El 50% de les plaques solars tèrmiques instal·lades en els 2000 no funcionen

Durant la dècada dels 90 i els 2000, les ordenances municipals, de manera pionera, obligaven a reservar un espai de les noves construccions per generar energia solar. El més habitual, en aquella època, tant en cases unifamiliars com en blocs de pisos, era instal·lar plaques solars tèrmiques, que servien per escalfar l’aigua. Ara, 20 anys després, almenys la meitat d’aquestes plaques que hi ha a Catalunya estan en desús o funcionen per sota de la seva capacitat, segons els càlculs d’UNEF (Unió Espanyola Fotovoltaica). A Barcelona, segons dades a què ha accedit EL PERIÓDICO, una de cada cinc d’aquestes instal·lacions, de les 2.700 que hi ha, estan en la mateixa situació. Les auditories dutes a terme en llocs públics però també privats han permès calcular aquest percentatge. Es pot tenir en compte que les instal·lacions solars tèrmiques ofereixen un bon rendiment quan el consum d’aigua calenta és continu, com passa en centres esportius o hotels. En canvi, a les cases particulars, on l’ús és més intermitent, plantegen dificultats. Els inconvenients més habituals són la falta de manteniment tècnic (juntament amb la falta de recursos per fer-lo) i el baix preu de l’alternativa (gas o electricitat). "És un gran problema", sentencia Salvador Salat, portaveu d’UNEF a Catalunya. L’important, segons el seu punt de vista, és analitzar com hem arribat fins aquest escenari de baixa eficàcia. "Els usuaris que en els 90 volien plaques solars tèrmiques i eren conscients del que instal·laven han fet el manteniment necessari", assegura. En canvi, els que van optar per aquest mètode "per obligació", no. "Quan eren un element desitjat i conegut, van funcionar. Quan es van convertir en una cosa forçosa, no", resumeix. Salat ho entén com una lliçó: "La meva reflexió és que no podem obligar la gent a fer les coses si abans no la convencem. Passa el mateix amb els carregadors de cotxes elèctrics, que molta gent instal·larà a casa seva sense cap sentit". En alguns casos, les plaques solars tèrmiques no es van arribar a posar en funcionament. Es van instal·lar, com marcava la llei, i ja està. Del gas a l’electricitat La falta de manteniment i coneixement ha provocat que els dipòsits d’aigua s’espatllessin o que les bombolles d’aigua provoquessin problemes. A més, quan l’ús d’aigua calenta no és suficient i constant, les resistències del sistema pateixen. A l’estiu, quan hi ha més sol, aquest mètode produeix més energia. Però a les llars, aquest període coincideix amb l’època en què s’utilitza menys l’aigua calenta. "Es tractava d’una proposta interessant, però limitada per a la majoria dels casos", diu Salat. Per al membre de l’associació en defensa de la fotovoltaica, és un "fracàs" disposar de tantes plaques solars instal·lades, però sense que funcionin. ¿I quina solució proposa al respecte? "La clau és passar-se a les plaques fotovoltaiques, és a dir, les que generen energia elèctrica", opina. En realitat, Salat veu en el problema una oportunitat per acompanyar una transició que substitueixi les solars tèrmiques de les cases particulars per solars fotovoltaiques, si es combina amb una electrificació de la llar (passar del gas a l’electricitat): "Si una família es planteja deixar enrere el gasoil o el gas i electrificar el sistema de casa seva, val la pena que transformi les solars tèrmiques en solars fotovoltaiques, perquè li sortirà a compte". L’obstacle per culminar el canvi és econòmic. El cost de la transició és elevat (pot arribar als 10.000 euros) i avui dia no hi ha ajudes per afrontar-ho. "Un bon exemple és el que han fet en el Centre de Natació Mataró. Tenien una coberta de plaques solars per escalfar la piscina i les han canviat per fotovoltaiques i ho han electrificat tot", explica. Però admet que, per a la gran majoria de les famílies, el preu és inassumible. Combinable amb aerotèrmia A Barcelona, s’han fet renovacions d’instal·lacions tèrmiques sense passar a les fotovoltaiques. Molts hotels i recintes esportius mantenen els sistemes i els utilitzen per escalfar l’aigua. Segons afirmen fonts de l’ajuntament, aquestes operacions han permès ampliar la seva vida útil. En altres casos, sí que s’ha optat per canviar de sistema i evolucionar, tal com ha fet la normativa. La llei, en el dia d’avui, no té res a veure amb la de principis de segle. En aquell moment, el camí a seguir era la solar tèrmica. "I tot i que és cert que hi havia una clàusula que et permetia combinar altres sistemes, era l’alternativa més viable", explica Salat. Ara, l’obligació esmenta un percentatge "renovable". Però no s’explicita si han de ser plaques fotovoltaiques o sistemes com l’aerotèrmia.

El 50% de les plaques solars tèrmiques instal·lades en els 2000 no funcionen

Les ordenances municipals, de manera pionera, van obligar a reservar un espai de les noves construccions per generar energia solar. El sector veu ara en el problema una oportunitat per substituir aquest sistema per plaques fotovoltaiques.

El més llegit