El 75% de municipis no han fet encara els deures contra l’amiant

L’amiant és una amenaça per a la salut pública. La construcció va estendre durant dècades aquesta substància mitjançant sostres, canonades i altres peces de fibrociment, fabricat amb el component que resulta tòxic quan es deteriora i desprèn pols. L’ús i la venda d’amiant estan prohibits a Espanya des del 2002 i triga entre 30 i 50 anys a degradar-se, per la qual cosa gairebé la totalitat de les plaques encara instal·lades amenacen d’escampar fibres insalubres, capaces de causar alteracions pleurals, malalties respiratòries cròniques i càncers. El nou visor aeri de sostres amb amiant difós per la Generalitat revela que Catalunya concentra encara 122.262 teulades de fibrociment com a mínim. S’estima que pesen 683.729 tones, només una part dels prop de quatre milions de tones que el Govern creu que queden per extirpar. El mapatge es considera parcial fins que diverses instàncies –entre d’altres, els ajuntaments– confirmin i ampliïn l’abast de la presència de l’element. La UE estipula que l’asbest ha de desaparèixer dels edificis públics d’aquí al 2028 i ha d’erradicar-se als immobles de titularitat privada abans del 2032. No obstant, la majoria dels municipis catalans encara no tenen els plans que la norma els exigeix redactar perquè el material perillós sigui eliminat per complet en menys de vuit anys. La llei estatal de residus i sòls contaminats del 2022 va disposar que totes les localitats han d’elaborar un cens d’edificis i espais amb amiant, a més d’un calendari per planificar-ne la retirada. Es va concedir un any de marge, que es va esgotar el 10 d’abril del 2023. Els documents havien de remetre’s a l’autoritat competent de cada autonomia. A Catalunya, la política de desamiantat depèn del Departament de Presidència de la Generalitat. La conselleria respon que "cap ajuntament va presentar el cens i el calendari de retirada dins del termini fixat". Respostes pendents Catorze mesos després de finalitzar el termini, Presidència ha rebut els inventaris d’"uns 250 ajuntaments, aproximadament el 25% del total dels municipis de Catalunya". La comunitat aglutina 947 poblacions. El departament qualifica els llistats entregats com a "primeres versions". "La gran majoria són estudis parcials i estan en procés de revisió", diu la conselleria. Anticipa que el gruix dels municipis haurà "d’ampliar i afinar" la informació. Al seu torn, a la Generalitat li toca acabar d’identificar l’amiant als seus equipaments. Espera acabar durant el segon semestre del 2024. ¿Per què cap localitat va contestar a temps el requeriment per identificar l’amiant acumulat? ¿I per què tres de cada quatre continuen sense atendre’l? EL PERIÓDICO ha preguntat als consistoris de les 15 ciutats més poblades de Catalunya. La meitat no ha respost. Per la seva banda, Sant Boi de Llobregat confiava a enviar el seu cens a la Generalitat aquests últims dies, igual que Sabadell, que ha detectat 888.491 metres quadrats de cobertes amb fibrociment, el 97% en instal·lacions privades. Santa Coloma de Gramenet contractarà una empresa per catalogar els edificis municipals on persisteix la substància nociva i Girona treballa per posar dates a la retirada. Terrassa ha trobat que el 30% dels immobles privats i el 12% dels públics contenen amiant. Badalona no té un cens de l’amiant ni en edificis municipals ni privats, ni un calendari previst per a la seva retirada. Barcelona ha aportat un registre dels edificis municipals que han conservat el material i un calendari d’actuació. Es compromet a deslliurar-se de tot l’amiant "abans del 2028" i examina l’estat de degradació del material que ha perdurat. El consistori indica que prioritzarà arrencar els sostres amb fibrociment que, a través del visor del Govern, "siguin a uns 100 metres de punts sensibles". La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona troba a faltar concreció. "Fa un any que no tenim novetats", es queixa Joan Maria Soler, membre del col·lectiu. Demana que es creï una taula per acordar el desamiantat a Barcelona, que el cens d’edificis municipals sigui públic i se’n planifiqui el desmuntatge. El responsable d’assessorament i coordinació de projectes estratègics del Departament de Presidència, Francesc Bonnin, atribueix el retard de les corporacions locals a proporcionar els informes preliminars per desprendre’s de l’amiant a la "falta de recursos", en especial dels pobles menys habitats. "Estan molt infrafinançats, molts no tenen recursos humans i no saben per on començar. No tenim inspectors, però els oferim suport tècnic i assessorament", explica. Bonnin apunta al Govern central, que va atorgar un any de límit per localitzar l’amiant pendent d’extreure. "No s’havia de posar aquesta obligació sense donar recursos ni pautes. Hauria de donar ajudes per al cens i la retirada", suggereix. La Generalitat constata que creixen els ajuntaments que preparen els seus registres: "Anem atenent nombroses consultes tècniques, cosa que ens fa pensar que la xifra de censos presentats augmentarà significativament en els pròxims mesos". L’Associació Catalana de Municipis (ACM) imparteix cursos amb la Generalitat perquè els governs locals desencallin els censos. A part, reivindica que "tota nova atribució de competències" als governs locals "ha d’anar acompanyada de l’assignació de recursos suplementaris necessaris per finançar-les". Encara que detecta que s’han incrementat, opina que els fons per alliberar-se d’amiant "són manifestament insuficients". Bonnin admet que les sol·licituds d’auxili per costejar obres de supressió del component perillós estan en auge i superen les previsions de la Generalitat: "Fa anys hi havia convocatòries que quedaven desertes o no s’esgotaven. Hi va haver una reserva de 50 milions d’euros el 2023, però rebem peticions per 140 milions. Hi havia 10 milions més per al 2024, però no estan disponibles al no aprovar-se el pressupost". Els privats, també Una de les carències amb què la Generalitat sol topar al revisar els balanços dels municipis és que no inclouen l’amiant existent en propietats privades. Sobre això, l’Ajuntament de Barcelona prega "eines per obligar els privats" a desfer-se de l’amiant. "No tenim cap normativa més enllà de la disciplina urbanística, que només permet una sanció lleu. A més, cal plantejar ajudes per facilitar que el privat faci la retirada", advoca. El Govern de Pere Aragonès va aprovar el projecte de llei per a l’erradicació de l’amiant al maig, però queda en mans del pròxim Executiu tramitar-lo al Parlament per ratificar-lo. Les víctimes apressen que la norma no es retardi més. "S’ha d’aprovar durant aquesta legislatura", urgeix Miguel Moreno, portaveu dels Jubilats de Macosa-Alstom Afectats per l’Amiant. D’aquella fàbrica de Barcelona, tancada fa més de 30 anys, encara emmalalteixen i moren operaris per l’afectació relacionada amb l’asbest. "En els últims 20 anys, portem 40 companys morts", recorda.

El 75% de municipis no han fet encara els deures contra l’amiant

La Generalitat va destinar 50 milions el 2023 a aquestes tasques, però hi va haver peticions per valor de 140 milions

L’amiant està prohibit a Espanya des del 2002 i triga de 30 a 50 anys a degradar-se

Només un de cada quatre ajuntaments catalans ha elaborat el cens i el calendari obligatoris per retirar el material tòxic, tots fora de termini i la majoria amb informació insuficient

Catalunya concentra almenys 122.262 teulades de fibrociment

El més llegit