Pla per alleujar víctimes del trànsit

Un accident múltiple a l’Eixample de Barcelona en el qual es veuen implicats un vehicle, una motocicleta amb passatger i un vianant. Aquests dos últims resulten ferits. També aquest any, al Poblenou, un turisme té un contratemps amb una moto. El balanç: un lesionat. Aquests són dos casos de justícia restaurativa o reparadora que es tramiten en una prova pilot que ha posat en marxa la Guàrdia Urbana i el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) sobre accidents de trànsit a la ciutat. No només per fer de mitjancer i resoldre el conflicte, sinó també perquè les víctimes o els seus familiars directes es puguin sentir reparats en una trobada amb l’autor del sinistre. Aquest sistema ha de comptar amb l’acceptació de les parts implicades i és gratuït. Es calcula que a l’any podrien resoldre’s d’aquesta manera uns 800 casos d’aquestes característiques. La justícia restaurativa o reparadora és una via per a la resolució de conflictes que es fa mitjançant el diàleg i la participació de tots els implicats i el seu objectiu és la reparació del mal causat a la víctima (no té per què ser econòmica). També, d’alguna manera, que la persona que ha causat l’accident o ha comès un delicte es pugui expressar davant el perjudicat o disculpar-se per la seva acció. Nacions Unides, com el Consell de la Unió Europea, aposta per aquest sistema per solucionar controvèrsies i per facilitar la conciliació i la reparació de les víctimes. Protocol i assessorament Amb base a aquest criteri, s’ha posat en marxa aquesta prova pilot. El protocol d’actuació assenyala que, quan es tingui lloc un accident de consideració a la ciutat, la policia municipal podrà informar els implicats de l’existència d’aquest servei d’orientació jurídica o fer una derivació directa d’aquells casos que, per la seva urgència i gravetat, així ho requereixin. "El propòsit és facilitar als ciutadans informació i assessorament de com actuar i d’on dirigir-se", assegura Sofía Torras, que és la directora del centre ADR (Centre per a la Resolució Alternativa de Conflictes) de l’ICAB. Els implicats poden aportar, si ho consideren, l’advocat que designin. "El projecte neix d’una veritable inquietud humana i una clara vocació de servei dels agents policials. Després d’un accident, el xoc que pateixen les persones involucrades en ell genera inquietud i interrogants. ¿Com està la víctima? ¿Es recuperarà? ¿Sobreviurà? En els dramàtics casos d’accidents mortals: ¿com estan els familiars? ¿Puc fer alguna cosa per ells? ¿Puc demanar perdó? ¿Puc parlar amb ells?", explica l’advocada i mediadora Paz Vallès Creixell, diputada de la Junta de Govern de l’ICAB. En altres casos, són les mateixes víctimes o els seus familiars els que necessiten traslladar preguntes al causant de l’accident: "¿Per què? ¿Per què no ens vas veure? ¿Per què vas beure? ¿La víctima estava conscient o va dir alguna cosa abans de morir? ¿Com es podria haver evitat? De vegades també existeix la necessitat d’explicar com els ha canviat la vida des de l’accident", afegeix la jurista. Voluntaris Per poder atendre aquest servei, el Col·legi d’Advocats ha creat un torn de 15 professionals (sobretot lletrats, però també algun psicòleg) amb coneixements en la mediació i en l’àmbit de la justícia restaurativa que participen de manera voluntària en el pla pilot. Està previst que la prova funcioni durant sis mesos. Després d’analitzar el resultat, podria ampliar-se. Per entrar en aquest procés de reparació es té en compte, sobretot, la voluntarietat dels implicats en l’accident (si no, seria inviable) i la "gravetat de les lesions", segons el protocol d’actuació. És la Guàrdia Urbana la que determina els casos i els deriva al centre ADR, que s’encarrega de contactar amb les víctimes i els implicats i designa un mediador. Aquest professional és l’encarregat de convocar les parts a unes sessions amb la intenció d’aconseguir una reparació. "Nosaltres expliquem el procés als interessats", apunta Torras. "La intenció és aconseguir una interlocució directa de la víctima i qui hagi provocat l’accident, perquè aquest, si vol, ofereixi explicacions o pugui demanar disculpes", afirma la directora del centre. "No només es busca una reparació econòmica, sinó també respostes –afegeix Torras–. És una manera d’humanitzar la justícia. Als jutjats la part emocional no està contemplada, no té espai. La justícia restaurativa impulsa la cohesió social". Carles García Roqueta, advocat expert en mediació i membre de la Junta de Govern del col·legi, assenyala que l’objectiu del pla pilot és "treballar la gestió d’accidents de trànsit amb una altra mirada". "En les sessions", afirma, "utilitzem eines de mediació per aconseguir més agilitat en la resolució dels casos, en contraposició a recórrer únicament a la via judicial". En general, els processos de justícia restaurativa i de mediació, a més, permeten que els casos no arribin als jutjats i, d’aquesta manera, posen un gra de sorra per descongestionar l’Administració de Justícia catalana.

El més llegit