Genaro Llagaria: "L’èxit no és guanyar el Barça, és que els nens venen al col·le cada dia i aprenen"

A primer els vaig tenir a Educació Física; amb uns quants vaig coincidir després, ja de tutor, a segon, i em van tornar a arribar a cinquè i sisè. Això ha facilitat molt les coses. Em tenen molta confiança, parlo molt amb ells. M’agrada fer-los pensar. Els explico que jo vaig repetir dues vegades a BUP; que no passa res per equivocar-se, que un per arribar al seu destí pot passar per molts camins. Sí. Feia un parell de mesos que era a l’escola quan els que llavors feien tercer de primària estaven per allà una tarda [a l’IE la Mina tenen jornada intensiva] i em van explicar que volien fer un equip. Jo tota la vida he jugat a futbol, he entrenat, m’agrada molt l’esport, i els vaig dir que si algun dia necessitaven algú... Sí. Al final el que busquem és que aquests nois vegin altres realitats. El resultat és el menys important. ¡Sí, és clar! ¡A tothom li agrada guanyar! Però nosaltres treballem i entrenem per aprendre i fer-ho cada dia millor. Al principi va costar. Feia un mes o dos que era al col·le i veia que alguns nanos venien a classe i d’altres no... Vam decidir que cap nen podia jugar a futbol a la tarda si al matí no havia assistit a l’escola, i així a poc a poc vam anar construint. Però ¿saps quin és el veritable èxit? Que els nois passaran a l’institut. I tres dels set de l’equip que va guanyar el Barça estan per sobre de la mitjana catalana en les competències bàsiques. Per a mi aquest és el gran orgull. Ara venen tots els periodistes a preguntar pel Barça, però a mi m’agradaria parlar del que no és el Barça. L’èxit de l’escola és que aquests nens, de sisè, venen a l’escola cada dia. És clar que hi continua havent alguns absentistes, però són els rars. El normal ara és que vinguin a l’escola, s’esforcin i aproven. Si vas cada dia a l’escola, ho aprofites. Per què, ¿quins nens donen més problemes? Doncs els que venen un dia o dos a la setmana. Perquè no tenen una continuïtat, no tenen uns hàbits i quan els poses a fer matèries van perduts i tenen més problemes després conductuals, d’hàbits... Però un nen o una nena que va cada dia a l’escola al final adquireix unes normes. Cada un després té un nivell, i no passa res. Una arribarà aquí, un altre allà i un altre més enllà, però ja tens una continuïtat. És que, a més de ser bons en el futbol, són bons estudiants. Quan vam anar a la final territorial, que és la que va abans de la nacional, per classificar-nos, ens van donar el premi als valors pel bon comportament, per ajudar un nen a aixecar-se quan cau a terra... La lliga escolar té l’esportiu, però també té valors. Tant dels nens com del públic. Aquests nens es porten superbé. Jo m’he trobat moltes vegades amb què, a l’acabar el partit, l’altre equip em felicita, i jo els pregunto per què. Sí, molts han canviat la seva mirada cap al barri després de jugar contra nosaltres. Els nens han donat una lliçó pel seu bon comportament. Jo els tenia prohibit celebrar els gols quan anàvem guanyant per dos i ja vèiem que érem molt superiors. Al principi protestaven. "Genaro, ¿per què no ho podem celebrar?". Però ¿de què serveix, si ja vas guanyant? No fa falta. O els deia: "Vinga, ara ens quedem enrere i que ataquin ells". Al principi els costava, però després ja va passar a ser una cosa natural. A mi aquest any dos àrbitres m’han dit: "Genaro, ¿per què no els apallisseu? Si tu veiessis l’entrenador de l’altre equip com és amb els rivals...". Però jo he de mirar pels meus nanos i no vull que aprenguin això. Vull que aprenguin el contrari. No vull guanyar per 20 o 10, la funció de l’equip és una altra. Ara només es veu que la Mina ha guanyat al Barça, però la Mina guanya cada setmana, guanyem o no guanyem.

Genaro Llagaria: "L’èxit no és guanyar el Barça, és que els nens venen al col·le cada dia i aprenen"

¿Com va començar amb ells?

El més llegit