Un 30% de les autolesions poden acabar en suïcidi

Apagar-se cigarrets. Pegar-se contra la paret o donar-se bufetades. O fer-se talls als avantbraços o a la cara interna de les cuixes. Les autolesions han irromput en les societats actuals, especialment entre preadolescents i joves, com un mecanisme per autoregular les emocions, sentir alleujament davant un problema, cridar l’atenció o mostrar un malestar mental. És un trastorn que ha anat a més en els últims anys i que ara arriba al 25% de les generacions més joves arreu del món. I el perill no és tant l’autolesió per si sola, que pot ser superficial, sinó que generen addicció de risc extrem, segons les investigacions recollides en el llibre The Oxford Handbook of Nonsuicidal Self-Injury, en el qual participa Hilario Blasco-Fontecilla, investigador de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR) i director mèdic del Centre de Benestar Emocional Emooti, amb altres experts internacionals. L’evidència científica assenyala que, com que quan apareix una ferida o es produeix un cop el cos allibera betaendorfines en sang, que serveixen per calmar el dolor i produeixen una sensació agradable, les autolesions poden alliberar aquesta hormona i generar una addicció similar a la que provoquen el tabac o les drogues. "El que pot començar com un mecanisme de regulació emocional [...], perquè els éssers humans tolerem millor el dolor físic que l’emocional, pot derivar en un mecanisme de recompensa que fa que cada vegada es necessiti més assiduïtat o més intensitat en les autolesions, una situació que pot portar al descontrol i a compartir els símptomes d’abstinència que s’experimenten en altres addiccions", explica el doctor Blasco Fontecilla. El possible suïcidi La situació és tan perillosa que la probabilitat que un adolescent que s’autolesiona intenti suïcidar-se és d’un 30%, aproximadament el doble que en un adult que s’autolesiona. "Les autolesions són com si l’adolescent posés el semàfor en groc per demanar ajuda. Si no hi acudim a temps, el risc que passin a un intent de suïcidi és molt elevat", afegeix el doctor. I cal tenir en compte que, segons la Fundació Anar, que ajuda menors en risc, els casos atesos per ideació suïcida s’han multiplicat per 23 des que va arribar la pandèmia i els intents de suïcidi s’han multiplicat per 25. I les estadístiques indiquen que el 2% dels adolescents espanyols intentarà suïcidar-se en algun moment al llarg de la seva vida. A més, l’ús de les noves tecnologies en els intents de suïcidi ha augmentat del 33,5% al 51,5%. I alerta que el trastorn pot començar ben aviat, quan el nen té cinc o sis anys, tot i que la franja més perillosa és la que comprèn entre els 13 i els 17 anys, que és quan poden recórrer al suïcidi. A partir d’aquesta edat, fins als 24, les autolesions solen disminuir, però augmenten els intents de treure’s la vida. Davant d’això, Blasco Fontecilla reclama un pla de formació específica especialment per als professionals d’atenció primària, "ja que són els que solen detectar els primers símptomes d’autolesions o ideació suïcida entre els seus pacients". "El benestar dels nens i adolescents és una emergència de salut pública", conclou.

Un 30% de les autolesions poden acabar en suïcidi

Fer-se talls o pegar-se en la preadolescència s’utilitza per regular emocions o mostrar malestar, que afecta el 25% dels joves.

El més llegit