Inquietud per l’impacte dels problemes en els joves

L’Anna Maria és una jove de 25 anys que, després de trencar amb el nòvio, ha hagut de deixar d’anar a treballar uns dies. Està molt il·lusionada amb la seva beca, però va entrar en xoc i ha anat al psiquiatre buscant ajuda. El Pedro ha recorregut als psicofàrmacs per suportar la tensió de la Selectivitat. I la María es va enfonsar quan un professor va descobrir que havia fet un treball amb intel·ligència artificial. Són tres exemples de joves que s’han "trencat" emocionalment davant problemes quotidians. I no són els únics. Davant el Dia Internacional de la Joventut, que se celebra el 12 d’agost, els psicòlegs alerten que els trastorns mentals en aquest sector de la població segueixen disparats, una situació que es va destapar amb la pandèmia i que encara continua. Per exemple, un recent estudi de l’Observatori Social de La Caixa indica que gairebé la meitat dels joves d’entre 16 i 32 anys reconeix patir malestar emocional, però només el 30% demana ajuda quan se sent malament i, d’ells, només el 26% es dirigeix a professionals de la salut. I l’informe anual del Sistema Nacional de Salut, publicat aquesta setmana, indica que el trastorn d’ansietat s’ha duplicat des del 2016, juntament amb d’altres malalties mentals. En concret, entre adolescents i joves destaquen els problemes de comportament –rebel·lia extrema–, l’ansietat, la depressió o tots dos alhora, les autolesions i els trastorns de conducta alimentària (anorèxia i bulímia). I els casos més greus acaben en suïcidi, que ha augmentat un 32% entre 2019 i 2021 en adolescents de 12 a 17 anys, i en la franja fins als 30 anys, gairebé un 8% de 2021 a 2022. Les causes Tenint en compte aquesta greu situació, se’ls ha definit com a generació de vidre en al·lusió a la seva suposada fragilitat i a la falta de tolerància a la frustració, però els especialistes consideren que és una etiqueta els estigmatitza i que la problemàtica és fruit de la societat actual. "Jo no posaria l’accent en la gent jove, sinó en la societat; no podem victimitzar-los", apunta Tomás Santa Cecilia, director de CECOPS (Centre de Consultoria Psicològica). L’especialista posa com a exemple que ara es prioritza l’èxit, però no s’educa en la frustració. "Es fomenta l’èxit sense esforç, però no els ensenyem que es pot fracassar i com gestionar-ho". A més, les famílies exigeixen més que abans, volen destacar en la feina, en l’esport i en ser uns pares exemplars, però és difícil arribar a tot. "Volem ser millors pares però amb menys temps. No es tracta de passar més temps amb els nostres fills, sinó en la qualitat. No s’hi val estar amb ells però mirant el mòbil. I, fruit del nostre estrès, surt aquesta generació", resumeix. També atribueix l’augment del malestar emocional al culte al cos, a la pressió de grup i a les omnipresents xarxes socials. "Internet promou una societat superficial i irreal on no hi ha problemes. Per exemple, ara sembla que qui no passa l’estiu a la platja no és feliç i, és clar, no tothom pot anar a la platja". A més, les xarxes i els videojocs produeixen aïllament social en les relacions en persona, que són les que permeten desenvolupar les habilitats socials. L’èxit i la bellesa En la mateixa línia, la psicòloga Sònia Cervantes apunta que "vivim en una societat ansiògena que genera ansietat, perquè has de ser el millor i es transmeten missatges que ho pots aconseguir tot". Així mateix, s’inocula la idea que l’"èxit depèn de l’eterna joventut i es venera de manera malaltissa la bellesa, i això no ajuda els joves a madurar ni a acceptar-se a si mateixos". Un altre problema, afegeix la professional, és que "els estem robant la infantesa", perquè s’estan "saltant etapes" i els donem un "empoderament evolutiu que no els toca perquè el seu cervell no està preparat". Cervantes posa com a exemple que les nenes es maquillin ja des de petites però no com a joc simbòlic, els biquinis amb farcit per simular més pit i el pas a l’institut als 12 anys, quan abans era als 14. Segons el seu parer, els problemes quotidians als quals s’enfronten els joves són els mateixos que han existit sempre: el desamor, fracassar en els estudis, encaixar amb els amics, trobar feina... Però "fa anys no hi havia mòbil ni el bombardeig actual d’estímuls, que impedeixen, per exemple, desconnectar del teu exnòvio, perquè ara pots veure cada dia què fa i què no fa, i això implica un malestar emocional". Cervell en construcció "El problema en els adolescents i joves és que el seu cervell està en construcció, de manera que tenen menys recursos per gestionar les situacions i tot ho viuen més intensament", afegeix Cervantes. Al seu torn, Gloria Bellido, de la Societat Espanyola de Psicologia Clínica, indica que els problemes del dia a dia de vegades són només el "desencadenant", com la gota que fa vessar el got, però en ocasions el caldo de cultiu són situacions d’abandonament, assetjament, maltractament, successos traumàtics, divorcis conflictius... "Influeix molt l’etapa de 0 a 3 anys, que és quan es desenvolupen les emocions. I els problemes de salut mental poden deure’s que en la infantesa els hem sobreprotegit, perquè com a pares volem que tinguin èxit i siguin feliços. Però també pot passar al revés: de vegades se’ls ha deixat a la seva sort perquè els pares han de passar moltes hores treballant", diu Bellido. La part positiva és que en els últims anys s’ha trencat el tabú sobre els problemes mentals i especialment els joves són més capaços de verbalitzar-los i demanar ajuda. Però de vegades també cauen en l’"autodiagnòstic o que s’anomeni depressió a un mal d’amors, que causa simplement tristesa", apunta Santa Cecilia. Un altre problema és que davant la falta de psicòlegs i psiquiatres, s’abusa i es normalitza dels psicofàrmacs. "Vivim en l’Espanya del Trankimazin", resumeix Cervantes.

Inquietud per l’impacte dels problemes en els joves

Trastorns com l’ansietat, la depressió i les autolesions continuen a l’alça entre uns adolescents educats per a l’èxit i estigmatitzats com a generació de vidre per la seva suposada fragilitat

El més llegit