Revolució en la lluita contra l’obesitat

Quan Dan Azagury va agafar les regnes de la Clínica per al Control de pes i Estil de vida de la Universitat de Stanford, a Califòrnia, el centre atenia uns 100 pacients d’obesitat a l’any. Com a cap de Cirurgia Mínimament Invasiva i Bariàtrica, realitzava operacions de reducció d’estómac i supervisava tractaments amb fàrmacs, sobretot per a persones que no podien passar pel quiròfan per l’alt risc que suposava per a la seva vida. Però, en qüestió d’any i mig, l’afluència al centre mèdic es va multiplicar per 20, fins a assolir més de 2.000 pacients. Azagury hi dona una explicació directa: "Va ser el fenomen Ozempic". "El que ha canviat Ozempic és tenir un medicament que de veritat funciona. Abans, l’únic tractament realment eficaç era la cirurgia", explica Azagury a EL PERIÓDICO. Durant dècades, tan sols entre un 10% i un 15% de pacients farmacològics "perdien una mica de pes". Amb aquesta nova generació de medicaments (Ozempic, Wegovy, Mounjaro o Zepbound), prop del 90% tenen una bona resposta, explica el doctor: "Ha canviat completament els nostres horitzons". "Hi ha un estigma increïblement alt amb l’obesitat, com si fos un problema de personalitat perquè no tens voluntat per perdre pes. Però es tracta d’un problema mèdic", argumenta Azagury. "El fenomen Ozempic fa que la gent entri en el sistema mèdic, perquè saben que ara hi ha un tractament", hi afegeix, i matisa que igualment la medicació ha d’anar acompanyat d’una vida activa i saludable. 800 milions d’afectats Ozempic s’ha convertit en la drecera per referir-se a tota aquesta gamma de fàrmacs que ja estan revolucionant la manera de tractar l’obesitat, una malaltia que afecta 800 milions d’adults arreu del món, 100 milions d’ells als EUA (al 40% de la població nord-americana). Aquesta patologia en porta d’associades, com diabetis, cardiopaties, artritis, fetge gras i certs tipus de càncer, que sobrecarreguen els sistemes de salut pública. Paradoxalment, el que ha fet famós aquest medicament és el mal ús que algunes celebrities en fan per perdre uns quilos. Però l’autèntic fenomen és mèdic, i trenca el sostre dels tractaments contra l’obesitat: dona opcions a pacients reticents a l’operació i esperança a casos abans categoritzats com a intractables. El descobriment va ser gairebé per accident. Algunes cirurgies bariàtriques, a més de la reducció d’estómac, fan un bypass gàstric: es reconnecta l’intestí amb tal de reconfigurar la segregació de l’hormona intestinal GLP-1 (pèptid similar al glucagó-1), que en persones amb obesitat es desajusta i els impedeix la sensació de sacietat. El que es va començar a observar és que, després de l’operació, els pacients diabètics deixaven de ser-ho en qüestió de dies, fins i tot abans que comencés la pèrdua de pes. Així es va revelar que aquesta hormona podia també regular el sucre en sang i, amb aquest principi actiu, es van començar a fabricar fàrmacs contra la diabetis. Llavors hi va haver un segon gir de guió: la gent que es tractava per a la diabetis per aquest mètode perdia pes. Frivolització De la frivolització de l’ús del fàrmac –i del boom mediàtic i social, portant-lo a deixar una empremta com la que al seu dia van suposar el Prozac o la Viagra– en tenen gran part de responsabilitat la presentadora Oprah Winfrey o la influencer Kim Kardashian, que van introduir el cos Ozempic com a cànon estètic de la primesa. El medicament només es ven sota prescripció però, sovint, persones adinerades i influents aconsegueixen receptes per a les quals no tenen necessitat mèdica. "Les celebrities estan abusant d’aquest medicament i en fan gala", admet EL PERIÓDICO Steven Kahn, endocrí i director del Centre d’Investigació de la Diabetis de la Universitat de Washington, que dirigeix un programa de recerca sobre obesitat. "Aquest medicament no és per perdre uns quilos", explica, i afegeix que encara es desconeix "quin és l’impacte de la sobremedicació de joves sans". Els EUA s’han convertit en camp de proves d’aquests fàrmacs. Dos terços de les vendes mundials d’Ozempic es registren en aquest país, on les prescripcions s’han multiplicat per 40 respecte als anteriors cinc anys. La seva popularitat és absoluta: més del 80% diu almenys haver-ne sentit parlar. Les xarxes socials han sigut un important altaveu: els 100 primers vídeos mostrats a TikTok sota el hashtag #Ozempic van tenir, en conjunt, més de 70 milions de visites el 2023. "El mal ús d’aquests fàrmacs genera un problema d’accessibilitat", lamenta el doctor Kahn. El desproveïment provoca una pujada de preu: uns 1.000 dòlars al mes en tractaments de llarg termini o fins i tot vitalicis. En el sistema sanitari eminentment privat dels EUA, l’accés al medicament passa per la cobertura de les companyies d’assegurances. El preu –que a Espanya oscil·la entre 180 i 300 euros i només està finançat per a persones diabètiques– serà també un repte a Europa i marcarà l’accessibilitat i el seu impacte real. De moment, el pelotazo econòmic l’està fent la companyia danesa Novo Nordisk, la matriu darrere d’Ozempic (per a la diabetis) i, des del 2021, Wegovy (obesitat). L’anomenat miracle danès ja està valorat en 600.000 milions de dòlars, sis vegades més que fa tres anys i més que el PIB de la seva Dinamarca natal. El seu competidor nord-americà, Eli Lilly, comercialitza Mounjaro (obesitat i diabetis) i, des del 2023, Zepbound (obesitat). La indústria dels medicaments per aprimar-se, copada per aquest duopoli, podria arribar als 100.000 milions de dòlars el 2030, segons els analistes. La bretxa econòmica i social s’aguditza, en el cas nord-americà, quan les companyies d’assegurances deixen de cobrir el tractament. Va ser el cas d’un pacient d’Azagury, que va perdre 40 quilos en un any amb Wegovy i va recuperar 30 quilos en un mes i mig, quan no va poder pagar-lo pels seus mitjans. "És molt difícil per a una persona fer sostenible el pagament del tractament", lamenta el doctor. Fa dues setmanes, aquest pacient va optar per una operació bariàtrica, de retorn a l’antic mètode. Quant als efectes secundaris, apareix l’efecte rebot, que és més gran si el fàrmac es deixa de cop: la gana esdevé incontrolable. La reacció adversa més comuna mentre es pren són nàusees i diarrees, però també pot presentar inflamació del pàncrees, que requereix hospitalització. També s’ha detectat un percentatge de suïcidis de persones en tractament. "Encara investiguem els efectes en l’estat d’ànim amb aquesta medicació, no està gens clar", explica Sarah Kim, de l’Hospital General de San Francisco, que assenyala els interrogants sobre si els resultats se sostenen a llarg termini.

Revolució en la lluita contra l’obesitat

El preu dels productes, no sempre cobert per la sanitat pública, en marcarà l’impacte

Als Estats Units hi ha 100 milions de persones amb aquesta patologia: el 40% de la població

Una nova generació de fàrmacs arriba a Espanya després de triomfar als EUA, amb l’esperança de ser un tractament eficaç per a milers de persones

El més llegit