Lamine Yamal i Nico Williams també golegen el racisme

Lamine Yamal i Nico Williams estan ascendint a velocitat d’esprint a l’altar dels herois socials. Es tracta de dos joves amb històries de vida diferents però tots dos de família migrant –els pares del navarrès van fer la perillosa travessia del Sàhara–, classe popular i els únics jugadors negres de la selecció espanyola. La seva presència, com no, ha posat en marxa la maquinària xenòfoba. No obstant, el seu impacte també està contribuint a esquerdar els discursos antiimmigració que consumeixen els més joves a les xarxes socials i a ampliar els horitzons vitals d’una generació de xavals que han crescut entre dificultats i el racisme quotidià. "Són només uns nois que han decidit jugar amb ‘La Roja’ i, sense voler-ho, han fet un avenç i s’han convertit en referents, no només per als nens, sinó també per als adults", explica Raquel Elá, mestra en una escola de primària de l’Hospitalet de Llobregat. Ella és d’origen equatoguineà, com la mare de Yamal, i va compartir amb els seus fills l’alegria després del gol del jugador a la semifinal. També ho van fer molts dels seus amics guineans o nigerians. En un bar marroquí del barri del Remei de Vic, el Bilal, el Reda i l’Ahmed, de 16 anys, bullen d’entusiasme. "Sense Lamine, Espanya s’enfonsa, ell és com nosaltres", comenten en un perfectíssim català. Per a la mestra, és de summa importància l’augment de la diversitat entre les figures de l’esport. "Cada vegada comencen a tenir ídols més variats, com Nico i Iñaki Williams o Ana Peleteiro…". De fet, des del Club Esportiu de Vilassar de Dalt, Modesto Fraile, entrenador i coordinador de futbol base, afirma: "Lamine serà el nou Messi. Al nostre equip tenim molts nens de diferents nacionalitatés, i ara ja és el seu referent". "Tenir figures amb visibilitat és important perquè inspira els nens: quan admiren algú es veuen reflectits en aquesta persona", assenyala Ingrid Borikó, una jove estudiant que va centrar el Treball de Recerca de batxillerat en la falta de models de docents per a les alumnes negres afrodescendents. "Per mi, tenir referents és sinònim d’esperança i de possibilitat, perquè quan veig algú semblant a mi que destaca en una cosa que m’agrada, em fa tenir la il·lusió que jo també puc arribar a ser així i no ser l’única", diu. Dissolvent d’estigmes Hi ha consens en el fet que, al parlar de models, Yamal i Williams no només ho són per a xavals que es puguin sentir identificats amb ells –tant per l’origen de les seves famílies com per la seva classe social–, sinó que també es poden convertir en potents dissolvents dels estigmes i estereotips nocius que es llancen des de l’extrema dreta. "Crec que la seva visibilitat sí que pot funcionar com una espècie d’antídot contra el racisme i els discursos d’odi, sobretot entre els adolescents", explica el Mohamed, futur estudiant d’Antropologia de 19 anys. Una espècie de contrapès contra els missatges que es llancen a través de youtubers i a les xarxes socials, i que estan socialitzant les generacions més joves. "No crec que sigui el mateix per a la gent més gran que tingui actituds racistes, però entre els més joves sí, perquè, més enllà d’internet, també estem molt més acostumats a viure en entorns diversos i tots intentem avenir-nos", assenyala el Mohamed. En aquest sentit, l’última enquesta sociopolítica del CEO apunta que les persones d’entre 16 i 24 anys són els que més relació d’amistat tenen amb persones d’origen migrant (un 61%). Frenar l’augment del racisme No obstant, ¿el fenomen deixarà pòsit? ¿Quin abast tindrà finalment l’impacte de les noves figures? La majoria de persones consultades fan una crida a la cautela. Coincideixen que Yamal i Williams són un pas endavant amb moltes derivades, però no poden ser els únics ni tampoc ells sols poden acabar amb fenòmens socials tan arrelats com el racisme. "El futbol és efímer. Després de la final, quan acabi l’Eurocopa, aquest fenomen decaurà", assenyala Elá, que afegeix: "La realitat és que l’extrema dreta ha crescut entre els joves, i fan falta molts lamines i nicos perquè canviï aquest pensament: la seva propaganda és senzilla, negativa i cerca fer enfadar la gent", afegeix la docent. De fet, l’Estudi sobre les percepcions i actituds racistes i xenòfobes entre la població jove d’Espanya, realitzat pel Centre Reina Sofia de Fad Joventut el 2022, assenyalava que el 25% dels joves d’entre 15 i 29 anys –sobretot homes– mostren actituds clarament racistes, sobretot contra la comunitat gitana i africana. En aquest sentit, la docent recorda que moltes de les idees que repeteixen els més joves els hi inculquen els adults del seu entorn: "A moltes cases hi ha familiars que culpen de tot la immigració, que generalitzen i estigmatitzen comunitats dient coses com ‘tots els marroquins fan això’, o ‘els negres es barallen’". Així que per molt que tinguem una espurna com Lamine Yamal i Nico Williams, i el reconeixement que se’ls dona, encara queda molt camino per recórrer". Stella Alais, politòloga, també relativitza l’impacte instantani i generalista de l’efecte Lamine Yamal –"molta gent n’està fent un heroi i l’individualitza, com dient que ell és diferent i mereix ser espanyol o català perquè sí que s’ha integrat"–. No obstant, sí que creu que és molt important que, fins i tot sent tan jove, el noi de Rocafonda doni visibilitat a la lluita antiracista i a un barri que alguns han definit com "un femer multicultural": "Perquè amb aquest tipus de gestos els està dient a molts xavals que sí que poden lluitar pel que volen", afegeix. "Per a l’escriptora i activista antiracista Desirée Bela-Lobedde, "figures com Yamal i Williams són referents molt necessaris, especialment per als nens". "Poques vegades–afegeix– tenim l’oportunitat de veure persones que s’assemblen a nosaltres representats de manera positiva: això ens dona la possibilitat de somiar". No obstant, la representativitat i presència de referents continuen estan lluny de l’ideal. "La visibilitat intermitent i instrumentalizadora que se’ls està donant a aquests jugadors també provoca comentaris i reaccions exagerades", apunta l’escriptora. L’important, recalca, és normalitzar la presència de persones racialitzades. "És important que no només es parli de nosaltres a les notícies en contextos de criminalització o en coses excepcionals", afegeix Lobedde, que recorda que la ficció i el cine també són espais on apressen referents que dinamitin estereotips. "En el futbol i l’esport en general es desperten passions molt primitives: si ho fas bé, estic amb tu al màxim, i si no, no tinc cap problema per insultar-te i ser racista", critica l’activista. "Cal allunyar-se de la idea que si ho fan bé són espanyols, i, si no, immigrants", adverteix Elá.

Lamine Yamal i Nico Williams també golegen el racisme

Els herois de l’Eurocopa s’erigeixen en antídot contra els discursos d’odi entre els més joves / Investigadors, activistes i joves d’origen estranger exploren el seu impacte social

El més llegit