb baixa qualificació a un altre amb alta. Si fa 10 anys que serveixes copes ho tens molt complicat per fer el salt a l’enginyeria, tot i que hagis estudiat el grau.

El més llegit