El 15% dels casos d’Alzheimer es presenten amb variables atípiques

La Manuela va ser trobada un dia al carrer, totalment desorientada i sense gairebé parlar. No portava a sobre cap mena d’identificació. Algú la va traslladar a l’Hospital del Mar de Barcelona. Allà els metges es van fixar que només era capaç de pronunciar un joc de paraules que incloïa el seu nom. Tenia 70 anys i bon aspecte: estava ben vestida, neta i fins i tot portava les ungles pintades. Els sanitaris van activar el codi ictus. Però la Manuela no estava patint un ictus ni res semblant, sinó que té una variant minoritària d’Alzheimer denominada afàsia progressiva primària logopènica que es caracteritza perquè afecta el llenguatge, però no altres capacitats cognitives. La dona vivia sola i no té família directa, tot i que era perfectament capaç de cuidar-se de si mateixa. Però un dia es va desorientar i li va resultar impossible expressar què li passava, com s’anomenava i on vivia. Al carrer i sense parlar El nom de la Manuela és fictici, però la història és real. L’Hospital del Mar li ha donat l’alta aquesta setmana. Ha ingressat en una residència per a gent gran. "Vam conèixer la Manuela perquè va ingressar a urgències després de ser trobada al carrer sense parlar. Només deia un joc de paraules que incloïa el seu nom, però encara no sabíem que es deia així. Se li van fer proves per descartar un ictus o altres tipus de lesions cerebrals", explica la neuròloga de l’Hospital del Mar Aida Fernández Lebrero. Als metges els va confondre precisament que la dona tenia "bon aspecte". Les peces van començar a encaixar quan, l’endemà d’ingressar-la a l’hospital, una amiga de la Manuela va acudir al CAP del seu barri per informar que feia dies que no sabia res d’ella. Va donar el seu nom. Els serveis socials es van posar en contacte amb l’hospital, que va veure que la situació "encaixava". "Allà, a l’adonar-nos que es tractava de la mateixa Manuela, vam conèixer tota la història, ja que el CAP ens va donar el seu número d’historial. Resulta que era una dona que vivia sola i que no tenia família directa. Fa anys se li va diagnosticar Alzheimer, concretament amb afàsia progressiva, que es manifesta amb alteracions en el llenguatge", diu la neuròloga. Com explica Albert Puig-Pijoan, que també és neuròleg de l’Hospital del Mar, els símptomes de l’Alzheimer i de la majoria de malalties neurodegeneratives depenen de la zona del cervell en la qual s’acumulen, de forma anòmala, una sèrie de proteïnes i també depèn del tipus de proteïnes. "La gran majoria de casos d’Alzheimer es produeixen en una regió del cervell que està vinculada a l’adquisició de nova informació, de nous records. Però hi ha un petit percentatge de casos en què el cúmul es produeix en regions diferents", diu. És el que passa en el tipus d’Alzheimer que afecta persones com la Manuela. Inadvertida Prop del 15% de tots els casos d’Alzheimer es presenten amb variables atípiques. Una d’elles és l’afàsia progressiva primària. Aquesta tipologia pot afectar la parla, però no necessàriament altres capacitats cognitives. "El llenguatge queda afectat progressivament fins arribar al punt que no entenen res", diu Fernández Lebrero. El que li va passar a la Manuela fins que va ingressar a l’Hospital del Mar és encara un misteri. "Potser sortia a fer un tomb pel barri, feia la compra sense dir gairebé res i així la seva situació passava inadvertida. En el seu historial vam veure que fa temps que un neuròleg li havia diagnosticat Alzheimer, des que ella havia consultat amb un dermatòleg per una lesió a la pell. El dermatòleg va veure una cosa estranya i va decidir derivar-la al neuròleg", apunta la doctora. Els serveis socials llavors van posar en marxa la tutela de la dona, perquè vivia sola. Però aquella situació "mai es va acabar de resoldre". "Un dia va sortir al carrer, es va desorientar, no va saber expressar-se i va acabar a l’hospital", continua explicant. Fernández Lebrero assenyala que el tipus d’Alzheimer que pateix la Manuela, l’afàsia progressiva primària logopènica, pot ser també un símptoma d’altres malalties, ja que hi ha altres demències (que no són Alzheimer) que també presenten alteracions en el llenguatge. Tot i així, el 90% dels casos amb afàsia progressiva primària logopènica es deuen a la malaltia d’Alzheimer. El "típic" és aquell en què primer es veu afectada la memòria, la capacitat per retenir informació nova, tot i que amb el temps es perden les capacitats del dia a dia. No obstant, hi ha altres "variants" d’aquesta malaltia que comencen amb "problemes en la conducta, en l’orientació i en el llenguatge". És el cas de l’afàsia progressiva. La curiositat d’aquesta variant és que la resta de capacitats es mantenen intactes. Retardar-ne els símptomes El tractament en tots els tipus d’Alzheimer és el mateix. De moment no hi ha cura per a aquesta malaltia, però sí que hi ha fàrmacs que poden retardar-ne els símptomes. "La Manuela no va arribar a prendre-se’l, tot i que el metge l’hi va recomanar. Feia una vida bastant senzilla. Se les va arreglar sola fins ara", explica Fernández Lebrero. En el procés de cuidar-se, hi ha jugat un paper la xarxa sanitària, la connexió entre el centre de salut i l’hospital. La Manuela, després de passar pel centre hospitalari, ha ingressat en una residència per a gent gran. Els protocols han permès tramitar-ho "bastant ràpidament". "Els casos com aquest no són habituals; els afectats solen portar alguna mena d’identificació i la policia fa la seva feina", explica la neuròloga. El perfil de pacient que arriba desorientat sol ser més aviat el de consumidors de tòxics o persones sense llar.

El 15% dels casos d’Alzheimer es presenten amb variables atípiques

La Manuela, de 70 anys, en ple carrer, no va poder dir què li passava ni on vivia

«El llenguatge queda afectat fins que no entenen res», diu una neuròloga

Una variant minoritària de la malaltia, denominada afàsia progressiva primària logopènica, es caracteritza perquè afecta el llenguatge però no altres capacitats cognitives. Malalts com la Manuela es desorienten i no poden parlar.

El més llegit