Polèmica per un llibre que vincula mòbils i ansietat adolescent

Sens dubte, La generación ansiosa, del psicòleg social nord-americà Jonathan Haidt, està contribuint a remoure un debat ja existent: el de la vinculació entre els telèfons smartphone i les xarxes socials i l’augment dels trastorns mentals dels joves occidentals. Haidt fa una afirmació no exempta de polèmica, en un text carregat d’informació valuosa, i és que "entre les relacions socials i l’ansietat, la depressió i altres malalties hi ha una relació de causalitat i no de mera correlació". Una afirmació que ha rebut crítiques de part d’altres investigadors. La Gran Reconfiguració Haidt utilitza un llenguatge i unes afirmacions molt contundents, i criticades en la ciència social després de l’aparició del seu best-seller, com ara que "no es tracta només dels smartphones i les xarxes socials: es tracta d’una transformació històrica i insòlita de la infància humana", que l’autor defineix com la Gran Reconfiguració: "Els patrons socials, els models de conducta, les emocions, l’activitat física i fins i tot els patrons de son dels adolescents van experimentar una reestructuració radical en el transcurs de només cinc anys". També afirma que "la Gran Reconfiguració [així defineix els canvis en els adolescents], per la qual la infància basada en el telèfon mòbil va substituir la basada en el joc, és la principal causa de l’epidèmia internacional de malalties mentals en els adolescents". Les dades sobre consum d’hores en pantalles són demolidores i porten Haidt a assegurar que aquesta és la causa principal de l’augment de l’ansietat i la depressió entre els adolescents. "Afirmo que aquesta Gran Reconfiguració de la infància és la principal raó del tsunami de malalties mentals en els adolescents que va començar a principis de la dècada del 2010". Haidt cita autors com Jean Twenge, que assegura que els adolescents que passen més temps a les xarxes socials són "més propensos" a patir depressió, ansietat i altres trastorns. Amb tot, Haidt admet que "una gran part de l’epidèmia" psicològica pot ser "conseqüència" d’un contagi emocional a l’aflorar aquestes problemàtiques de forma generalitzada, amb un "biaix de prestigi" entre els que expliquen els seus casos. Haidt també obre una porta a pensar de manera diferent en tot aquest debat quan admet que, en el cas dels videojocs, l’addicció pot ser el trastorn o, en canvi, indicar trastorns que ja existien prèviament. Alhora, Haidt admet que aquests problemes psicològics també tenen a veure en part amb una disposició més gran a explicar aquestes malalties o amb el fet que es patologitza l’ansietat i el malestar normals. Un recent article publicat a la revista Nature per part de Candice L. Odgers, directora d’investigació i desenvolupament a l’Escola d’Ecologia Social de la Universitat de Virgínia, als Estats Units, adverteix que la proposta de Haidt és "audaç", i alerta del fet que afirmar "que les xarxes socials són les culpables ens podria distreure de respondre de manera efectiva a les causes reals de l’actual crisi de salut mental dels joves. Unes afirmacions tan serioses requereixen proves serioses". És més, Odgers critica obertament Haidt per establir una causa-efecte entre xarxes socials i problemes mentals. "Els joves –afegeix aquesta especialista– que ja tenen problemes de salut mental utilitzen les plataformes esmentades [xarxes socials] amb més freqüència o de manera diferent que els seus parells sans". I conclou que existeix un estudi de 72 països que no troba associacions significatives entre salut mental i xarxes socials: "No hi ha evidència de canvis dràstics associats amb l’ús de la tecnologia digital". L’autora recorda que l’actual generació adolescent està influència clarament per la crisi del 2008 i esmenta la importància de la pobresa infantil en tota anàlisi. Altres experts, com Josep Matalí, cap de psicologia i coordinador de la Unitat de Conductes Addictives de l’Hospital de Sant Joan de Déu, fugen de discursos deterministes i de causa-efecte respecte als mòbils i la salut mental infantil i juvenil: "Sembla que el debat és tornar a ser neandertals, però després tots diem que la tecnologia no se n’anirà".

El més llegit