L'estiu de l'"amnèsia climàtica": la calor extrema de 2022 i 2023 ha distorsionat la idea del que és normal

Fa uns dies, en l’atapeïda barra d’un bar de Barcelona i abans que irrompés l’onada de calor d’aquesta setmana, un jove comentava amb els seus amics que "aquest estiu no està fent calor", i ho sustentava afirmant que a casa seva només havien posat l’aire condicionat un parell de nits. Poc després, en una oficina, un home deia als seus col·legues que "aquest estiu no n’hi ha per a tant", perquè les temperatures no estan sent tan asfixiants com les de l’any passat. Mentrestant, a les xarxes socials, hi ha fins i tot qui va un pas més enllà i utilitza aquests mateixos arguments per afirmar convençut que "el canvi climàtic no existeix". Però, ¿què està passant realment aquest estiu? ¿Està fent més calor o més fred del normal? ¿I per què hi ha gent que afirma que estem davant d’"un estiu fresquet" just quan els registres indiquen que Barcelona acaba de viure el dia més càlid dels últims 110 anys i ha batut el seu rècord absolut de temperatura? "Tenim la percepció de la calor tan espatllada que qualsevol cosa ens sembla poc", assenyala l’ambientòleg Andreu Escrivà. Els experts ja parlen d’"amnèsia climàtica". Aquest terme, encunyat pel psicòleg Peter Kahn, fa referència a com l’avenç de la crisi climàtica distorsiona la nostra visió de la realitat i ens fa oblidar coses com, per exemple, què és un estiu normal. D’una banda, perquè les generacions més joves no visualitzen com era el món abans de l’impacte de la crisi climàtica. I, de l’altra, perquè cada extrem climàtic que passa ens fa una mica més "insensibles" davant el següent. Com a mostra d’això, un equip d’investigadors de la Universitat de Califòrnia va analitzar més de 2.000 milions de tuits publicats durant episodis d’extrems climàtics als EUA i va veure que la gent va passar de "mostrar molta preocupació sobre el tema" a gairebé ignorar-lo. "Vivim sota la síndrome de la granota bullida: la societat s’està acostumant a condicions climàtiques tan extremes que ja no s’adona que es tracta d’una condició excepcional", diuen els autors d’aquesta anàlisi, liderada per la climatòloga Frances C. Moore. Creixement exponencial La percepció de la calor en els estius espanyols també és un exemple d’aquest fenomen. Segons els registres històrics de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), als anys 70 i 80, Espanya tenia una o màxim dues onades de calor a l’any i duraven entre tres i cinc dies en total. En l’última dècada, el nombre d’onades de calor i la durada d’aquests episodis s’ha multiplicat per dos. També han crescut de forma exponencial el nombre de províncies afectades i les jornades amb valors extrems. Els estius de 2022 i 2023 van ser els més extrems des que tenim constància. I aquest any, tot i que no s’hagi arribat a valors tan elevats com els anteriors, els registres també indiquen que estem per sobre del normal per a l’època. "Els últims dos estius van ser tan asfixiants que van tenir un impacte brutal en la nostra consciència col·lectiva. Va marcar un punt d’inflexió al nostre cervell perquè ens va fer creure que era la nova normalitat climàtica, i ara tot el que no arribi a aquells llindars ens sembla poc", diu Escrivà. "Però la crisi climàtica no significa que cada any hagi de ser més calorós que l’anterior, sinó que en general registrarem temperatures més càlides que fa 40 o 50 anys", comenta el divulgador ambiental. En aquest sentit, només cal mirar els registres històrics per veure que els termòmetres han anat augmentant progressivament a Espanya en les últimes dècades fins arribar a la situació actual, en la qual vivim un estiu per sobre de la mitjana i, tot i així, ens "sembla poc". La nostra percepció de la calor no sempre coincideix amb el que diuen els termòmetres, sinó que depèn de factors molt més subjectius. Segons explica el científic i divulgador climàtic Fernando Valladares, per exemple, no sent la mateixa calor una persona que viu aquestes temperatures quan està de vacances, dins d’una piscina i amb un refresc a la mà, que algú que ha de treballar 12 hores al sol i amb altes temperatures. Tampoc pateix la calor de la mateixa manera una persona que es passa els dies en edificis amb aire condicionat que algú que viu en una llar asfixiant, sense ventilació i sense possibilitat de refrescar l’ambient. "Aquestes circumstàncies distorsionen molt la percepció de la calor extrema, però només cal mirar al nostre voltant per adonar-nos que aquestes condicions suposen una veritable amenaça", comenta el científic afiliat al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Però, més enllà del que passa a les nostres llars, de la nostra percepció de la calor o del molt que patim o no aquestes temperatures, Valladares convida a "mirar més enllà" per veure l’impacte que està tenint la calor en altres regions del món. "A Espanya hem tingut la sort que aquest estiu ha començat suau en comparació amb altres anys, però en altres llocs del món aquesta estació està sent molt extrema. A l’Aràbia Saudita, més de 1.300 persones han mort de calor durant la peregrinació anual que fan a la Meca. A Itàlia i a Grècia, a pocs centenars de quilòmetres de nosaltres, s’han registrat unes onades de calor tan tremendes que han polvoritzat rècords absoluts de temperatura i han deixat diverses desenes de morts per calor". "Això és el que la ciència climàtica ens va dir que passaria si se segueix cremant carbó, petroli i gas. I sabem que el planeta es continuarà escalfant fins que deixem de cremar combustibles fòssils i arribem a emissions zero", assegura la climatòloga Joyce Kimutai.

L'estiu de l'"amnèsia climàtica": la calor extrema de 2022 i 2023 ha distorsionat la idea del que és normal

Els experts assenyalen que les altes temperatures dels dos últims anys "han alterat completament" la percepció de la calor i impedeix veure l'excepcionalitat dels registres. "Qualsevol cosa ens sembla poc", afirmen

Catalunya arriba a màximes que superen els 43 graus

El més llegit