L'estiu obliga a una gestió quirúrgica de l'aigua a Catalunya

Són les vuit del matí d’aquest dijous passat. Enrique Velasco rep una alerta: el cabal del curs mitjà i baix del riu Ter ha augmentat després de les últimes pluges. Després de l’avís, Velasco, que és el cap de gestió de recursos hídrics de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), activa al seu equip. En poc temps, analitzen com respondre a una pregunta: ¿és viable reduir la quantitat d’aigua que surt de l’embassament de Susqueda per preservar-la, aprofitant que el riu ha agafat alguna cosa d’aire? "Preguntem als regants de la zona quin és la seva situació i ens diuen que no han tingut cap problema", explica Velasco. Per tant, la resposta a la qüestió és afirmativa. En poc més d’una hora, a les nou i vint minuts, es dona l’ordre i el raig d’aigua que brolla de la presa de Susqueda disminueix. En paral·lel, s’estudia l’escenari al Llobregat. En aquest riu també ha plogut. "Quan això passa, la qualitat de l’aigua que tracten les depuradores empitjora i les potabilitzadores no poden treballar", detalla aquest veterà dirigent de l’ACA. "Per aquesta raó, també hem decidit deixar sortir menys aigua dels pantans d’aquest segon riu que proveeix l’àrea metropolitana", argumenta. "Hem avisat a Endesa i ja està, així de fàcil", afegeix. Aquest últim detall és important per recordar que les companyies elèctriques, a les conques internes, no decideixen mai quan s’obren o es tanquen les claus de pas dels embassaments destinats a l’aigua de boca: "A Endesa, nosaltres li diem el que ha de fer. Que s’aprofitin de la pujada per generar hidroeléctirca és una espècie de dany col·lateral, però aquest ús no està contemplat en les comissions de desembassament". Col·lapse de la presa Aquests dos casos recents demostren com es maneja la gran aixeta imaginària (però real) de Catalunya. Alguns es podrien imaginar una gran pantalla en un centre de control imponent, però la realitat és que tot funciona amb ordinadors. "I aviat ho farem des del mòbil. És menys espectacular però igual d’eficaç", sentencia Velasco, que rep EL PERIÓDICO al seu despatx. És entre aquestes quatre parets vidrades on cada dia, juntament amb el director d’àrea de proveïment, Jordi Molist, i el seu equip, pren el control d’aquesta aixeta essencial. "Les decisions són quirúrgiques i sempre parteixen de l’anàlisi detallada de dades", explica Velasco. Està tot informatitzat, sí. Però la intel·ligència artificial encara no és la protagonista: "Els que examinem els números al minut i dictaminem què fer o deixar de fer som persones de l’ACA". Però per arribar fins a aquest nivell de precisió han hagut de passar diverses dècades. En l’opinió de Velasco, tot es remunta a octubre de 1982, quan es va enfonsar la presa de Tous: "És llavors quan comença la gestió de l’aigua a Espanya". "Estàvem en període electoral i plovia a doll. Carrillo va dir arribo jo i arriba la pluja i la pluja va arribar, però ben arribada", recorda. Aquell desastre va evidenciar que per dotar de seguretat als pantans es requerien dades. Si no, no hi havia res a gestionar. A partir d’aquest punt, es va crear el sistema SAIH (Sistemes Automàtics d’Informació Hidrològica). Córrer o caminar En el cas de les conques internes, les xifres hídriques arriben cada cinc minuts. A la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre), cada quinze. "La nostra conca és més petita, tot va més ràpid. Ells caminen, nosaltres hem de córrer", aclareix Velasco. ¿Quines són les variables que condueixen a unes prendre decisions o bé unes altres? Velasco ho resumeix amb alguns exemples: "Es tenen en compte tota mena de circumstàncies: la temperatura, la meteorologia, la situació dels rius, la qualitat del recurs. A l’estiu, per exemple, tot és una mica més difícil". Un dels vaixells almirall de l’ACA és sense cap dubte la pàgina web aigua en temps real. Aquesta interfície, que és parcialment pública, emmagatzema una quantitat de dades infinita que només poden consultar els tècnics de l’agència. "Una gran part de la informació és pública i està democratitzada, de fet hi ha molta gent que està constantment pendent de l’aigua, però nosaltres tenim accés a més capes", explica Velasco. "Quan plou, és quan els mapes són més bonics", assenyala somrient mentre posa el cursor sobre el cabal del riu Ondara, que ha augmentat en les últimes hores. Per a ell, la responsabilitat sobre què fer amb l’aigua i els pantans no és pesada, sinó més aviat un entreteniment imprescindible, reconeix: "Jo, quan estic de vacances, també obro la pàgina i estic al corrent. En realitat, entro cada dia, diverses vegades, tot i que estigui de cap de setmana caminant per la muntanya". Aquestes dades denses són la seva passió. Crisi econòmica "Fixa’t, aquí va ploure gairebé 30 mm, però no repercuteix als rius perque la terra estava molt seca i s’ha empassat tota l’aigua que ha caigut", avisa, centrant l’atenció en un punt del Ripollès. El mètode pioner que l’ACA va desenvolupar, juntament amb un grup d’investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), encara funciona. "Ens permet saber quanta aigua anirà a les rieres, rierols i rius", remarca. La fórmula que ho facilita es va inspirar en un model dels francesos. Però ara l’han copiat en altres parts del món. "Alguns fins i tot l’han millorat, però a l’ACA vam ser dels primers en utilitzar aquest tipus de dades", es felicita. Amb la crisi econòmica, aquest grup d’investigació de la UPC va acabar quedant diluït. No obstant, segons Velasco, les dades amb què opera l’ACA són modernes i molt precises. Decisions mediàtiques com les de (gairebé) buidar el pantà de Sau i activar una operació de pesca, tot i que puguin semblar polítiques, tenen el seu origen en aquest ordinador.

L'estiu obliga a una gestió quirúrgica de l'aigua a Catalunya

EL PERIÓDICO entra a la gran aixeta del territori, la sala on es decideix com actuar als pantans a l'estiu. Lluny de ser un centre de control imponent, tot funciona amb ordinadors

Enrique Velasco, cap de recursos hídrics de l'ACA: "Amb cada riuada comença una nova sequera"

El més llegit