"L’ansietat pel menjar deixa d’existir"

Tots volen explicar la seva història, però no tots desitgen sortir de l’anonimat, potser per l’enorme estigma que encara pesa sobre l’obesitat. No obstant, tots testifiquen el "canvi total" en les seves vides que es va obrar una vegada van començar a consumir Ozempic, Wegovy o Mounjaro, els tres fàrmacs disponibles a Espanya altament efectius per tractar aquesta malaltia biològica. "A mi l’Ozempic m’ha canviat l’autoestima. La tenia una mica tocada, com totes les persones obeses", explica Ariadna Farré, infermera (i pacient) a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i l’única dels quatre testimonis entrevistats per a aquest reportatge que vol parlar públicament. La seva història va començar fa tres dècades. "Jo he treballat 30 anys de nit i ja ho saps: es menja malament i es dorm poc. Fa 10 anys em van diagnosticar diabetis". No obstant, tolerava "fatal" tots els fàrmacs fins que va aparèixer l’Ozempic, que circula a Espanya des del 2019 i que està indicat per a persones que pateixen tant diabetis de tipus 2 com obesitat (les dues patologies van habitualment associades). "Junt amb la dieta i l’esport, vaig aconseguir baixar 22 quilos en un any i mig. Vaig arribar a pesar 105 quilos i ara estic en 78. Estava en llista d’espera per fer-me una cirurgia bariàtrica i no va ser necessari", diu Farré, de 57 anys. L’Ozempic, reconeix, li va servir de motivació. "Vaig canviar d’hàbits i, segons la doctora, això és ara el que fa que em mantingui en el meu pes", explica aquesta dona que, tot i així, lamenta que molta gent consumeix Ozempic (des de la sanitat privada es fan receptes menys justificades) simplement perquè arriba l’estiu i vol aprimar-se. Aquest mal ús del fàrmac va ser el que va provocar que, durant mesos, Espanya patís desproveïment de l’Ozempic, cosa que va deixar moltes persones amb diabetis sense tractament. L’arribada al maig del Wegovy, indicat només per a l’obesitat, va solucionar aquest problema. "Qualsevol medicament ha de tenir control mèdic", insisteix aquesta infermera. Assaig clínic El David (nom fictici), de 66 anys, va entrar fa quatre anys en l’assaig clínic del Mounjaro, el fàrmac també indicat per a la diabetis de tipus 2 i l’obesitat que es comercialitza a Espanya des de l’1 de juliol. "Vaig entrar en l’estudi per ser diabètic. A més, pesava 120 quilos. Tenia obesitat i els índexs glucèmics disparats", explica el David. Assegura que, "al cap d’un mes", va començar a no tenir gana. "I així vaig estar un any. Em punxava una vegada al dia. I vaig baixar fins als 78 quilos", assegura. A l’acabar l’assaig clínic, va deixar de prendre el Mounjaro, si bé aquests tractaments, al ser per a malalties cròniques, és possible que s’hagin de prendre de per vida. Els doctors encara no ho saben exactament, atesa la seva recent aparició. El David va tornar a pujar de pes fins als 87 quilos, però ha aconseguit mantenir-se a base de millorar la dieta. L’Alba (nom fictici), de 53 anys, va guanyar 10 quilos a causa d’una medicació que prenia i que la va inflar molt. El seu pes idoni eren 70 quilos i va arribar a assolir els 82. No obstant, al no tenir diabetis de tipus 2, el seu endocrí, "amb molt bon criteri", no li va voler receptar l’Ozempic. Va ser el maig passat que li va receptar el Wegovy, que es distribueix a Espanya des d’aquell mes. "En un mes i una setmana he baixat 4,5 quilos. Jo em considerava obesa i el doctor volia que em sentís bé amb mi mateixa. Em feia mal l’esquena, els genolls...", explica. Ara tot això ha desaparegut perquè aquesta medicació, assegura, "et treu l’ansietat de menjar". "Tens com una sensació de sacietat i de més tranquil·litat", explica l’Alba. A més, físicament es troba "millor" i "motivada" per continuar baixant de pes i cuidant-se. Això sí, costa el que costa: 180 euros al mes la caixa. "No tothom s’ho pot pagar, perquè, tot i que sigui la mateixa molècula que l’Ozempic, no m’entra per la seguretat social". El mateix explica la Susana. "Sempre he sigut gran, alta, mai he sigut prima. Feia exercici, però amb la covid, la menopausa i al preparar unes oposicions vaig començar a guanyar quilos i quilos... I va arribar un moment en què vaig dir: ‘Cal baixar’", explica aquesta dona de 55 anys. Aquesta va ser la raó per la qual va acudir a la Vall d’Hebron, on li van començar a fer proves. "No et donen el fàrmac d’entrada". Des del maig, la Susana pren el Wegovy i, a més de la gradual pèrdua de pes ("no sé dir-te exactament quants quilos he baixat perquè no vull entrar en aquesta bogeria"), va notant-se "més àgil" i amb "més mobilitat". "Em canso menys. I això són signes que em vaig aprimant. La roba em comença a anar gran i em sento molt millor", assenyala.

"L’ansietat pel menjar deixa d’existir"

Aquests tractaments, al ser per a trastorns crònics, es podrien haver de prendre durant tota la vida

«Al cap d’un mes de prendre Mounjaro vaig començar a no tenir gana», explica un usuari

Els consumidors d’Ozempic, Wegovy i Mounjaro expliquen a EL PERIÓDICO que es troben «més àgils» i «motivats» per canviar els seus estils de vida. «L’Ozempic m’ha canviat l’autoestima», afirma una pacient.

El més llegit