La tradició de fer caixa

A un li havien ensenyat a l’escola que les revolucions eren una cosa grandiosa, traumàtica, disruptiva, duradora, una cosa que canviava vides i hisendes, reis i governants. La russa, la francesa, la gloriosa. Ara les revolucions són a les xarxes socials, revolucions quotidianes, micropreses de les nostres Bastilles més íntimes o dels nostres palaus d’hivern més quotidians. Revoluciona la xarxa en tal i en tal altre i aquestes revolucions i efervescències duren una estoneta, un dia, uns dies. No ets ningú si no estàs al corrent de la revolució nostra de cada dia. Que abans eren a Twitter, després a Instagram i ara també a TikTok. -Escolti, no es descuidi del Facebook. Un s’aixeca ja no buscant cafè i titulars o la torrada i la dutxa, sinó la revolució del dia. L’escàndol. Amb tanta gent posant el crit al cel ja hi ha un gran percentatge del personal en pilotes, amb les vestidures esquinçades una vegada i una altra, ja fetes parracs, els sacsons a l’aire, les intencions també. El que li prepara al nòvio Més li val a un per al seu progrés social i desenvolupament en la conversa del cafè a mig matí estar al corrent del que es cou a les xarxes que de les eleccions a Veneçuela, l’evolució de Kamala Harris o les negociacions per formar Govern a Catalunya. Una d’aquestes revolucions la protagonitza aquests dies RoRo, una influencer amb ulleres d’empollona i dicció de gata maula que llança vídeos explicant el que li prepararà al seu nòvio. El Pablo. I escolta, la dona sap cuinar, els vídeos estan treballats i el que subscriu ja li ha copiat alguna recepta, si bé presenta certa tendència a les salses que engreixen, ja saben que Déu va inventar el menjar i el dimoni, les salses. No és qüestió de tastar totes aquestes receptes en plena temporada de platja. Rocío Bueno, que així s’anomena, de 22 anys, traductora i que viu amb els seus pares a Madrid, té més de 2,7 milions de seguidors a TikTok, també a Instagram, una audiència per la qual mataria qualsevol mitjà de comunicació convencional, avui dia que programes de televisió seguidíssims són vistos per un milió de persones. En les seves gravacions es vanagloria de satisfer els desitjos de la seva parella i sol començar amb la tornada "Avui el Pablo m’ha demanat" o "Avui a el Pablo li venia de gust". No només cuina No es limita a cuinar. També li ha editat, enquadernat, maquetat, un llibre que el tal Pablo volia llegir. No només de mandonguilles d’ànec viu l’home. Aquesta actitud de dona ingènua i servicial, bondadosa, submisa, entregada, li ha generat una allau de crítiques. Allau de crítiques és l’expressió eufemística per designar el que en realitat és una emprenyada que déu-n’hi-do. Sí, déu-n’hi-do. L’han acusat de masclista i d’encapçalar el moviment tradwife (en anglès: dona tradicional), en voga als Estats Units, que reivindica la família, la llar, el rol antic i tradicional de la dona i que en el seu aspecte més radical s’oposa al feminisme. Dones que adopten l’estètica femenina dels anys 50 i assumeixen i reivindiquen el seu paper com a cap de família complaent amb els desitjos de l’home, del mascle, del que surt a pencar. Com en aquells anuncis televisius del franquisme en què s’instava la dona a complaure el seu home, no parlar de problemes, tenir-li sempre una beguda preparada a l’arribar i complir les seves obligacions conjugals quan se li requeria. Rocío Bueno, RoRo, per la seva banda, diu que ella mateixa és un mem i que li encanta. "Soc feminista, però no a l’estil de les que pel carrer em criden esclava", va dir en una entrevista amb El Mundo. Tot pot ser un posat, és clar, ja va ser influencer d’altres matèries. I suposem que tant cuinar també li estarà generant pasta, ingredient imprescindible i que ve de gust en el negoci de les xarxes, en què es passa d’un nombre acceptable de seguidors, odiadors o espectadors. "El Pablo sempre menja a la seva hora", proclama RoRo, a la qual li queda temps per despatxar amb l’agència que la representa, Okiko, i que ja li ha aconseguit quatre grans anuncis, un d’aquests amb Argal. Més que una dona tradicional, és una tradicional manera d’aconseguir pasta en aquests temps. Que no sabem si cuina al dente o a termini fix. Emplaçant hàbilment productes en els seus vídeos també. A veure què li ve de gust avui menjar al Pablo.

El més llegit