L’ansietat s’ha duplicat entre els menors de 25 anys des del 2016

La pandèmia n’ha deixat darrere seu algunes epidèmies, entre aquestes la que engloba els problemes de salut mental, que s’han disparat. L’informe anual del Sistema Nacional de Salut, que el Ministeri de Sanitat va publicar ahir amb dades del 2023, revela que tres de cada deu persones (en concret el 34% de la població espanyola) pateix algun trastorn, sobretot ansietat, insomni i depressió. Els trastorns d’ansietat han augmentat especialment entre els joves (menors de 25 anys), sector de la població en què s’han duplicat des del 2016 i han crescut gairebé un 30% des de just abans de la pandèmia, el 2019. Els problemes d’aprenentatge han crescut un 26,6% des del 2019 i els problemes hipercinètics, els moviments involuntaris del cos, un 5,2%. No obstant, la prevalença dels trastorns mentals en conjunt, que ha crescut un 30% des del 2016, augmenta amb l’edat. Els valors més baixos es registren entre els nens de 0 a 4 anys i els més alts en el grup de més de 90 anys. L’afectació supera el 40% en la població de més de 50 anys i el 50% entre els més grans de 85. En concret, l’ansietat, que és el trastorn més freqüent, afecta el 10% de la població, tot i que amb grans diferències per sexe: la pateixen sobretot les dones, el 14%, davant un 7% dels homes, i el 3% dels menors de 25 anys. No obstant, la prevalença ha baixat respecte al 2021, quan es va registrar el màxim històric. Les xifres de l’informe, però, només reflecteixen xifres de persones amb diagnòstic, per la qual cosa la incidència de les malalties mentals podria ser més gran perquè no sempre s’acudeix als professionals sanitaris. Els estudis demostren, per contra, que sí que s’abusa dels psicofàrmacs, amb recepta o sense. Consum d’antidepressius En concret, l’informe del 2023 indica que ha crescut el consum d’antidepressius un 50% des del 2012 i el d’hipnòtics i sedants un 22%, fins a catapultar Espanya a la tercera i cinquena posició, respectivament, entre els 21 estats membre de la UE que presenten dades a l’OCDE. Malgrat l’increment dels trastorns mentals, un 75,5% de la població valora el seu estat de salut com a bo o molt bo, però l’índex baixa el 66% entre les persones amb nivell educatiu inferior. I les principals causes de mort continuen sent les malalties cardiovasculars i el càncer, que provoquen més de la meitat de les defuncions, si bé amb una tendència descendent des del 2012 (d’un 7%). Per exemple, la cardiopatia isquèmica –malaltia provocada per l’estrenyiment de les artèries que van al cor– ha passat de representar 76,7 morts per 100.000 habitants el 2012 a 53,3 el 2022. La malaltia cerebrovascular ha descendit de 64,2 a 44 morts per 100.000 habitants. En el cas dels tumors malignes, la taxa de mortalitat s’ha reduït en aquell període un 12,2%, passant de 242,9 a 213,2 morts per 100.000 habitants i la minoració ha sigut el triple en homes que en dones. Entre les causes externes, la mortalitat per suïcidi suposa 8,8 morts per cada 100.000 habitants, sent més gran en homes que en dones. L’informe reflecteix, a més, que l’esperança de vida va a poc a poc recuperant-se de la davallada que va patir a causa de l’empenta de la covid. Ara se situa en 83,1 anys, més a prop dels 83,5 anys del 2019. Les persones, al néixer, esperen viure 79,4 anys amb bona salut: 77,4 anys els homes i 81,4 les dones. Per a les persones de 65 anys, l’esperança de vida amb bona salut és de 18,7 anys: 17,4 anys els homes i 19,9 anys les dones. L’estadística publicada ahir també conté informació rellevant sobre els estils de vida de la població espanyola. Indica, per exemple, que gairebé dues de cada 10 persones adultes són obeses i gairebé quatre de cada 10 es declaren sedentaris en el seu temps lliure. Els dos problemes augmenten fins a gairebé duplicar-se entre les persones amb nivells d’estudis inferiors (un 21,5% d’obesitat i un 45,5% de sedentarisme). I els valors s’han mantingut estables des del 2006, amb un lleuger descens en el sedentarisme. Els índexs d’obesitat indiquen que Espanya es troba en la mitjana de la UE, mentre que és lleument per sobre quant a sedentarisme. Un 20% de fumadors D’altra banda, el consum de fruites i verdures és insuficient en dues de cada deu persones (el 23,4% de la població), 10 punts per sota que la mitjana dels països de la UE. Les addiccions també estan esteses, tot i que el consum de tabac ha disminuït un 25,2% en el període 2006-2020. Gairebé el 20% de la població fuma diàriament, un 23% d’homes i 16% de dones. I el consum de cànnabis, tot i que també mostra una tendència descendent, assoleix el 21,8% dels escolars de 14 a 18 anys. A més, l’1,3% de la població fa un consum de risc d’alcohol i l’11,3% dels joves entre 15 i 24 anys confessa fer un consum intensiu mensual. Per frenar aquests índexs, el Ministeri de Sanitat endurirà la llei antitabac i pretén aprovar una normativa per evitar el consum d’alcohol en menors. La primera ampliarà els espais sense fum i endurirà la regulació dels vapejadors i la segona restringirà la venda i la publicitat de begudes alcohòliques en àmbits destinats a nens i adolescents. L’informe reflecteix també que el 83% dels escolars de 14 a 18 anys juguen a videojocs i el 5,1% té un possible trastorn d’addicció, el triple en nois (7,7%) que en noies (2,5%), tot i que els índexs van a la baixa respecte al 2019. Quant al joc problemàtic, es calcula que l’1,7% de la població té un possible trastorn, també més elevat en homes que en dones i entre els que admeten conductes de risc com el consum d’alcohol o tabac.

L’ansietat s’ha duplicat entre els menors de 25 anys des del 2016

Els trastorns mentals ja afecten el 34% de la població a Espanya. Els problemes d’aprenentatge han crescut un 26,6% des del 2019, segons les dades de Sanitat. Gairebé quatre de cada deu persones es declaren sedentàries en el seu temps lliure.

El més llegit